Opinió

Un judici que no ofereix garanties

El Congrés dels Diputats votarà i aprovarà avui el suplicatori de Laura Borràs perquè pugui ser jutjada al Tribunal Suprem per uns suposats contractes irregulars que hauria adjudicat mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. Borràs sempre ha negat cap mena d’irregularitats en l’adjudicació de contractes i ha assegurat que totes les seves actuacions al capdavant de la institució s’havien ajustat a la llei. Més encara, ha assegurat que els correus electrònics que s’han fet públics en què admetria els fets han estat manipulats. Arribats a aquesta situació, amb un jutge instructor, una fiscalia i un Suprem que veuen indicis de delicte i una persona que els nega, el judici seria la sortida lògica per dirimir la realitat. Però no estem en un país normal, estem en un país en què les causes contra els independentistes s’inflen per aconseguir condemnes d’escarni, com s’ha vist amb el cas dels líders jutjats pel referèndum. Encara que organismes internacionals defensin que els Jordis han de ser lliures, el Suprem els ha condemnat a penes elevadíssimes per mostrar què faran amb tothom que gosi lluitar per la independència de Catalunya. Per a tothom que hagi seguit el judici de l’1-O i hagi escoltat els arguments de la fiscalia, acceptats pel tribunal, és obvi que el de Borràs no tindrà pas totes les garanties i que forma part de la repressió que ha maquinat l’Estat contra el moviment independentista.

Davant d’això, seria bo que la resposta dels grups independentistes al Congrés, amb sensibilitats prou diferents, certament, fos almenys unànime, justament per demostrar que tots tenen clar que aquesta acusació, en què es demanen quinze anys de presó, forma part de l’aparell repressor.