Opinió

Les llibreries, en perill d’extinció?

A Lleida, als anys noranta, vam tenir el JABS. Era el concepte més aproximat que hi ha hagut a la ciutat de llibreria, cafeteria, quiosc de premsa, restaurant i local de música en viu. Un lloc càlid i acollidor. Degut a la mala gestió dels inversors, va haver d’abaixar la persiana.

Per motius sanitaris, aquesta darrera primavera les llibreries han estat tancades i han ofert el seu servei sota la iniciativa Llibreries obertes. Preparaven la comanda per a quan es pogués anar a recollir en el postconfinament.

No és desitjable que les llibreries es converteixin en cementiris (llegiu Ruiz Zafón!). No deixem expirar Cal Güell (ja ho va fer Paperino), a Tàrrega. La Boutique de la Premsa, a Sitges; l’Alexandria de Sant Cugat; l’Ona de Sant Pol; la Calders, a Barcelona. Les europees: Lello, a Porto; la Toletta, a Venècia, i Libraccio, a Milà. L’editorial Taschen, a Munic. No fem desaparèixer la Robinson Crusoe d’Istanbul o Laforce, al Quebec.

Amb els seus recitals de guitarra, les parets de pedra, el caos i l’ordre, les escales mòbils per arribar fins al racó més elevat, els sofàs calentons, les xuxes i els papers per a manualitats, les tertúlies i les amabilitats.

Les llibreries són la darrera baula d’un engranatge que comença pel creador i acaba pel lector; passant per edició, il·lustració, impressió, distribució, difusió, etc. Que no segueixin el trist camí dels videoclubs i les botigues de vinils. Que no tanquin més llibreries.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.