Opinió

La sagnia ferroviària

La xarxa ferroviària catalana continua ampliant el seu lamentable historial d’incidents, que ja suma 274 ferits des del 2010 i dos accidents mortals en els últims tres mesos a l’R4 de rodalies Renfe, un a Vacarisses el mes de novembre i l’últim a Castellgalí divendres 8 de febrer. Més enllà del que determini la investigació sobre les causes d’aquest últim accident, cal tenir clara l’existència de sistemes de control de la circulació, de senyalització i de frenada automàtica que haurien evitat el xoc frontal de Castellgalí, però que esperen torn per ser implantats en aquesta línia.

L’exigència explícita dels maquinistes de millorar la infraestructura tecnològica per garantir la seguretat ratifica que la tragèdia s’hauria pogut evitar sense el dèficit estructural d’inversió que castiga la xarxa ferroviària catalana. Mentrestant l’encara ministre de Foment, José Luis Ábalos, igual que els seus predecessors, llança pilotes fora, evidenciant la falta de voluntat dels governs espanyols per reconèixer la seva responsabilitat en aquest dèficit i posar-hi remei.

La realitat és tossuda i es manifesta reiteradament en forma de retards crònics, despreniments sobre la via, un xoc frontal com el de Castellgalí o un rosari d’avaries com la que fa dies que limita tres línies de rodalies a Barcelona. Incidents que afecten greument la mobilitat, però també la seguretat dels usuaris i que són reiterats, continus, producte d’un manteniment insuficient de vies, trens i sistemes i de l’envelliment i falta de modernització de la infraestructura. La responsabilitat directa és d’Adif –el gestor de la infraestructura– i del ministeri, que pren la decisió política de les inversions. La seva deixadesa a Catalunya és històrica i és sagnant i deixa els ciutadans en la indefensió més absoluta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.