Cultura

La república de Faust a Blanes

Una biografia repassa la trajectòria de l’alemany Carl Faust

Home de negocis i idealista, l’afició per la botànica li va fer centrar tots els esforços en el jardí Marimurtra

Blanes va seduir Faust, que hi va comprar el primer terreny el 1918

La Fundació Privada Carl Faust de Blanes ha completat la biografia sobre l’ideòleg i fundador del jardí botànic Marimurtra, l’alemany Carl Faust (Hadamar, Frankfurt, 1874 - Blanes, 1952). És el primer estudi a fons de la figura de Faust, que a Blanes té un passeig i una escola amb el seu nom.

L’historiador Eduard Puigventós López és l’autor de Marimurtra, la república dels biòlegs. El biògraf de Faust exposa quin era el propòsit del jardí, a tocar de la cala sa Forcanera. “La frase que dona nom al llibre, molt coneguda, és la que a ell li agradaria que el jardí fos, una república epicúria dels joves biòlegs. De fet, Epicur [filòsof grec] tenia el seu jardí, el lloc d’aprenentatge. Li agradaria que estudiants joves amb gent experimentada, amb científics d’Europa, poguessin venir a aprendre per què aquelles plantes del nord d’Europa i del centre d’Europa que en hivernacles no podien créixer, aquí, a l’aire lliure, al seu lloc natural, ho podien fer.”

Puigventós explica que Faust va estudiar comerç i es va dedicar als negocis per decisió del pare. Va arribar a Barcelona als 23 anys i, després d’haver treballat a Körting Hermanos, va crear juntament amb un company de feina la seva pròpia empresa, Faust i Kammann, dedicada a la maquinària per a la instal·lació de sistemes de calefacció, bombes d’aigua, aparells d’elevació i accessoris.

Faust es va trobar a gust a Barcelona. Li recordava –explica Puigventós– el llibre de l’escriptor i pensador Johann Wolfgang von Goethe Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister. “En aquesta obra es parla molt bé del sud d’Europa. Suposo que més aviat era Itàlia. Es parla del clima i hi ha una frase que trobareu a Marimurtra (a la plaça Goethe) que parla del país dels tarongers en flor.”

Una visita a Blanes va ser tot un descobriment per a Faust. “Ell, que era un home culte, d’esports, de natura, comença a descobrir el país amb una colla d’amics. Es fa soci del Centre Excursionista de Catalunya; de diferents entitats; del Club Natació Barcelona, on acaba essent un dels directius; del Barça, com a mínim durant uns quants anys, i de tota una sèrie de clubs alemanys del país. En una d’aquestes excursions va a parar a Blanes i se n’enamora.”

Faust està enterrat al cementiri de Blanes i té una estàtua de bronze al passeig de Mar. La peça és d’Andreu Ginestet Menke. Va ser inaugurada el 17 de febrer del 2007 i és el mateix Faust llegint un llibre de Goethe i mirant en direcció al Marimurtra. L’alemany va comprar el primer terreny a Blanes el 1918 [per 150 pessetes], “no amb la possibilitat de fer-hi un jardí, almenys això crec jo, perquè serà una idea que li vindrà més tard”, detalla Puigventós.

La primera biografia de Faust ja es va difondre el 24 d’abril del 2019 per commemorar el 67è aniversari de la seva mort. El gerent de la Fundació, Josep Borrell, diu que preveuen fer actes de presentació a Blanes, Girona i Barcelona. L’obra, de 641 planes, es pot comprar a les llibreries de Blanes Ça Trencada i Sant Jordi, al jardí i a través dels webs del Marimurtra i de l’editorial Documenta Universitaria, entre altres vies.

Puigventós va rebre l’encàrrec d’analitzar Carl Faust de Josep Nubiola i Armangué, que va ser president de la fundació Faust entre el 2006 i el 2016. L’actual president és Jordi Xena i Ballada.

“Triplement faust”

En la introducció del llibre, Nubiola valora el llegat deixat pel blanenc nascut a Hadamar. “Per una curiosa coincidència, el nom de Faust es correspon en la nostra llengua amb un sinònim d’afortunat. I certament el nostre fundador ha estat faust, triplement faust, triplement afortunat: va fer fortuna material, va tenir la grandesa de l’ideal i ha vençut, com una au fènix, un oblit de més de mig segle.”

EDUARD PUIGVENTÓS

“Faust era alhora altruista i esquerp”

Eduard Puigventós López (Rubí, Vallès Occidental, 1984) és doctor en història contemporània i l’autor de la primera biografia sobre Carl Faust, Marimurtra, la república dels biòlegs.

Després de tres anys d’estudi, com definiria Faust?
Ell ho va deixar tot a la seva idea de fer alguna cosa altruista i relacionada amb la natura. I va crear un jardí botànic en un lloc de condicions òptimes perquè plantes que no creixien en altres llocs d’Europa ho poguessin fer. Va dedicar molts esforços perquè hi hagués una fundació i un patronat. Per tant, crec que fins a un cert punt era somiador i altruista, però en segons quins casos era esquerp o molt home de negocis, de controlar-ho tot, molt recte, molt estricte, molt cap quadrat en els negocis, però tenia aquesta vessant humana d’estudi de la ciència i el coneixement.
A Blanes durant anys la gent, del jardí, en deia “la vil·la dels cactus”. Com el va rebre un poble dedicat a la pesca i a la pagesia. El van entendre, a Faust?
Crec que no el van entendre. Un senyor que ve de fora... De fet, aquí al principi les plantes no eren tropicals, eren de clima àrid... De cop i volta, es troben que algú compra uns terrenys, s’hi fa la casa, hi dedica molts diners, contracta molta gent per anar a arreglar i mirar el terreny, es dedica a plantar-hi cactus, diferents tipus de plantes que necessiten poca aigua, crea dipòsits... I, és clar, en un moment de necessitat no entenen que algú vulgui dedicar tants diners i esforços a una cosa així.
Creu que va morir pensant que havia fet reals els seus somnis?
Va morir pensant que havia aconseguit el seu somni d’infantesa, però amb molta incertesa. De fet, va intentar legalitzar la fundació que havia creat a Suïssa l’any 1937 [en plena Guerra Civil espanyola], però no se’n va sortir durant deu anys i va crear una fundació espanyola, amb participació d’estrangers i d’entitats de fora. Mor [el 1952] pensant que, de moment, ho té, però que no sap què passarà.

Un 84% menys de visitants

El 2019, el Marimurtra va rebre 136.649 visitants, sobretot a l’agost (24.352), al juliol (19.993) i al juny (19.962). Del gener al juliol de l’any passat hi va haver 78.996 visitants. Però la Covid-19 ha fet tancar el jardí 91 dies aquest any. Fins al juliol hi ha hagut 12.476 visitants, és a dir, un 84% menys. Des que va reobrir només hi pot haver-hi 185 persones alhora.

Segons l’últim recompte fet, el 27 d’abril, al jardí hi havia 3.071 espècies. La Fundació Carl Faust té un terreny d’11 hectàrees, 4,5 de les quals són visitables (el Marimurtra). Les 7,5 restants, no visitables, són de bosc autòcton. El Marimurtra, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), és un dels dos únics jardins botànics del país. L’altre és a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.