Cultura

De la militància al testimoni

‘De la caiguda a la retirada' mostra al Memorial Democràtic 42 tiratges originals de Capa i ‘Chim'

“No són imatges de memòria, sinó una mercaderia que s'adreça a un públic coetani”

Fileres de refugiats travessant fronteres amb la desesperança clavada a la mirada i vestits amb parracs és una imatge que, malauradament, s'ha repetit al llarg del segle XX i també a inicis del XXI. El primer gran èxode provocat per la guerra que va ser documentat gràficament, però, va ser la Retirada, entre gener i febrer de l'any 1939. La forma com els fotoperiodistes internacionals –fins a 220 acreditats amb Robert Capa al capdavant– van fixar aquell tràgic esdeveniment, ha estat clau i ha determinat la manera com s'han retratat les crisis humanitàries posteriors. Això és el que defensa Eric Forcada, comissari de l'exposició De la caiguda a la retirada, que es pot veure al Memorial Democràtic (carrer Peu de la Creu, 4) fins al 29 de maig.

La mostra recull 42 tiratges originals de Robert Capa, David Seymour Chim i Auguste Chauvin, i permet veure l'evolució d'una fotografia “militant”, amb vocació propagandística, fins a una altra de tipus “testimonial”, en la qual la càmera capta simplement allò que té al davant per deixar-ne constància per a la posteritat.

Per exemple, algunes imatges de l'exposició copsen la humiliació dels soldats republicans, desarmats per la guàrdia francesa per poder entrar en territori francès, i d'altres mostren les cues de nens que es disposen a ser vacunats: “Són fotografies que volen tranquil·litzar la població francesa davant l'allau que està patint, ja que la població de la Catalunya del Nord gairebé es va multiplicar per quatre en vuit dies.”

El comissari subratlla el fet que “no són imatges de memòria, sinó una mercaderia que s'adreça a un públic contemporani al qual s'ha d'informar”. Així doncs, segons la ideologia dels diaris on sortiran publicades (The New York Times, Le Figaro...), els fotoperiodistes tant retraten l'avanç de les tropes franquistes com el drama de la població fugint per la frontera.

Una de les imatges més icòniques de la Retirada –que no està recollida en aquesta exposició– és la que va fer Capa al camp del Barcarès, i que es va retrobar fa cinc anys a l'anomenada maleta mexicana. En ella es pot distingir a primera línia el també fotògraf Francesc Boix, que documentarà gràficament la vida la camp de Mauthausen. “En aquest cas, ja estem davant d'una imatge testimoni, i fins al 45 la prova dels esdeveniments es tindran per la imatge”.

L'exposició s'emmarca dins d'una més ampla, Vencedors i vençuts, que “posa sobre la taula el que la Transició va voler superar”, en paraules de Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic. Per Jordi Font, director del Museu Memorial de l'Exili, la mostra també suposa “un homenatge als pioners del periodisme de guerra dels anys 30”.

L'exposició, produïda per la Casa de Perpinyà a la Generalitat, viatjarà a la Maternitat d'Elna, al Rosselló, el juliol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor Arnau Puig, crític, filòsof i un dels fundadors de Dau al Set

barcelona
El Conte
Martí Gironell

La Tat i en Tedi

Sensibilitat salvatge

ARGELAGUER
Joan Josep Camacho Grau
Poeta

“ Només somio baixar al carrer i deixar-me endur per la vida”

Gerard Quintana
Músic

“Estic vivint tot el contrari a una aturada”

El Primavera Sound, ajornat fins a l’agost

BARCELONA
la música

Bon Iver, música en confinament

el llibre

‘Internet no és la resposta’

Calma amb l’ajut de les balenes