Opinió

L’APUNT

Locomotora Negra, gràcies pel viatge

La seva condició de banda integrada per músics que no han deixat mai les seves feines d’arquitectes, mestres o advocats no hauria de treure cap valor a la cinquantenària Locomotora Negra. Formada en uns temps en què viure del jazz, almenys a Catalunya, era impensable, aquesta big band nascuda en el marc d’unes audicions per a melòmans en un pis de Sarrià ha ajudat a trencar el tòpic que el jazz és una música de minories, ha contribuït a difondre el llegat de llegendes com ara Duke Ellington i Louis Armstrong i, segurament també, ha inspirat joves instrumentistes que, aquesta vegada, a diferència d’ells, sí que han fet carrera musical. Ara diuen adeu i es mereixen un reconeixement total. Quin viatge!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.