Opinió

Estat profund espanyol contra Catalunya

La història de tots els estats té el seu costat fosc, si bé alguns, amb més tradició democràtica, han superat aquestes pràctiques o, almenys, les han limitat. A Espanya no s’ha fet aquest exercici, i no fa falta recordar les històries negres, només veure l’actuació de l’Estat davant l’atemptat a Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost del 2017, posat en evidència per C.E. Bayo a Público, que nua al CNI i a l’estat profund.

L’Estat, políticament representat pel trio del 155 (PSOE, PP i Cs), i els veritables poders fàctics, majoritàriament hereus predemocràtics, com el rei, consideren que contra Catalunya tot val.

I davant aquest tsunami, els independentistes, en lloc d’unir-nos, ens subdividim, arribant a pactar, vergonyantment, amb el PSC en múltiples àrees. Per tot això, estic d’acord amb les recents cartes de Quim Torra i Elisenda Paluzie, ja que hem d’assumir que els de l’altre costat mai dialogaran sobre un possible referèndum pactat, perquè veiem que el “dialogant” Pedro Sánchez segueix amb el seu raca-raca que el problema és de convivència catalana i Pablo Iglesias, pels seus propis interessos, oblida aquest tema.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.