Opinió

Els negocis tèrbols de Joan Carles I

Els mitjans de comunicació de Madrid i el mateix govern espanyol han obert la veda aquesta setmana contra el rei emèrit espanyol Joan Carles I. Després d’anys de silencis volguts i d’amenaces, sovint directes, als que gosaven criticar la gestió o la vida privada del monarca, les evidències de corrupció que planen sobre l’antic rei, amb cent milions de dòlars ingressats a Suïssa i transferits a una fundació opaca de Panamà sense haver estat declarats a Hisenda, semblen haver forçat determinada premsa i els principals partits espanyols a carregar contra Joan Carles I. Però cal no enganyar-se, tot plegat ve motivat per un intent maldestre de protegir l’actual monarca, Felip VI, perquè no quedi esquitxat dels negocis tèrbols i els escàndols privats del pare. Les paraules del president espanyol, Pedro Sánchez, d’abans-d’ahir lloant Felip per haver renunciat a l’herència i per haver tret l’assignació a Joan Carles són un clar tallafocs per a l’actual rei, cap d’una institució, la Casa Reial, que està molt desprestigiada. Només cal fer un cop d’ull a les enquestes que atorguen un suspens a la monarquia en moltes zones de l’Estat o repassar la premsa estrangera, per adonar-se de la valoració actual dels Borbons.

En tot cas estaria bé que les intencions expressades dimecres pel president Sánchez es traspassessin al Congrés i que tant el PSOE com el PP i Cs acceptessin finalment la creació d’una comissió d’investigació sobre el rei emèrit. Partint de la base que, en una democràcia veritable, la menys democràtica de les institucions és una monarquia hereditària, seria desitjable que, ja que aquesta està emparada per la llei, actués amb el màxim de transparència i pogués ser fiscalitzada en tot moment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.