Cultura

Revisant un país a mig fer

Un llibre debat la interpretació que va fer Joan Fuster de la identitat valenciana a ‘Nosaltres els valencians'

Del discurs de Fuster, resta dempeus la reivindicació de la diferència i d'una cultura

Cinquanta anys després de la publicació de Nosaltres el valencians, l'historiador i professor de la Universitat de València, Ferran Archilés s'atreveix a tocar els ciments històrics d'aquest assaig sobre l'origen i el futur dels valencians de què tant s'ha parlat al País Valencià i que continua fent-ho vint anys després de la mort, un 21 de juny, del seu autor, Joan Fuster.

Archilés, que ha dedicat deu anys a elaborar aquest estudi seriós de l'obra del pensador de Sueca, Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana, de l'editorial Afers, considera que l'assagista va errar el diagnòstic però es desmarca dels autors que han buscat justificar històricament un projecte nacional alternatiu al fusterià, estrictament valencià, i dels que pensen que el projecte nacional de Fuster, els Països Catalans, es pot mantenir sense tenir en compte els possibles errors d'anàlisi de l'assagista. “El que perseguisc és saber com es va construir històricament la identitat valenciana realment existent tot contrastant-ho en com ho va interpretar Fuster”.

Archilés li discuteix que el País Valencià, el 1962, fóra un país arcaic, agrari i subdesenvolupat, que no tingués burgesia i que aquestes circumstàncies van impedir que hi proliferara un nacionalisme modernitzador de l'estil del de Catalunya. Així, Archilés posa en dubte que el poble valencià fos, com el va qualificar Fuster, “nacionalment ni carn ni peix”, “un poble a mig fer”, “anòmal” o amb “una singularitat amarga”. I és que, segons l'historiador, “almenys des de finals del XIX, paral·lelament a la gran majoria dels territoris espanyols, es construí una identitat regional valenciana molt poderosa que es reforçaria al segle XX i que se sentia espanyola, nacionalment parlant”. I hi afegeix, “un model d'identitat compartit tant pels sectors d'esquerra com de dreta”.

Burgesia interessada

A parer d'Archilés, sí que existia una burgesia, potser en gran mesura agroexportadora, i que ja estava modernitzant el país. “El problema és que aquesta burgesia valenciana, de sentiment nacional espanyol, mai ha actuat pensant en els interessos valencians sinó en els seus propis”.

Així doncs, afirma taxatiu al llibre, “Fuster no va ser capaç d'entendre allò que la identitat regional valenciana havia significat històricament i representava encara per a la majoria de valencians”. Així, el “rebuig en bloc” a aquesta per part de Fuster, que Archilés entén perfectament perquè estava “contaminada” pel franquisme, i el nacionalisme valencià era pràcticament inexistent, limitava qualsevol possible transformació del país. Per a Fuster, tot el procés de “conscienciació” nacional, intrínsec al procés de modernització per al país que postulava havia de ser una “desprogramació”, no una “transició”.

Així, l'historiador lamenta que la modernització econòmica i social del País Valencià s'ha fet al marge del nacionalisme valencià i els seus discursos. “Les elits fusterianes, no han marcat el tremp del País Valencià.” D'altra banda, Archilés diu que tot el projecte fusterià té sentit si s'entén com a proposta de modernització. “Però ara som una societat postindustrial, i això afecta necessàriament la vigència de l'obra fusteriana en el present.”

Archilés hi afegeix, no obstant això, que del discurs de Fuster, resta dempeus la reivindicació de la diferència, d'una cultura i d'una llengua així com l'oposició a un nacionalisme espanyol que nega aquesta diversitat i la crítica al provincianisme.

Nosaltres els valencians, a més, va servir per fornir l'oposició d'un discurs valencianista que no tenia. “Si no arriba a ser per Fuster l'autonomisme escrupolosament regionalista de baix perfil que defensava la dreta valenciana en la Transició encara hauria estat més devastador”, conclou l'autor.

La revista ‘Afers' també rememora l'efemèride

Mentre la Generalitat Valenciana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua han optat per ignorar l'Any Fuster, la Universitat de València i l'editorial Afers, entre d'altres, no han volgut deixar passar l'ocasió per reivindicar l'autor de Nosaltres els valencians i perquè la seua obra seguisca “removent consciències”.

Així, l'editorial de Catarroja, amb l'historiador Vicent Olmos al capdavant, a més del llibre de Ferran Archilés sobre Fuster, ha dedicat als 50è aniversari de la publicació Nosaltres els valencians la seua revista d'història Afers.

En aquest últim número de la revista s'hi inclouen textos originals i aportacions candents de diversos autors que si bé, com remarca l'editor Vicent Olmos al pròleg, tots són decididament fusterians, mantenen clares discrepàncies respecte a diversos aspectes de l'obra de l'escriptor suecà.

Entre els autors que signen articles en aquest exemplar d'Afers commemoratiu de l'obra de Joan Fuster hi ha Antoni Furió, Pau Viciano, Gustau Muñoz, Manuel Ardit, Ferran Archilés, Vicent Flor, Maria Josep Badenas, Francesc Pérez, Antoni Rico i Garcia, Vicent Salvador i Isidre Crespo. El número també conté articles sobre Joaquim Xirau o Robert Motherwell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Ministeri de Cultura cancel·la les actuacions de Plácido Domingo al Teatre de la Zarzuela

madrid
Núria Graham
CANTANT I GUITARRISTA

“A Irlanda busco respostes que aquí no trobo”

Barcelona
FRANCESCO ARDOLINO
ROMA, 1966. DOCTOR EN FILOLOGIA CATALANA PER LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (UB)

“La desconnexió entre disciplines humanístiques és molt greu”

barcelona

L’1-O de Martha Rosler

barcelona

Conservatori obert

girona

Des de Grècia amb amor

Barcelona
70a edició del festival

Hillary Clinton presenta sèrie a la Berlinale

La música dels capitells

Girona

Micromecenatge transfronterer per Querroig

portbou