Opinió

Una catalana opina

He de dir que estic molt decebuda en veure que l’esperança de construir i viure en un país millor s’ha anat diluint amb el pas del temps i que estem pitjor que abans.

Ara mateix la situació és crítica i molts ens preguntem què estan fent aquells que han de defensar els nostres interessos. Ja no val l’excusa que tot ens ho imposen des de Madrid. Els d’aquí s’han desentès completament del compromís al qual es deuen quan nosaltres, els ciutadans, els confiem la nostra veu.

Quan l’aventura del procés es va posar lletja, alguns van agafar maletes i van desaparèixer fronteres enllà. A molts ni els va semblar bé la fugida ni ara els sembla bé que no assumeixin responsabilitats més enllà de viure amb els diners, que generosament el govern els transfereix periòdicament. Els nostres diners.

D’altra banda, aquí, a casa, el resultat de l’aventura, ja el veiem cada dia: l’Estat central, més fort; els valents, tancats a la presó, i, darrerament, un assetjament contra aquells i aquelles que han mantingut el timó en la tempesta. El cas contra Laura Borràs és una prova d’aquesta fase d’enderrocament que, a falta de veure com es desenvoluparà, aparentment no té base jurídica suficient.

La realitat és molt tossuda, i sempre acaba donant i traient raons a tothom. També estic molt disgustada en veure que ara es barallen entre ells per veure qui s’emportarà un tros més gran del pastís en les pròximes eleccions. Al final sempre és el mateix, un pastís a repartir i sempre se’l reparteixen els mateixos.

No tot és culpa dels de fora. Aquí també tenim molta roba bruta que s’ha de rentar.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.