La Borsa
Més valors
Economia

JAIME PALOMERA

PORTAVEU DEL SINDICAT DE LLOGATERS

“És asfixiant destinar més del 40% del sou al lloguer”

“Quan els arrendadors decideixen fer unes pujades que escanyen les famílies és lògic que les famílies s’organitzin”

“Cal un acord de país per regular el lloguer i la Generalitat hi té llum verd, perquè el codi civil permet una legislació d’arrendaments”

“El dret a l’habitatge ha d’estar a l’altura del dret a la salut o a l’educació”

Antropòleg i expert en habitatge
Jaime Palomera (37 anys) és la cara visible del Sindicat de Llogaters des de la seva creació, el maig del 2017. Doctor en antropologia econòmica i expert en habitatge i transformació urbana, ha fet recerca a Nova York i Paris. Ara, està fent investigació a la UAB i a la cooperativa Hidra.
Els fons voltor han passat de no existir a tenir entre el 5 i el 10% del mercat del lloguer

El Sindicat de Llogaters es va crear el maig del 2017 per defensar els drets dels llogaters i lluitar per la regulació d’uns preus, que a Barcelona han pujat un 36% en només cinc anys. Avui, amb 2.000 socis i oficines a vuit ciutats, estan disposats a canviar les regles del joc.

Aquesta setmana, heu anat a judici per intentar negociar la renovació d’un contracte de lloguer a Barcelona. És habitual acabar així les negociacions?
És el primer cop que ens passa. Els darrers anys, el poder polític ha posat molts esforços a traslladar l’especulació immobiliària del mercat hipotecari al mercat del lloguer. La conseqüència d’això és que, actualment, a ciutats com ara Barcelona, on un 42% de la ciutadania viu de lloguer, hi ha una situació generalitzada d’asfíxia, perquè està destinant més del 40% dels ingressos a pagar el lloguer. A l’Estat espanyol, hi ha un desnonament cada sis minuts, la gran majoria per l’alça dels preus del lloguer, i això està fent que augmenti la conflictivitat entre arrendadors i arrendataris. Quan els arrendadors decideixen fer unes pujades que escanyen les famílies, és lògic que al final les famílies s’organitzin per obrir negociacions i exigir uns lloguers raonables i proporcionals.
En aquests dos anys i mig, quantes expulsions heu aturat?
Ja hem superat les 1.000 famílies que, davant de l’amenaça d’un augment inassumible del lloguer, s’han plantat i han desobeït la llei d’arrendament fins que s’ha arribat a un acord.
No deu ser fàcil canviar aquesta dinàmica, quan sempre s’ha donat per fet que és el propietari qui té la paella pel mànec.
D’alguna manera, des del sindicat hem començat a canviar un pensament molt estès, que és que si una persona rebia un burofax que li deia que havia de pagar un 40% més o anar-se’n de casa, senzillament s’assumia i o bé es pagava la pujada, o bé marxava de casa. El que hem fet és posar en qüestió aquest sentit comú i plantejar que un burofax que t’arriba és només la voluntat de l’arrendador. El que promovem és que s’arribi a acords.
Però suposo que no serà suficient amb això, que el que caldrà és canviar lleis.
Aquesta és la part estructural en què també treballem. Buscar la manera d’estendre el dret a l’habitatge, d’aconseguir que estigui a l’altura del dret a la sanitat o a l’educació. A ningú no se li passa pel cap que una persona amb càncer pugui morir a les portes d’un hospital. Entenem que és un dret subjectiu, com ja ho és a Euskadi, i cal treballar perquè també ho sigui a Catalunya.
Es tracta de ser més europeus, de trencar la dinàmica que millor comprar que llogar?
Només cal creuar els Pirineus per trobar sistemes d’habitatge en què el lloguer és sinònim d’una major estabilitat. I en què es viu amb la idea que no cal comprar un pis per viure amb seguretat. Parlem de regulació del mercat. I que, igual que passa amb les pensions, els preus del lloguer estiguin indexats, vinculats a l’IPC i als ingressos.
El decret per limitar els preus de lloguer que s’havia d’aprovar al juny no va prosperar. Per què?
A Catalunya, progressivament, el problema de l’habitatge ha anat adquirint centralitat política. Cal valorar que l’actual govern i altres forces parlamentàries hagin assumit part de les demandes ciutadanes. A Barcelona, en l’última enquesta municipal, un 75 % de la ciutadania estava a favor de limitar el preu del lloguer. Però, tal com estava plantejat el decret, permetia pujades de fins al 15 i el 20% del lloguer en un context de bombolla permetia que pugessin aquests percentatges. Era legitimar les pujades des de l’administració pública. El que hem plantejat és obrir un diàleg entre la Generalitat i els actors socials per construir una regulació de preus que compleixi el que diuen les Nacions Unides: que el lloguer no ha de superar el 30% dels ingressos d’una família.
Què demaneu?
El que cal és un acord de país, perquè tenim el dubtós honor d’encapçalar la llista de països on el lloguer escanya més la societat. No només ho han fet l’Estat francès i Alemanya, fins i tot Nova York té un 47% del lloguer a preu regulat, el que permet que sigui una ciutat mixta, no una ciutat de rics. La Generalitat té llum verd per fer-ho perquè, segons ha dit el Tribunal Constitucional, el codi civil català permet una legislació d’arrendaments.
Com hem arribat a aquesta situació límit?
Això té a veure amb com vam sortir de l’última crisi financera, amb centenars de milers d’habitatges en mans de bancs amb enormes deutes. El que va fer l’Estat va ser facilitar que aquests habitatges passessin a mans de fons voltor internacionals a preu de saldo amb enormes ajudes públiques. En cinc anys, l’Estat espanyol s’ha convertir en el segon país del món amb un major nombre de societats immobiliàries en mans de fons voltor, que han passat de no existir a tenir entre el 5 i el 10% del mercat del lloguer. I que ara estan promovent unes pujades del 70 i el 80%.
I, és clar, el mercat es contagia.
Això és evident. No només és greu pel seu comportament, sinó també perquè els arrendadors tradicionals estan seguit el camí dels fons voltor i estan fent les mateixes pujades o potser no tan altes però que, pel que fa a la ciutadania, també són molt greus.
Com afecten els pisos turístics?
També fan pujar els preus. Fan perdre habitatge de lloguer i afecten el veïnat perquè degraden la convivència i la qualitat de vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Menys ERTO en la tercera setmana de confinament, però no s’aturen

Barcelona

Un terç de les empreses preveuen presentar concurs de creditors pel coronavirus

Barcelona

La nova “economia de guerra” per la Covid-19 dispara l’atur

Barcelona
El 70% dels tallers mecànics, tancats

El 70% dels tallers mecànics, tancats

GIRONA

ETT, comerç, oci i hostaleria lideren la destrucció de feina

Barcelona

Augmenten en gairebé 20.000 els treballadors afectats per ERTO fins als 591.101 i ja hi ha prop de 79.000 expedients

barcelona

L’Airef preveu una caiguda del PIB del 0,9% en el segon trimestre del 2020

barcelona

Els economistes preveuen una caiguda al voltant d’un 4% del PIB a finals d’any pel coronavirus

Barcelona

El govern espanyol només ha tramitat l’ERTO per a 620.000 treballadors a tot l’Estat

Madrid