La Borsa
Més valors
Economia

Per cada euro que rep La Fageda de subvencions, en retorna 9 a l’erari públic

Ho fa en forma d’impostos, contribucions socials i valor afegit dels seus productes a la venda

Estalvia donant feina i descarregant el sistema públic

La Fageda de Santa Pau contribueix amb 9,1 milions d’euros d’aportació neta a l’administració pública, segons les dades que ha facilitat la fundació rectora d’aquesta entitat dedicada a donar feina i habitatge a les persones adultes de la Garrotxa amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals servers. L’aportació neta es calcula amb la diferència entre el benefici social aportat a l’Estat, que en el cas de La Fageda és de 10,8 milions d’euros, i el cost social pagat per l’Estat, que és d’1,7 milions d’euros. És a dir, que per cada euro que rep La Fageda de subvencions públiques n’aporta més de 9 a l’erari públic en forma d’impostos, contribucions socials i valor afegit dels seus productes un cop posats a la venda. Aquesta valoració també inclou una estimació de l’estalvi que representa per als serveis socials i la xarxa de salut pública el fet que les persones ateses per La Fageda estiguin ocupades en una feina, i no a càrrec dels sistema públic. “No inclou, no obstant, la felicitat que comporta per a les persones sentir-se útils i part activa dins les seves famílies i en la societat en general. És una valoració que queda pendent de fer”, afirma el president de La Fageda, Cristóbal Colón.

En un informe de l’entitat es detalla que rep de les administracions públiques 1,7 milions d’euros, la meitat del SMI, Seguretat Social i terapeutes per als treballadors del centre especial de treball. I els beneficis que aporta són de 2,1 milions d’euros directes amb impostos i Seguretat Social, 7,3 milions més d’ingressos indirectes generats pels productes al mercat i 1,4 milions més d’estalvi del cost assistencial estimat de les persones ateses a La Fageda en el cas que no estiguessin treballant.

La Fageda ha consolidat, el 2019, un volum de quasi 28 milions d’euros (més de 3,3 respecte del 2018), 23,6 dels quals en vendes netes i la resta per altres ingressos com el concert amb la Generalitat, les subvencions i serveis interns. També ha generat 24,5 milions en valor econòmic distribuït i 2,5 milions en valor econòmic retingut.

LA XIFRA

437
persones
atén La Fageda, 281 de les quals en risc d’exclusió, 80 a l’entorn no laboral i la resta, en un de laboral.

LA DATA

1982
És l’any en què
La Fageda va iniciar la seva activitat per cobrir el buit que hi havia a la Garrotxa.
5
activitats empresarials
du a terme: jardineria, explotació lletera i elaboració de làctics, melmelades i gelats.

Només un 7% de subvencions

Les subvencions que rep la Fageda representen el 7% dels ingressos totals. Al seu informe, l’entitat concreta que els ingressos de la fundació de serveis assistencials de la Garrotxa, que són del 5% del total, corresponen a prestació de serveis públics, ja que aquesta entitat de la Fageda s’ocupa de les llars residències, del servei de teràpia ocupacional i altres serveis concertats amb la Generalitat. I un 1% prové de serveis interns. La resta, el 87% dels ingressos, prové de les vendes de productes i serveis de l’entitat, cosa que li permet afrontar la difícil situació de finançament que afecta la majoria d’entitats del sector.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

50.000 milions per reactivar l’economia

Barcelona

Girona ofereix 40 visites gratuïtes aquest estiu

GIRONA

Els ODS creixen en l’estratègia empresarial

barcelona

Productes no venuts, al Banc dels Aliments

GIRONA

Una gironina, al capdavant de la Fefic

Girona
L’atur torna a créixer al juny, ara en 1.870 persones

L’atur torna a créixer al juny, ara en 1.870 persones

Barcelona
Economia

Foment demana que s’acceleri la licitació d’obra pública

Economia

Mor als 74 anys Rafael Español, qui va ser president de La Seda

Cooperatives, entre la ideologia i el pragmatisme

barcelona