Cultura

Jordi Prat: “Cada ‘blues’és com una petita novel·la”

Tres anys després de ‘Loving Graceland’, amb Elvis com a “pal de paller”, l’escriptor publica la seva segona novel·la, ‘Prettiest Train (El tren més bonic)’, sobre els músics d’una banda de ‘blues’

“Estic posseït pel blues”, afirma Jordi Prat a la plana de citacions –l’altra és de Muhammad Ali, lloant el gran Sam Cooke, com també ho fa Keith Richards a l’epíleg– que serveix d’entrada a la seva segona novel·la, Prettiest Train (El tren més bonic), publicada en català per l’editorial madrilenya El Drago . Nascut a Barcelona el 1968 i resident a Palafrugell des de fa anys, Jordi Prat és un apassionat dels Estats Units, país que coneix molt bé –de fet, hi organitza viatges personalitzats, a través de Follow Your Dreams Tours –, i especialment, com ja ha quedat clar, estima el blues. I Elvis. De fet, la seva primera novel·la, Loving Graceland (Viena, 2017) és una ficció que té el rei del rock com a “pal de paller”. A Prettiest Train (El tren més bonic), els protagonistes són cinc músics de blues que, els anys seixanta de la lluita pels drets civils i la diàspora del blues des del món rural a les ciutats, del sud al nord, van vivint aventures i desventures per separat –cadascú té el seu propi bloc dins la novel·la– fins que formen una banda: Aaron Nolan & The Rattlesnakes. “Tots ells tenen alguna cosa a amagar”, diu Prat sobre els seus personatges, de què molts han estat a un pas de l’abisme. Podríem dir que és un dels principis no escrits d’aquesta música visceral: “No podràs cantar blues fins que no hagis tocat fons.”

En les seves 370 pàgines, la novel·la de Prat respira música pertot arreu: el pròleg escrit per la cantant barcelonina Big Mama Montse, les cançons que donen títol als diferents capítols –de Howlin’ Wolf, Bo Diddley, John Lee Hooker, Johnny Cash, The Byrds i, entre molts altres imprescindibles, Sam Cooke– i els retrats de bluesmen i altres il·lustracions que han fet Cris Álvarez i Joan Llavero.

“M’agrada inventar-me històries, i cada blues explica una història, és com una petita novel·la, sovint amb to irònic i sempre amb vocació de protesta”, explica l’autor, que ha aconseguit canalitzar a través de l’escriptura totes les seves altres passions relacionades amb la cultura i la música americana amb arrels sòlides.

Entre les dues novel·les de Jordi Prat , hi ha un vincle subterrani: Harmònica Frank, protagonista de Loving Graceland, apareix també de manera molt puntual a Prettiest Train (El tren més bonic).

Jordi Prat també intenta que la música en directe sigui coprotagonista en les presentacions del llibre que li permet fer l’actual crisi sanitària, com la que va tenir lloc fa pocs dies a la llibreria Éfora de Cerdanyola, en què va sonar l’harmònica de Lluís Souto (The Blues Prisoners), coincidint amb la celebració del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Aragó reclama l’execució provisional de la sentència que obliga a lliurar les obres de la Franja del Museu de Lleida

Lleida
Cesc Gay
Autor i director de teatre i cinema

“Escric teatre en un to d’humor que no sé fer en cine”

Barcelona

Premi ADI per a l’urna de l’1-O

barcelona

La Fundació Rafael Masó rep el fons de Narcís Masó

Girona

Mor Serra Llimona

barcelona
guardó

Joyce Carol Oates rebrà el 16è premi Pepe Carvalho

MÚSICA

Xoel López inaugurarà el Guitar BCN

Dues actrius i un amic invisible

BARCELONA
festival

Víctor Nubla i Elisenda Solsona, premis Ictineu