Opinió

Ombres de primavera

Salamanca, ‘zona nacional’

“És inquietant veure la dreta bramant als mateixos carrers que els feixistes van fer seus després de la mort de Franco

Després de la mort de Franco, grups de feixistes van voler convertir el seu barri de Salamanca, a Madrid, en zona nacional per defensar-hi l’honor de la “raça espanyola” (sic) en contra dels “rojos” i dels traïdors venuts a la democràcia. Tanmateix, la majoria dels habitants del barri (burgesia financera, alts funcionaris, també alts càrrecs militars) van acomodar-se a la democràcia en la mesura que no hi van perdre ni posició ni privilegis (i el poder derivat de controlar l’aparell estatal, dins del qual la Justícia) mentre el PP anava accedint al poder polític: instal·lant-se en l’alcaldia de Madrid posteriorment a la mort de Tierno Galvan, fent-se seu el govern de la Comunitat Autònoma i, després dels mandats successius de Felipe González, alternant-se amb el PSOE al govern espanyol. A la “derechona”, però, sempre l’ha emprenyat perdre les eleccions i creure que no ho acaba de controlar tot, no sigui que hi hagi comunistes que, posem per cas, li puguin fer pagar més impostos. És així que, en una de les manifestacions recents al barri de Salamanca, la protesta va començar al crit d’“Abajo los comunistas”. No importa que no hi hagi comunistes pràcticament enlloc i encara menys al govern espanyol. El crit es va repetint cada nit, junt amb els que reclamen la dimissió de Sánchez, mentre els manifestants, desafiant amb fatxenderia les normes per a la contenció del coronavirus, exhibeixen banderes espanyoles, canten himnes patriòtics i duen mascaretes “rojigualdas” o, vaja, amb les aspes carlistes de la creu de Borgonya.

Esperonada pels seus partits polítics i mitjans de comunicació, era previsible que la dreta, convertida en una ultradreta que modernitza aquella que fa quaranta anys ja va ocupar el barri de Salamanca com a zona nacional, aprofités la crisi de la Covid-19 per bramar contra el govern del PSOE i Unidas Podemos. No és que aquest no pugui qüestionar-se i sobretot des d’una esquerra crítica, però precisament allò que sorprèn és que, sense perdre els seus signes d’identitat, la dreta aprofiti o s’apropiï d’arguments i paraules propis dels que defineix com a comunistes i fins i tot d’un altre dels seus grans enemics: els independentistes catalans. És així que també parla d’un estat d’excepció que imposa unes mesures autoritàries, de manera que un manifestant a la “milla de oro” (com també és referida la zona nacional) pot encarar-se amb un policia que li demana la documentació al crit de: “Llibertat!” O afirma que tenen el dret d’ocupar els carrers, com ho van fer els del 15-M. I, a més a més, anomena el moviment com a “Resistència democràtica”. Em resulta inquietant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.