Cultura

El conill rosa robat per Hitler

‘El año que dejamos de jugar’, de Caroline Link, està protagonitzada per una família que fuig del nazisme

Deia Billy Wilder que els jueus que van fugir de l’Alemanya nazi eren els pessimistes; els optimistes, en canvi, van acabar a Auschwitz. Un dels que van fugir quan Hitler va arribar al poder, l’any 1933, va ser el crític teatral, periodista i escriptor Alfred Kerr, un intel·lectual d’esquerres que havia denunciat obertament el nazisme des de finals dels anys vint. Ell i la seva família van fugir d’Alemanya i van iniciar un periple com a refugiats per Europa.

La seva filla es va convertir, amb els anys, en una escriptora famosa en llengua anglesa, Judith Kerr (1923-2019). Un dels seus llibres més coneguts és la novel·la infantil Quan Hitler va robar el conill rosa (editada en català per Bromera), inspirada en els seus records: la fugida de Berlín, les experiències de refugiada amb la família a Suïssa, París...

Optimista a la ficció

La cineasta alemanya Caroline Link ha adaptat el llibre en una pel·lícula titulada en castellà El año que dejamos de jugar, que arribarà demà als cinemes catalans amb la reobertura després de les restriccions. El film es va presentar el juny passat al Bcn Film Fest i vam poder fer una entrevista telemàtica a la directora, que considera Alfred Kerr com un home més aviat pessimista: “El llibre de Judith Kerr mostra un pare que sabia veure les coses positives de ser refugiat: aprendre idiomes, conèixer món, estar obert als llocs nous... Però en la seva correspondència amb intel·lectuals alemanys i d’altres països, Alfred Kerr expressava una profunda decepció, perquè ningú l’havia ajudat i no tenia futur ni com a crític ni com a escriptor, tot i que va criticar i denunciar els nazis des dels inicis. Era un home conscient, crític, molt polític i més bé pessimista.”

Caroline Link és coneguda com a directora sobretot per En un lugar del África, que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera del 2001 i que també estava protagonitzada per una família jueva que fugia del nazisme. En aquest cas, s’instal·lava en una granja de Kenya. Li hem demanat que precisi què és realitat i ficció de la novel·la i el film, perquè es presten a confusió, començant pels noms: a la ficció es diuen de cognom Kemper, i la nena protagonista és Anna. “No és autobiogràfica, és una novel·la que va escriure quan tenia més de cinquanta anys –explica la cineasta–. Algunes parts se les va inventar, i les va combinar amb els seus records. Mai la va anomenar una autobiografia, va escriure una novel·la infantil. Però evidentment, la trama principal és part de la seva vida.”

Pèrdua d’allò estimat

No considera el conill rosa del títol–que sobta quan es llegeix al costat de Hitler– com un símbol de la pèrdua de la innocència: “Més bé simbolitza tot el que aquesta nena estima. Fer cinema consisteix en gran part en explicar grans coses de la vida a partir de detalls concrets com aquest. Em sembla també que el conill rosa representa la vida a Alemanya, la llar d’aquesta nena. Simbolitza un lloc estimat, tot el que Anna apreciava.”Caroline Link no vol fer comparacions amb la crisi de refugiats que vivim: “Evidentment és un tema molt actual, però intento sempre evitar la comparació. Judith Kerr sempre va dir que aquesta època com a refugiada a París i Londres va ser un dels moments més bonics de la seva vida, perquè la família es va unir molt. Seria irònic i cínic, comparar-ho dels refugiats avui en dia, que arriben en balses creuant el Mediterrani. La vida de refugiats de la família Kerr va ser molt privilegiada. Però alhora, Judith Kerr va experimentar al seu interior el que significa perdre la llar, l’idioma i tot allò que estimes.”L’escriptora no va arribar a veure la pel·lícula acabada: “Judith Kerr volia que es fes una pel·lícula del llibre, i no entenia per què es trigava tant a fer-la. Lamentablement, no la va poder veure acabada. La vam enllestir al juliol de l’any passat i ella va morir al maig. Durant el rodatge la vam convidar a venir al set, però era molt gran i ja no viatjava.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El año que dejamos de jugar

«El año que dejamos de jugar»

Gènere: Històrica
Direcció: Caroline Link.
Intèrprets: Riva Krymalowski, Oliver Masucci, Carla Juri, Ursula Werner, Justus von Dohnányi.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

L’Aragó reclama l’execució provisional de la sentència que obliga a lliurar les obres de la Franja del Museu de Lleida

Lleida
Cesc Gay
Autor i director de teatre i cinema

“Escric teatre en un to d’humor que no sé fer en cine”

Barcelona

Premi ADI per a l’urna de l’1-O

barcelona

La Fundació Rafael Masó rep el fons de Narcís Masó

Girona

Mor Serra Llimona

barcelona
guardó

Joyce Carol Oates rebrà el 16è premi Pepe Carvalho

MÚSICA

Xoel López inaugurarà el Guitar BCN

Dues actrius i un amic invisible

BARCELONA
festival

Víctor Nubla i Elisenda Solsona, premis Ictineu