Cultura

Crítica

música

Un minuet per alegrar la vida

Mentre sonava el juganer Tempo di menuetto del Septet en mi bemoll major, op. 20, de Beethoven, una pensava que, oblidant que la melodia evoca una dansa frívolament aristocràtica, podem fer l’ús que vulguem d’aquesta i la peça que sigui, com ara passar-ho bé en un dels concerts que el Festival de Torroella de Montgrí ha programat (amb una sensibilitat deguda pels músics del país) per pal·liar els efectes de la Covid-19 en la música en directe i, entre tantes altres coses, el món de la cultura en general. Com que aquest moviment convida a relaxar-se joiosa, vaig abaixar-me la mascareta fins a sota el nas i és així que, podent arribar a comprendre-ho tenint present que els espais de la cultura s’han d’esforçar a demostrar especialment la seva seguretat, una assistent de la sala em va dir amablement que havia de complir amb la normativa. Arribant-ho a entendre, no vaig poder desempallegar-me de l’estranyesa d’assistir a un concert amb mascareta, amb distàncies, ordre d’entrada i sortida i un llarg etcètera, com ara que no hi ha res que, l’interval com a exemple, sigui propici a la trobada social.

He de dir que aquesta va ser la meva primera vegada, en aquestes circumstàncies, i, sobretot, que va ser a propòsit del concert que la formació de cambra Locum Congregatio va fer a l’Espai Ter interpretant dues obres “juvenils” de Beethoven i, en tot cas, sota la influència neoclàssica de Haydn i Mozart: l’esmentat i celebrat septet, que va arribar després de la Simfonia núm. 1 en do major, op. 21, amb un arranjament per a violí, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, fagot i trompa. Un arranjament fet per a l’ocasió amb el qual es va commemorar que les dues peces van estrenar-se fa poc més de 200 anys, justament el 2 d’abril de 1800, al Hofgurtheather de Viena. El cas és que, malgrat tot, a Torroella van sonar fresques, joioses, per part d’uns músics elegants amb una extremada finesa. El públic ho va agrair i, amb insistència, va demanar un bis, que només podia ser literal. Així que els músics van tornar a interpretar el minuet del septet. Com si, per un moment, tots volguéssim compartir un moment de felicitat lleugera.

Locum Congregatio
Espai Ter (Torroella de Montgrí), 18 d’agost


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El sector de l’art, en xoc

barcelona

La jutgessa d’Osca torna a rebutjar l’execució provisional de la sentència per traslladar les pintures murals de Sixena

Osca

Males Herbes i L’Altra Editorial impulsen el segell conjunt ’Les Altres Herbes’

Barcelona
Art

Escultura en directe, a Olot

Crònica
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Emprendre el vol fora del mur

Barcelona
Renaldo & Clara
Grup de Música

“No volia fer cançons tristes, aquest cop”

BARCELONA

A peu de la realitat

barcelona

La caritat no és matar

Girona

El Caixafòrum s’endinsa en l’art de commoure

Girona