Opinió

Injustícia i vergonya suprema

En primer lloc, vull expressar el meu ànim i suport moral als condemnats pel Tribunal Suprem, a les seves famílies i a les seves defenses jurídiques. No ha de ser fàcil acceptar una sentència de culpa quan un sap que és innocent. Si per alguna cosa serà recordat el 14 d’octubre serà per la fallida de la democràcia i la mort de la justícia a l’Estat espanyol, que va condemnar dotze persones innocents per haver liderat un procés polític. La sentència de la injustícia i la vergonya suprema avala, a més, la violència desfermada que la policia va exercir sobre els votants de l’1-O. Tot un exercici d’enginyeria jurídica a la seva mida, que demostra, una vegada més, que la maquinària judicial de l’Estat està sobrada de mitjans i perversió. La sentència de la venjança, a més, vulnera els drets de reunió, pensament, afiliació política, manifestació i llibertat d’expressió, i així fins a vuit drets civils fonamentals. Recordem que durant el judici farsa televisat els observadors internacionals ja van elaborar un informe on deixaven patent la violació de vint drets humans i processals. Recordem també que la justícia és la virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat i el respecte al dret sense mentides, suposicions ni desig de venjança. Justament el contrari d’avalar perjuris. Si a l’Estat espanyol ha mort la justícia, és el moment de posar rumb a Europa i al món, perquè de cap manera podem consentir que dotze innocents perdin anys de vida tancats com a culpables, el sol fet de pensar-ho és immoral i repugnant. Perquè la sentència que els condemna és la sentència de la injustícia i la vergonya suprema.

Santa Coloma de Farners (la Selva)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.