Opinió

Un Primer de Maig contra la precarietat

Catalunya celebra avui la diada del Primer de Maig amb el repte de continuar demostrant que el carrer és un espai de reivindicació, que s’ha perdut la por de reclamar el que és just. Les manifestacions per la democràcia, per unes pensions dignes o, el 8 de març, per una societat sense discriminació per raó de sexe, n’han estat exemples recents. I avui toca manifestar-se contra la precarietat laboral que fa que, mentre que l’economia catalana fa gairebé quatre anys que creix, el nombre de treballadors sota el llindar de la pobresa tampoc pari d’augmentar. Les xifres, com sempre, són prou contundents: mentre que l’economia creix una mitjana del 3%, el poder adquisitiu dels treballadors cau un 7,5%; la temporalitat en la contractació ha augmentat fins al 23%; 400.000 persones tenen feina però, alhora, són pobres i tot plegat s’agreuja en el cas de les dones, ja que la bretxa salarial s’enfila fins al 22%.

És necessària, doncs, una resposta ferma perquè els responsables polítics siguin conscients no només que hi ha un problema sinó que estan obligats a cercar solucions. Cal fugir, d’una vegada, de declaracions, de plans estratègics buits i passar a l’acció, a l’aposta per la formació, per la innovació, pel treball de qualitat; cal avançar-se als temps que venen, als de la intel·ligència artificial i la revolució que suposarà.

Ara, per fer tot això, cal un marc polític que ho afavoreixi i ja és clar que l’Estat espanyol no ho és. La retallada de salaris ha anat acompanyada d’una retallada de drets individuals i col·lectius que només sembla poder tenir aturador amb un canvi radical, amb un nou sistema polític sorgit de la gent i d’arrel radicalment democràtica.