Cultura

Crítica

música

Dels de veritat

Per aquelles coses que té la vida, l’autor de l’article va tornar al Palau de la Música mesos després d’haver-hi escoltat una Novena de Beethoven en què l’adjectiu “històrica” és encara insuficient per posar nom a allò viscut. Vuit mesos després, tots hem tingut temps per adonar-nos com els somnis utòpics del compositor de Bonn, expressats en boca de Schiller amb allò de l’“Abraceu-vos, homes ara!”, segueixen erigint-se com una exigència ja no espiritual, sinó de supervivència col·lectiva. I més enmig d’una pandèmia. Per això retornar a l’edifici modernista i veure l’esfinx de Beethoven en un dels costats de l’escenari mentre es podia escoltar el brillant i savi pianista de Liverpool Paul Lewis (1972) no va ser un concert més de la temporada.

Lewis va començar amb una de les poques mostres beethovenianes del gènere de la fantasia (Opus 77), en què ens va introduir, junt a la celebèrrima Sonata “clar de lluna”, a l’univers sonor del komponist (compositor) de qui era considerat, a principis del segle XIX, el més gran virtuós de piano de la ciutat de Viena. La profunda experiència de transformació interior viscuda amb l’assumpció de la seva condició de malalt hipoacústic, i expressat al Testament de Heiligenstadt, el portarien a una nova condició per passar a ser un tondichter o poeta dels sons. Un poeta que ens va llegar catedrals de l’ànima i per a l’ànima com les Variacions Diabelli, que a les mans de Lewis ens van portar ja no només a la constatació d’un savi, plenament immers a la tradició vienesa amb el seu mestre Alfred Brendel, sinó d’un intèrpret incisiu, viu i provocador d’experiències als oients. I és que Lewis no és un pianista, és un artista dels que necessitem. Dels de veritat.

Paul Lewis
Palau 100
Palau de la Música, 21 d’octubre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Aragó reclama l’execució provisional de la sentència que obliga a lliurar les obres de la Franja del Museu de Lleida

Lleida
Cesc Gay
Autor i director de teatre i cinema

“Escric teatre en un to d’humor que no sé fer en cine”

Barcelona

Premi ADI per a l’urna de l’1-O

barcelona

La Fundació Rafael Masó rep el fons de Narcís Masó

Girona

Mor Serra Llimona

barcelona
guardó

Joyce Carol Oates rebrà el 16è premi Pepe Carvalho

MÚSICA

Xoel López inaugurarà el Guitar BCN

Dues actrius i un amic invisible

BARCELONA
festival

Víctor Nubla i Elisenda Solsona, premis Ictineu