Cultura

Ikiru agafa velocitat

La productora cinematogràfica creada pel gironí Edmon Roch clou els rodatges dels films «Lope» i «Bruc» i té previst estrenar-los el 2010

Molt possiblement perquè Ikiru és el títol d'una pel·lícula del mestre japonès de la realització cinematogràfica, Akira Kurosawa, rodada el 1952, el gironí Edmon Roch va posar aquest nom a laproductora cinematogràfica que va fundar l'any 2004, a la qual s'hi van afegir Victoria Borrás, Estefania Ferrer i Mercè Ayesta (ja no hi és), després de diversos anys com a freelance en l'àmbit de la producció. Va ser l'any de la producció executiva d'El perfum, rodada en part a Girona. Ikiru significa, literalment, «viure» i, el 2010, Ikiru Films, establerta a Barcelona, pot viure un any inoblidable, amb l'estrena de dos dels seus projectes més ambiciosos i complexos fins ara: els films Lope, dirigit pel brasiler Andrucha Waddington, i Bruc, dirigit pel barceloní Daniel Benmayor, que han finalitzat recentment la seva fase de rodatge i es troben en postproducció. Ikiru també estrenarà properament un projecte especial per a Roch, al qual ha dedicat cinc anys i del que n'és productor, guionista i director: Garbo: L'home que va salvar el món, un documental sobre l'espia català Joan Pujol, que va tenir un paper fonamental en la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial.

El jove Lope de Vega

Félix Lope de Vega y Carpio (Madrid, 1562-1635) és un dramaturg i poeta fonamental de l'anomenat Segle d'Or espanyol, i un autor molt prolífic. També va tenir una vida digna de ser novel·lada. Fa vuit anys que Edmon Roch i Jordi Gasull, antic cap de desenvolupament de Columbia a l'Estat espanyol, van pensar el mateix. Gasull es va fer responsable del guió, que va anar a parar a mans d'Elías Querejeta i Columbia, que va tancar la seva seu a l'Estat. Aleshores, Gasull i Roch el van recuperar i van fer la proposta a Antena 3, que va entrar com a soci, la Warner va adquirir els drets per a la distribució a Amèrica Llatina, i la Fox, a l'Estat. La implicació de la brasilera Conspiraçao, a través del director del film, Andrucha Waddington (1970), va tancar el projecte en aquest aspecte.

Es tracta d'una gran producció, amb un pressupost de 13 milions d'euros, que Roch afirma que és com «una preqüela de Lope», perquè el focus d'atenció és el personatge en la seva joventut, no pas la seva obra: «Quan Lope era jove, Madrid era el centre del món, i la seva vida va ser fascinant, de manera que ens centrem més en el que va fer i viure, en els seus embolics amorosos, en l'etapa que va formar part de l'Armada Invencible i en la seva condició d'espadatxí brillant», explica Roch. Lope es basa en la realitat, tot i que es permet algunes llicències com condensar en un any fets que van succeir al llarg de dos o tres anys i fer coincidir en el temps dos dels grans amors del poeta que, en realitat van tenir lloc en moments diferents: Elena Osorio (Pilar López de Ayala), que va ser la Filis dels seus poemes i que es va casar amb un altre, la qual cosa li va valer ser el blanc dels enverinats dards literaris del poeta, i Isabel de Urbina (Leonor Watling), la Belisa dels versos, amb la qual es va acabar casant.

Per a Roch, Lope és «un film d'aventures i d'amor», els referents del qual, diu, són Scaramouche (George Sidney, 1952) o Shakespeare in love (John Madden, 1998). El productor, a més, està molt satisfet amb la tria de l'actor protagonista, l'argentí Alberto Ammann, establert al país fa 5 anys: «Primer havia de ser Daniel Brühl i, quan aquesta possibilitat va caure, vam fer una tria que va durar sis mesos fins a trobar Ammann, un molt bon actor, jove, poc vist, una cara fresca i nova que tindrà un bon recorregut».

Per a rodar Lope es va reconstruir part de la Lisboa del segle XVI al Marroc, on es va rodar en diverses localitzacions, i es va recrear una corrala (espai comunitari o pati central d'un edifici on es feien representacions al Madrid del segle XVI) a Colmenar de Oreja. L'estrena de Lope es farà el primer semestre de l'any vinent. Roch explica que el fet que el director de la pel·lícula, Waddington, sigui brasiler i no espanyol, els permet «fugir del localisme, de la versió acadèmica amb un esperit biogràfic.» El productor diu que molts directors i directores espanyols frisaven per fer el film, però creu que la tria de Waddington és la millor opció per «explicar el Lope que nosaltres volíem explicar, i ell ho va entendre millor que ningú.» Respecte al fet que Ammann sigui argentí, Roch és contundent: «Ningú s'ha plantejat mai perquè Russell Crowe, australià, pot fer de romà. Passa el mateix amb Juanjo Ballesta, madrileny, capaç d'interpretar el paper d'un jove català, el timbaler del Bruc, després d'haver fet classes de català durant quatre mesos. És perquè són grans actors».

«Bruc»: després de la llegenda

L'altra producció de la qual ha tingut cura Ikiru Films, que distribuirà Universal, és Bruc, una fabulació que va més enllà del mite del timbaler del Bruc i es pregunta: després d'aquell episodi de la guerra del Francès, què va passar? Què va succeir quan Napoleó va saber que un barbamec havia derrotat, per primera vegada a Europa, el seu totpoderós exèrcit? Una resposta –ficció absoluta, fruit de la imaginació de Jordi Gasull, coguionista amb Patxi de Amezcua i coproductor– és Bruc: va enviar sis assassins a sou, soldats experimentats en mil i una batalles, per acabar amb el sagal, un jove carboner de Santpedor, esborrar el record de la derrota i substituir-lo pel del càstig sever i exemplar. Roch comenta que per definir el film en una frase, cosa que s'estila molt a Amèrica, fan servir la següent: «És com ara Acorralat –primera entrega de Rambo, del 1982– però a Montserrat i durant el segle XIX.» Es tracta, per tant, també, d'un film d'aventures, d'acció. És per això que Roch explica que van proposar la direcció al jove barceloní Daniel Benmayor: «Era l'autor de les campanyes per al mercat americà de la Play Station de Sony i té un llenguatge visual molt fort, que ens va fer pensar que era capaç de dirigir el film, com així ha estat.»

Bruc, amb 4,5 milions de pressupost de producció (promoció a banda), s'ha rodat íntegrament a Catalunya, en llocs com ara Castellterçol, Mura, Collbató, Santes Creus i Collserola, però sobretot a Montserrat: «Al film hi ha un personatge meravellós –explica Roch–: l'orografia i les muntanyes de Montserrat, que li donen un caràcter únic, sense el qual som incapaços d'entendre la història.» De fet, rodar a Montserrat no va ser fàcil, amb trasllats d'equips en rucs i llargues caminades de 12 quilòmetres carregats amb motxilles.

El jove actor madrileny Juanjo Ballesta (El bola, Planta 4a) encapçala el repartiment de la pel·lícula, en el qual també figuren els «dolents» Vicent Pérez i Santi Millán, i la que és la xicota del noi en la ficció, l'actriu Àstrid Bergès-Frisbey. L'estrena del film, en aquest cas, està prevista per al segon semestre de l'any que ve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Concentració contra el rodatge de Woody Allen a Sant Sebastià

Sant Sebastià
Crítica
òpera

Veure-ho per creure-ho

Un advocat i una actriu amb el cognom Gil
Mirador

Un advocat i una actriu amb el cognom Gil

Crònica
peralada

Per la brevetat de tan poc delit

Peralada

Besalú és present al tràiler de ‘Westworld’

Besalú

Plusmarca de taquilla

Barcelona
Crònica

Petit gran univers, a tocar de casa

Palafrugell

Resistint, malgrat tot

Barcelona

Mor el director de ‘Mater amatísima’

Barcelona