Opinió

Una Constitució ambigua

Amb l’abús continuat del poder polític, i sota l’empara d’aquest: ens trobem dintre un laberint de dubtes, en què els responsables de fer complir els seus drets i reglaments segueixen dintre la línia absoluta del que hauria de representar. Cal obrir la ment de la fornada dels líders actuals envers el sistema d’aplicació dels decrets a què es fa esmena, en la seva totalitat. Estem parlant d’una Constitució referendada l’any 1978, en plena transició, després de la mort del dictador. Un problema amb atenuants improcedents, si tenim en compte com anava aleshores el nostre país. Doncs no resulta pas difícil voler entendre les raons i la seva ambigüitat.

Eren uns moments en què els poders fàctics dominaven la situació: ens havíem quedat alliberats en aparença del franquisme. Els seus ideals i continuadors del règim varen jugar la carta de capolar un nou procés democràtic. Amb el pensament inequívoc de continuar dintre un poder de conveniència, i basat en la doctrina de l’“atado y bien atado”, i d’això, ja en fa 40 anys. Un raonament més que justificat per considerar caducada l’actual Constitució. Els partidaris de no voler-ne acceptar una reforma global s’equivoquen i ens volen continuar enganyant. Ara és el moment d’assolir una reforma absoluta, per entrar de ple dret en una democràcia actualitzada, amb cara i ulls, com es mereixen els pobles.

Forallac (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.