Opinió

Les mil i una nits

Aquest titular potser ens transportarà als relats de ficció que l’esclava Xahrazad explicava al seu sultà per no morir.

Fa poc he llegit que els nostres presos polítics ja han passat mil nits a la presó i això em desperta del somni perquè no parlem de relats de ficció sinó d’històries reals. En comptes de sultà tenim rei i el seu seguici inflant pit per fer una exhibició de poder sobre els seus súbdits esclavitzats i sotmesos. Històricament és el mateix pensament polític castellà ara mutat en espanyol que vol fer passar bou per bèstia grossa. Els reis no pensen en clau d’interès nacional, sinó dinàstic, i la font de la llei, per norma general, és l’autoritat del rei. Els experiments d’alguns polítics espanyols que pretenen reconèixer una nacionalitat catalana de tipus cultural, sense drets polítics, s’estavellaran sempre perquè aquesta és arreu del món la definició d’una minoria nacional oprimida: una nació cultural sense estat propi que no té reconeguts drets polítics. No badem amb una atomització del nostre objectiu principal. Fem un front comú i sòlid perquè una sola nit a la presó fins i tot a l’estiu és glaçada.

Castellar del Vallès (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.