Opinió

Com predicar al desert

Per molt que ens adverteixin d’un perill real, els humans tenim la tendència de fer-ne cas omís. Tal com diu la dita, és com predicar al desert.

Segur que durant aquesta pandèmia produïda per la Covid-19 heu pogut ser testimonis de molts casos de gent imprudent. Vaig a explicar-vos-en un de real que he viscut recentment en primera persona.

Sovint, vaig a comprar a una determinada botiga del barri. A la porta hi ha un cartell on diu que no estan permeses més de tres persones a l’interior. Quan hi vaig, el primer que faig és mirar per veure quantes n’hi ha. Aquell dia concret, només hi havia una clienta comprant. Per tant, tenia llum verda per poder-hi entrar. Van passar només un segons quan una mare i una filla també van accedir al local. Ja en sobrava una. Al cap de pocs instants, hi va entrar un client i, poc després, una clienta sense mascareta que, en adonar-se que no en portava, es va tapar la boca amb un sobre o alguna cosa semblant. Total sis persones, el doble de les recomanades pel propietari.

M’agradaria saber què és el que comenten a casa aquestes persones que no van tenir la més mínima precaució, tot i l’advertència, repeteixo, del cartell enganxat a la porta de l’establiment. Potser alguna d’elles parlarà d’imprudència... però quan la cometen els altres.

Amposta (Montsià)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.