Opinió

L’APUNT

Mentides i vídeos

El 1989, Soderbergh va guanyar la Palma d’Or amb l’opera prima Sexe, mentides i cintes de vídeo. El serial del Suprem fa pensar en el títol d’aquest film. En la posada en escena dirigida per Marchena s’intueix un reguitzell de presumptes mentides que acompanyen els silencis disfressats amb la fragilitat interessada de la memòria. I també, per absència, agafen protagonisme els vídeos reclamats sense èxit pels defensors. Fa dies que no sentim l’ordre de Marchena: “Paco, dale al clic.” On deu ser el funcionari Paco? Només falta el sexe. Mentre arriba, ahir hi va haver un detall de tendresa quan un guàrdia civil va assegurar que no segueix la política tot i haver examinat amb lupa els correus de Sànchez. Tot un professional o una altra mentida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.