La Borsa
Més valors
Economia

anàlisi

No només canvia el finançament

El pas que al desembre passat es va fer aprovant una sèrie de canvis per a la “modernització del sistema aeroportuari”, del decret llei de mesures liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d'ocupació, va ser molt important perquè va posar fi a conceptes que havíem considerat intocables, com el “domini públic aeroportuari”: l'única manera de donar entrada als capitals privats en l'empresa nova Aena Aeropuertos que el govern de l'Estat espanyol ha de crear abans que acabi el febrer.

Un canvi d'aquesta magnitud –no només per la transcendència jurídica que té sinó pel fet que es desprèn d'un concepte essencial en la visió que l'Estat espanyol sempre ha tingut dels aeroports– només es pot explicar per la necessitat d'incorporar una quantitat tan important de recursos financers privats com és el màxim previst d'un 49% de les accions d'aquesta nova societat. En el actius de la societat, hi haurà els més de quaranta aeroports que Aena gestiona per tot l'Estat espanyol.

En definitiva, és una norma legal d'una gran importància financera tot i que ha de ser completada per més disposicions que la despleguin, si és que també ha de tenir una transcendència veritablement econòmica. És a dir, l'ambició del canvi ha d'anar més enllà si aquest decret llei ha de ser l'inici d'un procés que permeti que els aeroports espanyols es gestionin com els d'altres països moderns, si realment l'Estat espanyol vol la “modernització del sistema aeroportuari”, tal com ha anunciat. És en aquesta línia que s'ha d'interpretar la moció important que el Congrés dels Diputats va aprovar el 8 de febrer passat; important pel grau elevat de consens que l'ha fet possible, entre les forces polítiques de Catalunya i el partit de govern de l'Estat espanyol; i també important per les directrius adreçades al govern espanyol sobre com ha de donar un contingut econòmic veritable a la transformació del sistema aeroportuari. La Cambra de Comerç de Barcelona comparteix aquestes directrius, que considera un mínim sense el qual no es podria parlar de modernització de la gestió aeroportuària a l'Estat espanyol.

En el cas de Barcelona i Madrid, els seus aeroports està que està previst que els gestionin empreses privades en règim de concessió. Les comunitats autònomes, l'administració local i les institucions econòmiques representatives han de tenir un paper determinant en la societat filial d'Aena Aeropuertos, no només en el seguiment del compliment del contracte de concessió, sinó també en la definició de les condicions d'aquest contracte.

També és determinant, tal com preveu la moció, que els aeroports en concessió tinguin la llibertat d'establir les seves tarifes, sense cap altra limitació que la supervisió pels òrgans específics de control de la competència lliure.

Restarà que també es facin els passos necessaris perquè els gestors aeroportuaris siguin decisius en la gestió dels buits de mercat i que l'Estat espanyol es decideixi a impulsar els canvis de tots els acords bilaterals de transport aeri que encara restringeixen la llibertat de les companyies aèries de volar cap a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Hotel Delamar, finalista dels Hotels & Tourism

lloret de mar

Eurekakids obre nova botiga a Guatemala

girona

Els comerciants estan satisfets amb les vendes en les rebaixes d’hivern

GIRONA
economia

CaixaBank atorga els seus premis a la qualitat turística

Josep Oliu

Crema un magatzem de motos elèctriques i bateries en una nau de Montornès del Vallès

Montornès del Vallès

La Generalitat paga els proveïdors en un termini mitjà de 42,53 dies

Madrid

El govern espanyol, sindicats i patronal acorden augmentar el salari mínim fins als 950 euros el 2020

Madrid

La justícia europea avala no indemnitzar els interins quan es queden sense plaça

Brussel·les