Cultura

MARC LLORET

DIRECTOR ARTÍSTIC DEL MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

“La llei no recull la diversitat dels músics”

Aquesta edició virtual i gratuïta obrirà el MMVV a gent no habitual i d’altres països, sobretot de Llatinoamèrica
Hi ha molta incertesa i no pots planificar gaire per al 2021, però és un bon moment per començar a pensar en el 2022 i el 2023

Marc Lloret (Barcelona, 1973) és el director artístic del Mercat de Música Viva de Vic ( MMVV ), fent equip amb Oriol Roca –al principi també amb Maria Lladó– des del 2011, i recentment ha guanyat el concurs per dirigir l’edició del 2021, prorrogable a tres anys. La seva direcció és, amb diferència, la més llarga de les tres dècades d’història d’aquesta cita anual fonamental per al sector musical català. Aquest projecte concebut a final dels anys vuitanta per Jordi Gratacós i Jordi Coll ha estat liderat per altres sis directors artístics: Víctor Jou (1989-1992), Ramon Muntaner (1993-1995), Carles Sala (1996-2001), Jordi Turtós (2002-2003), Manel Montañés (2004-2007) i Lluís Puig (2008-2010). El 32è MMVV, que inaugurarà diumenge a la nit un concert en línia de Maria Arnal i Marcel Bagés (22 h) i s’allargarà fins al dia 19, serà una edició en què pràcticament tota la part professional serà virtual, sense estands, amb quatre escenaris físics repartits per la capital osonenca i uns quaranta concerts difosos per internet. Un repte, potser una oportunitat.

Amb aquesta haurà dirigit 10 de les 32 edicions del MMVV, gairebé una tercera part de la història del mercat...
I més d’una cinquena part de la meva vida [riu].
Ho dic perquè també és teclista de Mishima des dels orígens del grup i fa 20 anys que van publicar el primer disc. Sembla que li agraden els projectes de llarg recorregut.
També vaig estar una dècada treballant en l’organització del festival PopArb d’Arbúcies. En general, soc molt fidel als projectes en què estic implicat i, quan una cosa m’agrada, hi dedico tot el temps que faci falta. En realitat, a mi m’agrada canviar i provar coses noves, però una feina com la direcció artística del mercat és molt variada i això fa que mai no te n’acabis d’avorrir. A més, l’he pogut compatibilitzar amb la meva activitat com a músic, gràcies al suport de l’Oriol. M’agrada molt treballar al MMVV perquè tinc vocació de servei públic i aquesta feina em permet treballar des de l’administració sense formar-ne part. Jo em sento hereu de tots els que m’han precedit en el càrrec i crec sincerament que encara tinc alguna cosa a dir. Per això no m’he cremat encara.
Per la direcció del mercat hi han passat altres músics en actiu, però potser no amb una activitat artística tan intensa com la seva amb Mishima. Això li dona una visió més propera i immediata de la realitat de l’escena musical?
Jo crec que sí, que així tinc una perspectiva millor de com funcionen les coses. A més, soc periodista i he treballat en diversos mitjans de comunicació i també en empreses de management i discogràfiques com ara Produccions Contrabaix i Ventilador Music, dedicades respectivament al jazz i la world music, i gairebé sempre m’he centrat en l’escena local i independent. Tot aquest bagatge m’ha permès conèixer el món de la música professional des de diferents àmbits. L’únic perjudicat per la meva feina al mercat, per dir-ho d’alguna manera, ha estat Mishima, perquè el grup no actua al MMVV ni participa en les seves produccions des de fa 10 anys. És una condició que vam assumir quan vaig entrar a treballar al Mercat de Música Viva de Vic i en això hem estat molt rigorosos per evitar controvèrsies sobre possibles favoritismes. En aquest sentit, els meus companys de grup han estat molt comprensius i generosos.
Parlant de compatibilitats, no deu ser fàcil compaginar la feina de nit del músic amb la diürna de la gestió.
No és tan complicat, perquè la feina del mercat no m’exigeix un horari fix, ni tan sols que la porti a terme des d’un despatx, tot i que el despatx existeix i l’utilitzem per a reunions i gestions diverses.
Parlant d’espais físics, l’edició del 2020 serà excepcional –com tantes altres coses, aquest any– perquè serà essencialment virtual, sobretot pel que fa a la part professional, sense estands al recinte firal del Sucre.
Sí, totes les activitats adreçades als professionals es faran de forma virtual, entre el dilluns 14 i el divendres 18, i intentarem que es desenvolupin en un entorn que sigui al més amable possible, a pesar de les circumstàncies. Es podran veure una trentena de concerts que es van gravar majoritàriament durant la segona quinzena d’agost a l’Atlàntida de Vic, en exclusiva per al mercat i en alta qualitat, amb la intervenció de diverses càmeres. Seran estrenes que primer podran veure els professionals i després estaran a l’abast del públic en general, i posteriorment els grups i solistes participants podran utilitzar aquestes gravacions com a material promocional. A aquests concerts, se’n sumaran una desena més provinents de fora de Catalunya. A més, s’han previst pitchings perquè les empreses del sector puguin mostrar les novetats dels seus catàlegs, a través de sessions de videoconferència i de vídeos que es podran consultar a l’àrea professional del nostre web. També hem programat webinars que combinen continguts més generals i d’altres més específics i en els quals serà possible interactuar amb els participants, i finalment tindran lloc els habituals speed meetings, però ara de forma virtual, perquè s’hi trobin professionals de la música nacionals i internacionals.
Han variat molt les xifres d’inscripcions de professionals respecte a altres anys?
Encara no tenim xifres definitives, però en els últims dies estàvem més o menys en la mateixa línia que a les últimes edicions presencials. També s’ha de tenir en compte que aquest any la inscripció dels professionals és gratuïta i que estarà oberta fins i tot quan comenci el mercat. Aquest nou format virtual és una oportunitat perquè hi participi gent no habitual i també perquè s’incrementi la participació internacional, sobretot des de Llatinoamèrica.
Aquesta revolució digital, per dir-ho així, ja era una opció que havien valorat abans i que la crisi sanitària ha forçat?
No, la veritat és que no hi havíem pensat i tot ens ha vingut de nou, des que vam començar a reformular aquesta edició al maig. Sí que havíem considerat abans de la pandèmia la possibilitat d’oferir concerts en streaming, però no la resta, perquè tampoc estàvem tan familiaritzats com ho estem ara amb les reunions digitals. Aquesta situació ha accelerat la relació de tota la societat amb les noves tecnologies i nosaltres ens hem intentat adaptar a tot això tan bé com hem pogut, perquè ha canviat completament el concepte del mercat i això fa que dubtis constantment i que intentis veure com estan afrontant altres fires aquesta crisi. Com diu en Joan Pons, d’El Petit de Cal Eril, aquesta situació ens ha atropellat. Però ara estem convençuts que l’opció que hem triat era la millor, l’única viable, per intentar construir alguna cosa a pesar de l’adversitat.
Situat a les portes del nou curs musical, el MMVV sempre és un indicador fiable de com serà la nova temporada. I la que ara comença no pinta gaire bé, després d’un estiu força desastrós per al sector.
Hi ha opcions molt variades i algunes empreses s’han adaptat millor que altres a la nova situació: n’hi ha que han pogut salvar la temporada, potser reduint o adaptant els equips artístics i tècnics, i altres que directament no han pogut fer res més que pregar perquè tot això s’acabi al més aviat possible. Hi ha molta incertesa i molts canvis en les decisions institucionals i en el que està passant d’un dia per l’altre. Com pots planificar ara la carrera d’un artista que publica un disc al setembre, de cara a l’any vinent? No pots perquè no saps res sobre què passarà amb les sales de concerts i els festivals, sobre el suport efectiu que donarà l’administració al sector cultural o, fins i tot, sobre si haurà o no una vacuna. Davant d’aquest panorama, la nostra voluntat és fer una foto del moment en què es troba la indústria musical del país i mirar què es pot fer de cara al futur. El 2021 serà un any per conrear i crec que ara és un bon moment per començar a pensar ja en el 2022 o el 2023. I, mentrestant, també intentem donar feina als músics i als tècnics, en un moment difícil, mitjançant la realització d’aquests concerts enregistrats per ser difosos a través de les xarxes.
El fenomen de les actuacions en ‘streaming’, impulsat pel confinament, ha estat molt discutit. Què n’opina?
Més enllà de la meva opinió personal, és lògic que els músics intentin buscar la manera de sobreviure i d’arribar al públic a través de les xarxes, si no poden fer-ho des de l’escenari. Però hi ha un streaming precari, gravant al menjador amb una càmera domèstica, que funciona com una via per acostar-se a l’espectador però que evidentment no és la millor manera de presentar unes cançons que han estat elaborades amb temps i invertint-hi molts recursos. Per això nosaltres hem decidir produir i enregistrar aquesta trentena de concerts amb els millors recursos tècnics que teníem a l’abast.
La crisi sanitària ha tingut un parell d’efectes positius. Un és que, en general, ha beneficiat els músics del país, per l’absència de músics internacionals aquest estiu als nostres escenaris.
Sí, això és evident, com també ho ha estat el reconeixement social al paper de la cultura en general, sobretot durant el confinament. Des que es va començar a obrir l’escletxa dels concerts, després de l’aïllament, s’ha pogut comprovar més que mai que aquí hi ha molt de talent.
Els grans festivals no se n’oblidaran quan les aigües tornin a mare?
Crec que no. També quan la Generalitat va començar a potenciar que els festivals contractessin grups catalans, al principi els posaven com a teloners, però després van veure que funcionaven com a caps de cartell perquè tenien un públic ampli i fidel. Són inèrcies que es mantenen.
Un altre efecte de la crisi és que, per restringir i controlar l’assistència, ja no hi ha tants concerts gratuïts o, com a mínim, cal reservar l’entrada.
Des del mercat sempre hem combinat els concerts gratuïts amb els de pagament, amb preus populars. Aquest any tindrem quatre escenaris on hem programat una quinzena de concerts, divendres i dissabte, per als quals és necessari reservar les entrades gratuïtes per internet. La veritat és que reservar una entrada implica un esforç i un interès per part de l’espectador i, per tant, el resultat és un públic generalment més respectuós amb l’artista. A nivell de pedagogia social, el de la gratuïtat o no de la música és un debat massa ampli. Venim d’uns anys en què tots els concerts de les festes majors eren gratuïts, però a Catalunya també hi ha una gran tradició d’envelats amb entrada de pagament.
El dels músics és un col·lectiu històricament desestructurat, poc organitzat i amb uns drets laborals sota mínims. Què hi pot fer el MMVV?
Per la seva idiosincràsia, el mercat no pot liderar un moviment o un corrent d’opinió contra aquesta situació, però com a espai de trobada aquí s’han creat associacions, s’han signat manifestos i s’ha generat molt de debat per intentar definir el concepte de músic i les seves necessitats professionals. El problema és que hi ha molts tipus de músics, alguns que són només intèrprets, amb una visió més d’ofici tradicional, i altres que també són creadors o que van més per lliure, i la llei actual no funciona perquè no recull la gran diversitat de músics que hi ha al món.

Ordre i aventura d’un músic i gestor cultural

Marc Lloret és el teclista de Mishima des que el grup es diu així –matisa que la banda va tenir una prehistòria amb un altre nom, de la qual ell no va participar– i per tant ha participat en els deu discos publicats per la prestigiosa formació barcelonina des de Lipstick traces (2000) fins al directe Ara i aquí (2019). El festival PopArb d’Arbúcies (2005-2015), tot un referent de l’escena indie catalana, va ser la seva gran escola com a gestor cultural. Amb formació com a periodista, ha col·laborat en diverses publicacions, entre les quals, la revista Nativa . Tot indica que, després de deu edicions cal capdavant del Mercat de Música Viva de Vic, fent tàndem amb Oriol Roca, el dirigirà tres anys més, ara amb el repte immediat d’adaptar-lo a una nova realitat virtual. Aquest any, la plaça Major de Vic no s’omplirà de multituds, però la capital osonenca tornarà ser durant una setmana l’epicentre de l’escenxxa musical catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Casa Batlló tanca portes pel conflicte laboral

Barcelona
Olot

Cultura per tot l’any vinent

Els últims paradisos

calella

Quan la cultura ens toca

BARCELONA

La ciutat també fa memòria

Girona
Crítica
teatre

La mentida i la realitat són una

Adeu a Sandra Romero, cantant de la Black Music Big Band i Fok

salt

Cops de puny intel·lectuals

Barcelona

L’Acadèmia del Cinema Català homenatja les tretze sales centenàries que encara estan en actiu

Barcelona