Opinió

El cop de porta de Nissan

El tancament de la planta de Nissan a Barcelona és una pèssima notícia des de qualsevol punt de vista. Són tres mil llocs de treball directes que s’esfumen i uns tretze mil més d’indirectes que es veuran afectats; és la segona planta automobilística del país; suposa l’1,3% del PIB i el 7% de la producció industrial catalana, i és el final a 40 anys de presència de la marca japonesa a Catalunya. Les administracions catalana i espanyola s’han de preguntar què han fet malament per evitar aquest final, que el mateix Pedro Sánchez descartava públicament el mes de gener passat.

La decisió empresarial, sent legítima, interessada i fins i tot potser reprovable, escapa del control dels governs, però aquests estan obligats a fer una anàlisi autocrítica respecte a la seva gestió quant a incentius, competitivitat o mecanismes per evitar la deslocalització, que és allò que sí poden controlar per evitar que torni a passar. L’altra gran qüestió que han de resoldre, i amb urgència, és com es proposen reconduir aquesta situació i la dels milers de treballadors afectats, més enllà d’intentar convèncer la marca japonesa de l’error que comet o dels costos que tindrà, que segur ja estan calculats i assumits.

El que ni els treballadors ni la resta de ciutadans mereixen, sense cap dubte, és la manca total de respecte, d’honestedat i d’intel·ligència dels polítics que ahir es van passar el dia fent demagògia i aprofitant-se de l’adversitat que planteja Nissan a milers de treballadors i a l’economia del país, assenyalant culpables de forma frívola i interessada, buscant titulars mediàtics i alimentant una dialèctica política del més baix nivell, que en cap cas busca més benefici que el personal i el dels seus partits polítics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.