Cultura

El dia de la llibreria com a oasi

El vessant festiu de la jornada d’ahir, a Barcelona, es va veure i viure a l’interior de les llibreries, on les vendes van satisfer força els llibreters

La precaució va fer que poques llibreries fessin públic que tenien autors signant llibres
El degoteig de compradors va ser constant i, en alguns moments, es va haver de tancar les portes

El concepte que ahir va sobrevolar llibreries i floristeries, editors i autors, va ser “Perdut per perdut, la manta al coll”, que en un dia calorós encara tenia més valor. La frase, però, duia un afegit d’il·lusió: aprofitar per viure el millor Dia del Llibre i de la Rosa que les circumstàncies i les administracions ens han permès.

De 9 a 10 del matí, Grup 62 va reunir a la pastisseria Farga editors (Emili Rosales, Pilar Beltran, Glòria Gasch...), vuit autors (Laia Aguilar, Toni Cruanyes, Pilar Rahola, Enric Calpena, Care Santos, Xavier Bosch, Gemma Ruiz i Núria Pradas) i els mitjans de comunicació.

D’allà, en tres grups diferents, els autors van visitar quatre llibreries cada grup per signar exemplars de les seves novetats gairebé d’incògnit. “Perquè els llibreters no s’han vist amb cor d’organitzar firmes presencials; tot i que és maco veure la il·lusió que tenim tots els implicats per fer tot el que es pugui dins del marc de la seguretat sanitària”, va comentar Emili Rosales.

Abans d’anar-se’n de ruta, però, es va poder conversar amb ells. N’hi havia d’indignats, com ara Pilar Rahola: “No tenim consellera de Cultura!”, va exclamar, abans de saber que Mariàngela Vilallonga va visitar algunes llibreries per donar suport a la diada. “Les administracions no tenen cap sensibilitat amb la cultura, i ho dic sobretot pels actors i els cantants, que encara ho passen pitjor que els escriptors”, hi va afegir Rahola, davant L’espia del Ritz.

D’altres estaven feliços, com ara Laia Aguilar, que continua venent a bon ritme Pluja d’estels, amb què va guanyar el premi Pla. “La productora Oberon acaba de comprar els drets per fer-ne una pel·lícula o una sèrie, no ho tenen clar”, va assegurar amb el seu habitual somriure amable, tot i que cobert per la mascareta. Ella en serà guionista, és clar, com ho ha estat de Les de l’hoquei, entre moltes altres sèries.

A Toni Cruanyes (Un dels nostres), de baixa maternal d’una nena, també se’l veia feliç i simpàtic com sempre. Com l’Enric Calpena i la seva biografia de Joan Gamper, tot i que qui duia mascareta del Barça era Xavier Bosch, que ja ha venut més de 43.000 exemplars de Paraules que tu entendràs. Com també va bé de vendes Ca la Wenling, de Gemma Ruiz.

Care Santos i Núria Pradas van comentar avantatges i desavantatges de la literatura infantil, tot i que totes dues duien novetats d’adults, Seguiré els teus passos i Tota una vida per recordar (premi Llull), respectivament. Santos, flamant guanyadora del premi Cervantes Chico, va comentar: “Em va satisfer que el jurat valorés l’arquitectura de les meves obres i la creació de personatges.”

Canvi d’escenari

Fotògraf i redactor, emulant matusserament Audrey Hepburn i Gregory Peck a Vacançes a Roma, vam començar, en moto, la ruta de llibreries en una Barcelona calorosa. La primera parada va ser a Ona. Allà, Montse Úbeda –que avui ha estat intervinguda i que desitgem que es recuperi tan ràpid com Marc Márquez–, es va confessar devota de Carles Puigdemont, davant una veritable muntanya d’exemplars del llibre Mexplico, de Xevi Xirgo.

Poc abans que es generés un cert rebombori amb l’arriba de Jordi Cuixart, vam poder contemplar l’estesa de llibres ja dedicats per tot d’autors. Alguns hi feien dibuixos, com ara Rocío Bonilla; d’altres només signaven, com per exemple Eva Baltasar; d’altres, totes les dedicatòries iguals, però llargues, com ara Calpena; d’altres, iguals i curtes, com per exemple Antoni Bassas; d’altres, el dibuixet d’una muntanya, com ara Irene Solà... Per tant, els lectors podien triar el llibre i la dedicatòria que els vingués de gust. Mentre n’hi hagués.

Encara a Ona, en un racó, Txell Feixas anava signant amb discreció el seu combatiu Dones valentes. Que un autor et signés un exemplar en calent, personalitzat, depenia de l’atzar de coincidir-hi allà on fos. I això va fer aquest redactor amb la reportera especialitzada en l’Orient Mitjà. Cosa a la qual ella va respondre agraïda.

A Laie hi havia poca afluència de compradors i els llibres presignats estaven a diferents prestatges, amb una etiqueta a la portada que indicava aquesta circumstància.

Mentrestant, l’ambient pel carrer era el d’un dijous normal, no es veia ningú amb roses o llibres a la mà. El moviment humà, en alguns moments molt animat, fins al punt d’haver de tancar portes per no superar l’aforament permès, era a les llibreries, que es van convertir en una mena d’oasis.

Hi va haver força llibreries que van afegir una parada al carrer, com ara a La Impossible, que, a més, compartia espai amb una florista freelance. El cordó de seguretat el van manufacturar les llibreteres: “A nosaltres ens va la logística i amb quatre coses del Servei Estació vam muntar la barana”, va comentar Olga Federico.

També tenien parada al carrer la llibreria Jaimes, especialitzada en literatura francesa, i la botiga de música Audenis, just al costat. I, enganxada a totes dues, la floristeria Navarro, amb l’explosió vegetal tradicional en aquest establiment. Ahir, amb moltes roses ufanoses.

I tot i que va ser un dia del llibre en què l’atzar hi jugava fort, a Jaimes vam coincidir amb Bosch i Pradas, cosa que tornaria a passar a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia, amb una parada al carrer molt ben construïda.

A la renovada Abacus d’Enric Granados, de 1.700 m² diàfans, hi havia David Nel·lo, ell sí signant de manera oficial el seu premi Sant Jordi, Les amistats traïdes. “Escriure amb ploma i la mà esquerra és força complicat”, va admetre abans d’agafar un bolígraf de quatre colors.

On també tenien, a més d’exemplars dedicats en fred, autors signant, d’un en un, era a la Documenta. “Estem contents, la veritat, en alguns moments hem hagut de tancar portes perquè hi havia el màxim de gent permès”, va explicar Eric del Arco. Al fons del local hi havia Lluís-Anton Baulenas signant Els camins de la Rut. “He parlat de la banda sonora de les novel·les i fins i tot he cantat dues cançons; un Sant Jordi diferent demana una comunicació diferent”, va afirmar Baulenas, protegit per una mampara individual. “Vaig decidir comprar-la fa dos dies”, hi va afegir Del Arco, satisfet.

Moltes més llibreries van estar actives a Barcelona: Calders, Al·lots, Gigamesh, Tòmiris, La Memòria, Caixa d’Eines, La Carbonera... Les previsions eren que a la tarda podria augmentar l’afluència de lectors i, depenent d’això, tancarien a l’hora habitual o més tard.

Les mesures sanitàries –respectades escrupolosament a tot arreu– van impedir una afluència alta constant, més per prudència que per falta de ganes. Al carrer poca cosa podia permetre endevinar que se celebrés res. Entrar en una llibreria, però, era entrar en un oasi: s’hi respiraven llibres, s’hi respirava celebració, s’hi respirava millor, tot i les mascaretes, gràcies a l’aire condicionat. I l’any vinent, si els virus ho permeten, més i millor, el 23 d’abril.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La soprano Rachel Willis-Sørensen protagonitzarà ‘Il trovatore’ al Liceu en substitució d'Anna Netrebko

Barcelona

“Tinc dret a cantar del que vulgui”

VIC

El nou repte del Sónar+D

BARCELONA
David Verdaguer
Actor

“És més difícil perdonar-te a tu que demanar perdó”

Barcelona

Diversitat a Girona

GIRONA

Cicatrius de l’amor

Barcelona

L’espectacle, en lluita

GIRONA

Noves excavacions vora la basílica de Castelló

Castelló d’Empúries
HBO. Animació

Steven Universe continua protegint la Terra