Opinió

Donar les gràcies és poc

Dia 22 de juny, entrada per urgències a l’hospital de Palamós, circumstància que vaig aprofitar perquè tenia una ecografia concertada de molts dies per a aquesta data; resultat de tot plegat: entrada a urgències a les 10.15 h, i entrada a la sala d’operacions a les 15.45 h; sortida de la sala d’operacions a les 22.30 h; sortida de l’hospital, el 16 de juliol passat.

Voldria, amb aquestes breus paraules, manifestar el meu agraïment de nou a tot el gruix personal i humà de l’hospital de Palamós, sense voler que ningú quedés fora del meu desig, que com ja vaig manifestar en una altra valoració, no poso noms per no caure en el parany de l’oblit i que algú no “sortís a la pel·lícula”; els vull veure a tots, perquè tots sou mereixedors dels grans homenatges, que la societat en general no hauria d’oblidar mai, perquè doneu a qui no coneixeu tot el millor que teniu dintre vostre, amb la humilitat en l’entrega, que només el sentit de responsabilitat i la vocació per allò que vols i t’agrada fer ho justifica, a cadascú al seu lloc.

Podria allargar molt més el meu agraïment, però sempre amb el convenciment que quedaria curt, i tanco aquí amb el cor obert de bat a bat. Vull dir-vos a tots i a tothom que vàreu córrer a la trucada del timbre i als que no: moltes, moltes, moltes gràcies.

La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.