Opinió

Els EUA i l’abandó dels kurds

Hi ha pobles a qui la història sembla que els atorgui un destí de dolor i marginació dins el panorama internacional. Un dels casos més rellevant són els kurds, ara mateix, uns quaranta milions de persones repartides en quatre estats: Síria, Turquia, l’Iran i l’Iraq. L’últim cop l’acaben de rebre aquesta setmana, quan els Estats Units han anunciat que retiren les seves tropes, un miler d’efectius, del nord de Síria. La decisió del president Donald Trump, que al·lega arguments impropis d’un cap d’estat d’una gran potència, com que “eviten guerres tribals”, deixa els kurds en mans de Turquia, que ja s’ha afanyat a anunciar una gran ofensiva per crear una gran “franja de seguretat” al llarg de la frontera amb Síria, la qual cosa suposarà el desplaçament de milers de persones i una nova guerra, en una zona ja devastada des de fa sis anys pel conflicte amb Estat Islàmic. L’obsessió turca amb els kurds, als quals s’acusa de terrorisme, però, és un combustible massa potent per als desitjos electorals del president Recep Tayyip Erdogan, immune a qualsevol crítica internacional a la repressió al Kurdistan.

La decisió de Trump, que no ha estat unànime i que ha rebut moltes crítiques dins de les files del seu partit, suposa una gran decepció per als kurds, sense la contribució dels quals hauria estat difícil, per no dir impossible, derrotar Estat Islàmic. L’administració nord-americana hauria pogut, amb tota probabilitat, optar per altres vies, sense abandonar els kurds, molt inferiors en armament i efectius al poderós exèrcit turc. Els Estats Units surten indemnes de Síria i estalvien vides i diners, però deixen una llavor d’injustícia en un poble i una gent que ha lluitat amb valentia contra la tirania islàmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.