Opinió

Un horitzó desèrtic

El debat de candidats dels cinc partits estatals amb presència al Congrés no permet esperar que el futur govern espanyol prioritzi el diàleg i no la repressió com a eina bàsica per afrontar el conflicte polític amb Catalunya. El mateix debat il·lustra com la immensa majoria de la política espanyola pretén decidir sobre què fer amb Catalunya, les seves institucions, el seu autogovern, els seus drets i el futur de tots els catalans sense tenir en compte Catalunya, la seva opinió i les aspiracions dels catalans. I en aquest context de supremacisme colonial, amb tota mena de propostes repressives, incloses algunes d’inconstitucionals, Pedro Sánchez va emergir més escorat a la dreta que mai anunciant que portarà Puigdemont a Espanya, que prohibirà els referèndums, que imposarà una assignatura d’Espanya a les escoles i que controlarà més TV3.

Només Pablo Iglesias va parlar de dialogar amb Catalunya i que els catalans puguin votar. I només el líder de Podem va defensar l’espai de l’esquerra i la possibilitat d’un govern progressista davant l’absentisme i les carbasses del president del govern en funcions. Però les seves intervencions van ser l’únic brot verd en un horitzó lamentablement desèrtic, al qual va contribuir sense cap mena de rèplica el discurs de l’extrema dreta postfranquista representat pel líder de Vox, Santiago Abascal. La seva criminalització de l’immigrant, els seus atacs a les mesures contra la violència masclista, les seves proclames inconstitucionals a liquidar l’autonomia i fer desaparèixer l’independentisme van ocupar el ‘prime time’ televisiu sense provocar rubor, en el que va ser un pas endavant per a un partit extraparlamentari fins fa un any i un pas enrere evident per a la democràcia espanyola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.