Opinió

Viure tancada amb TCA

Ja fa més de dos mesos que va començar aquesta crisi i que estem tancats a casa. Jo pateixo un TCA (trastorn de la conducta alimentària) no gaire conegut, es diu trastorn per afartament. Un problema psicològic que pateix molta gent en silenci, ja que no sol tenir signes visibles. Aquest trastorn fa que mengis compulsivament fins a trobar-te malament, genera ansietat, estrès, insomni, etc. No és un simple afartament d’un dia, això passa dia sí dia també. Jo el tenia més o menys controlat, mai he anat a un especialista però soc molt conscient que el pateixo. Abans del coronavirus passava el dia a fora, treballant, fent esport i comprant. La meva ment estava distreta i la meva rutina m’ajudava a controlar el meu problema. Avui soc conscient del malson que he viscut aquests dies. He intentat lluitar amb la meva ansietat però he fallat cada dia. El sentiment de soledat, la falta de rutina i l’accessibilitat a la nevera i cuina han accentuat el meu trastorn del tot. Cada dia em llevava pensant que aquell dia ho faria bé, però a la nit anava a dormir sabent que havia tornat a fallar. Només desitjo tornar a la normalitat per poder estar bé i seguir lluitant diàriament.

L’Ametlla del Vallès

(Vallès Oriental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.