La Borsa
Més valors
Economia

Ruralisme amb accent femení

L’Escola de Pastors fa 10 anys que promou el paper de la dona en el desenvolupament rural

Hi han passat 186 alumnes, 17 dels quals són de les comarques gironines

L’escola ha aconseguit l’empoderament de les dones

Tothom es va emocionar amb la història de l’Anna Plana, la jove de Navata protagonista de l’anunci d’una coneguda marca d’aigua del Pirineu que va esbombar la seva aposta de vida fent de pastora a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). L’autoproclamada “aigua del Pirineu” posava com a exemple de valentia la pastora –la Pastoreta, l’anomenaven els nadius de la zona–, i la presentava com un cas excepcional.

Precisament, trencar aquesta excepcionalitat és un dels principals objectius de l’Escola de Pastors de Catalunya, oberta fa justament deu anys a Rialp (Pallars Sobirà), ara amb diverses seus arreu del país, una de les quals a la Garrotxa i una altra al Ripollès. És una iniciativa de Rurbans, una associació que treballa per a la dinamització rural de la muntanya, i un dels aspectes en què aprofundeix més és la integració de la participació d’homes i dones en la renovació i el relleu de la pagesia catalana, és a dir, situa, com ha de ser, al mateix nivell el paper, la formació i la capacitat de treballar dels dos sexes, i hi dona visibilitat davant la societat. I, en deu anys, els resultats demostren que han aconseguit més empoderament de les dones en aquest àmbit, que han aportat més creativitat en el treball.

L’Escola de Pastors de Catalunya ha format durant aquests deu anys un total de 186 alumnes, 17 dels quals gironins (ha tingut 467 sol·licituds de plaça). Del total d’alumnes, 56 són dones.

Dels 186 alumnes que han passat per l’escola, 144 han finalitzat els estudis i 88 dels quals treballen en el sector; 35, en negocis propis, i la resta, com a assalariats. N’hi ha 25 que manifesten que volen continuar en el sector i la resta o bé no hi continuen o bé l’escola no en té informació. Dels primers, en 24 casos es tracta de negocis vinculats a la ramaderia; quatre, a l’agricultura; dos, a la formatgeria; un, a l’àmbit educatiu, i un més, a l’autosuficiència. La mitjana d’edat dels alumnes és de 30 anys i un 57% provenen d’entorns rurals. Quant al nivell de formació, un 36% tenen estudis universitaris; un 53%, de batxillerat o cicles formatius, i un 11%, estudis primaris.

L’escola té un total de 224 finques participants, que acullen els alumnes durant el període de formació, i delegacions arreu, bàsicament amb convenis amb entitats del territori. A la Garrotxa, amb el Centre per a la Sostenibilitat Territorial; al Ripollès, amb el Consorci del Ripollès-Leader Ripollès Ges Bisaura, i a la Cerdanya, amb la mateixa associació Rurbans.

GEMMA VILA

“Sí, noies, cap aquí! Ara les coses han canviat”

Gemma Vila (Olot, 1981) és una biòloga que, sis anys enrere, va decidir deixar una feina estable per menar el seu propi ramat d’ovelles i sentir-se més realitzada. És un dels diversos casos de dones del nou ruralisme.

Què la va dur a anar a l’Escola de Pastors?
Feia recerca, però la crisi va tallar els ajuts i vaig fer un curs de formatgeria a l’IRTA i pràctiques al Lluçanès, on vaig sentir curiositat per aquesta escola. No em vaig decidir a demanar-hi plaça per prejudicis. Ho vaig fer, però després de treballar com a tècnica de laboratori en una indústria alimentària. No m’omplia ni el model de producció intensiva ni estar tancada entre quatre parets.
A quins prejudicis es refereix?
La falta de prestigi que ha tingut el pasturatge, el fet que m’hi dediqués havent fet una carrera, la invisibilitat de la dona en aquest àmbit...
I amb quina realitat s’ha trobat?
Que és veritat aquesta invisibilitat, però també que la dona sempre hi ha estat i que ha fet feines essencials que ningú vol fer.
Es manté aquesta situació?
Doncs ara les coses han canviat. Admiro les dones que s’han posat al davant d’una explotació ramadera. “Sí, noies, cap aquí!”, els dic. És una manera de canviar la percepció que es tracta d’un sector masculí.
Què hi aporten, les dones, al sector?
Una altra manera de treballar, una elaboració dels productes més treballada, una altra sensibilitat en el maneig del bestiar... Som molt més actives a les xarxes, creem xarxa, som més cooperatives... Les dones ramaderes estem agrupades en diversos col·lectius, com el de Ramaderes de Catalunya, al qual pertanyo, i ens donem suport.
Vostè maneja ovelles...
Sí, de moment és un ramat per a autoconsum, perquè he volgut saber què implicava ser pastora. I per al 2021 tinc previst elaborar làctics i vendre carn de xai, inicialment, encara sense obrador propi.
Quin tipus d’ovelles té?
Són de raça guirra, que s’adapta molt bé a les altes temperatures. L’he escollit en previsió del canvi climàtic i perquè són unes grans netejadores del bosc, que és una altra funció de la ramaderia poc valorada.

Territorialitat

L’escola s’expandeix arreu del territori

La primera edició de l’Escola de Pastors de Catalunya es va centrar al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà, majoritàriament. El segon any, a demanda d’altres territoris, i amb la col·laboració d’entitats locals, es van obrir les primeres delegacions a la zona del Montseny (Aladula) i la Garrotxa (CST), i el territori cobert per Rurbans s’amplia a tot l’Alt Pirineu i les terres de Lleida. L’any 2012, es va donar servei a tota la zona nord de Catalunya, amb l’entrada del Ripollès (Consorci del Ripollès-Leader Ripollès Ges Bisaura), el Moianès (Consorci del Moianès), el Lluçanès (Consorci del Lluçanès) i, finalment, el 2014 es va ampliar a la zona de l’Ebre i el Camp de Tarragona (Gepec).

Vocació

La promoció d’un projecte de vida lligat a l’espai rural

L’Escola de Pastors de Catalunya treballa per garantir el relleu generacional, per a la gestió sostenible de les explotacions i per a la dinamització econòmica del sector, és a dir, per oferir un futur a noves generacions que vulguin viure en l’àmbit rural, que hi puguin desenvolupar el seu projecte de vida i, per tant, que es puguin guanyar la vida amb les activitats agropecuàries i derivades. És, doncs, una aposta per un estil de vida, que vol atraure persones tant amb tradició familiar en el sector com sense, per tal de formar-les amb vista a impulsar iniciatives viables i ecològiques i donar-los suport amb un banc de terres, una borsa de treball i una xarxa de socis i col·laboradors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La despesa social és sostenible tal com ara l’entenem?

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management. Autor de ‘El Crash. Tercera Fase’. roca editorial

Perfil dels membres del consell d’administració

Degà de la UPF Barcelona School of Management, catedràtic de la UPF i membre de la junta del CEC i ACCID

Més esforç en transferència de tecnologia

Emprenedora

Perspectives frívoles i populistes per a la política

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS
DE MEMÒRIA

DE 14 A 33 (DEL 1972 AL 2019)

Professor de Política Econòmica de la UB

Desigualtats?

catedràtic d’economia de la UOC
MIREN ETXEZARRETA
ECONOMISTA JUBILADA VINCULADA A MOVIMENTS SOCIALS

“Per què el capital no cotitza gens ni mica en les pensions?”

Barcelona

Clíniques que claven les dents

barcelona

S’ha acabat demanar la clau del wifi

barcelona