La Borsa
Més valors
Economia

Els pisos nous a Girona ciutat s’encareixen un 32%

El Gremi de Promotors atribueix l’increment a l’oferta limitada, que distorsiona els preus

Reclamen a l’administració “mobilitzar estoc de sòl públic” i ampliar “el parc d’habitatge social”

Els preus dels pisos nous a la ciutat de Girona s’han encarit un 32,4% el 2020. Així, per un habitatge d’uns 88 metres quadrats el preu de venda final s’enfila a gairebé 350.960 euros, quan el 2019 pel mateix tipus de pis se’n pagaven 265.000. Les dades les va fer públiques l ’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), que va fer un estudi centrat en l’oferta d’habitatge de nova construcció. A Girona, l’estudi analitza dinou promocions d’obra nova. Representen 499 habitatges, dels quals estan a la venda 140 pisos i set cases.

L’anàlisi també detecta un augment de preus a la resta de les comarques gironines, on hi ha un total de 132 promocions a la venda que sumen 2.190 habitatges, dels quals el 25% (549) estan a la venda. La resta estan en construcció o bé ja s’han adquirit sobre plànol. L’estudi xifra la rehabilitació en un 5,3% del sector.

Quant a l’increment de preus de l’obra nova a la demarcació gironina, és d’un 10,7% en habitatges plurifamiliars: per un pis de 83 metres quadrats el preu de venda final és de 298.000 euros. Destaca l’encariment del preu del metre quadrat útil, que s’ha apujat un 11,5% i se situa en 3.421 euros, i per l’altra, la reducció de la superfície dels habitatges, d’un 6,2%, cosa que significa que es paga més per un pis més petit.

Dels municipis gironins analitzats, el que registra el preu del metre quadrat útil més elevat és Castell-Platja d’Aro, seguit de Castelló d’Empúries. Per contra, el que el té més baix és la Bisbal d’Empordà.

Els promotors atribueixen aquest increment a la baixa producció, en un mercat tens que distorsiona els preus. El president del Gremi de Promotors de Girona, Josep Maria Coll, va recordar que “estem en un territori valorat i amb demanda des del punt de vista de l’habitatge”. Per explicar l’encariment, va recordar que els promotors han de “justificar la viabilitat de la promoció” davant l’entitat bancària, i “es construeix en zones prèmium i per a un públic molt específic”. Coll va fer una crida als ajuntaments per “trobar els mecanismes per ampliar el parc residencial d’habitatge social i assequible” i “mobilitzar aquest estoc de sòl públic”. Els promotors gironins consideren que cal “un gran pacte amb col·laboració publicoprivada” per incrementar el parc d’habitatge de lloguer. Coll va demanar un reconeixement de l’administració al sector, que “fa part dels deures” i reclama una normativa menys dura. També va subratllar que és una activitat de “risc i supervivència”, i demana superar la “desconnexió” de les administracions amb el sector.

El president de l’APCE, Lluís Marsà, va assenyalar la preocupació del sector per la poca construcció d’obra nova. Segons Marsà, hi ha dèficit d’habitatges nous.

LA FRASE

Cal trobar els mecanismes per ampliar el parc residencial d’habitatge social i assequible
Josep Maria Coll
president del gremi de promotors de girona

LA FRASE

El banc demana al promotor prevendes del 100% i s’aposta per zones «prèmium»
Lluís Marsà
president de l’Associació de Promotors de Catalunya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Hoffman explica l’aposta pel MWC i Barcelona

Barcelona

L’oli d’oliva, amb segell d’autenticació

Barcelona

Tecnologia dirigida a l’empresa

Barcelona

Els àpats sorpresa arriben als restaurants i al domicili

Barcelona
SANTIAGO NIÑO BECERRA

Reflexions

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management

El coneixement és el millor pla de contingència

Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

La fàbrica d’Europa i la ‘next generation’

Emprenedora

L’assessorament financer en la recuperació postCovid

ECONOMISTA I DIRECTOR DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

La universitat, clau en el sistema de recerca català

catedràtic emèrit de bioquímica i biologia molecular. universitat de barcelona