Cultura

Història

Remences empoderats

El doctor en història de la UdG Lluís Sales Favà, premiat per la tesi de morositat i crèdit en el segle XIV a la baronia de Llagostera

S’hi destaca “l’autonomia” de la pagesia servil

Explica el doctor en Història (2019) de la UdG Lluís Sales Favà que ha pogut reconstruir “la petita història d’una vila petita com Caldes de Malavella que, segurament, després de la pesta negra no passava dels 500 habitants” gràcies a tenir “fonts bastant excepcionals”. La seva tesi, Crèdit i morositat a la Catalunya del segle XIV. El cas de la baronia de Llagostera, que ha guanyat el 1r premi Hiscoar a la millor tesi sobre la Corona d’Aragó, és “un treball de microhistòria, de mirar el territori a petita escala, no a partir d’una anècdota concreta o un cas, sinó entendre l’entramat de relacions en el passat”, explica l’investigador, que actualment treballa al King’s College de Londres en el marc d’un projecte de recerca sobre producció, comerç i consum de cera i de mel a l’Europa baixmedieval per “traçar una història econòmica europea”.

Especialitzat en l’estudi del crèdit privat i la morositat en contextos rurals durant la baixa edat mitjana, i en relació a la tesi premiada, Sales Favà remarca el fet d’haver treballat amb documentació inèdita emanada de les corts jurisdiccionals locals d’àmbit civil per descriure els mecanismes a través de què es perseguien els impagaments, sostenint-se així el mercat del crèdit.

Preservació excepcional

Lluís Sales Fava destaca que el volum documental dels segles XIII i XIVque es guarda a l’Arxiu Històric de Girona i als arxius de les comarques gironines en general fa que sigui un “cas sense parangó a l’Occident europeu”, juntament amb alguns casos, especifica, a la Toscana i la Provença. Aquest volum documental de registres notarials i de llibres de cort li ha permès fer aquesta petita història. Per què aquesta excepcionalitat? Entre d’altres, explica, hi ha la cultura de l’escrit, molt important a Catalunya fins al segle XIX, quan “es freqüentava cal notari per a tot tipus de transaccions”.

En el cas de la baronia de Llagostera, un territori ampli que abastava els actuals municipis de Caldes de Malavella, Cassà de la Selva i Llagostera, Tossa i Lloret, sota el domini d’Ot de Montcada, remarca com, tot i un context de crisi demogràfica i epidèmica, amb la pesta negra del 1348, “la pagesia servil, els remences tenien prou recursos econòmics per superar les èpoques de crisi”. I posa d’exemple com, empesos per sequeres persistents i males collites, reorienten la producció dels masos cap a espècies més resistents; d’aquí l’augment notable del volum de ramats de cabres. Així, de la seva tesi es reforça la idea que “els pagesos, malgrats les obligacions feudals i servitud envers els senyors, tenien un marge d’autonomia”. “És una pagesia que interactua amb una justícia que no era massa agressiva i amb la cort per defensar els seus interessos econòmics i a què se li permet endeutar-se i un cert nivell de morositat, a més de diversificar les seves inversions en època de crisi”, conclou.

De l’estudi d’aquesta microhistòria podem buscar connexions amb el present? Lluís Sales Fava posa en dubte la visió de la història “que sempre hem millorat” i, en tot cas, la tesi contribueix a “despullar els prejudicis” que tenim sobre l’època medieval, que són “llocs comuns i creacions culturals”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Art

Escultura en directe, a Olot

Crònica
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Emprendre el vol fora del mur

Barcelona
Renaldo & Clara
Grup de Música

“No volia fer cançons tristes, aquest cop”

BARCELONA

A peu de la realitat

barcelona

La caritat no és matar

Girona

El Caixafòrum s’endinsa en l’art de commoure

Girona
fotografia

Les jornades fotogràfiques de Platja d’Aro, virtuals

CASTELL-PLATJA D’aRO
Crítica
teatre

Dramatúrgia neta, d’ofici

Enric Casasses converteix en recital poètic el lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona