Opinió

La contra

Quin gran cinisme!

En el documental ‘Let's make money', que arriba als Verdi, Wagenhofer presenta un món on tot rutlla segons els desitjos de les grans finances

Quan va acabar l'excel·lent documental de l'austríac Erwin Wagenhofer m'hauria agradat tenir el meu pare al costat per preguntar-li allò que el meu fill em pregunta sovint: “Això és veritat o és pel·lícula?” Perquè el cert és que voldria poder pensar que Let's make money (Vamos a hacer dinero) és pura ficció. Malauradament, el documental plasma amb cruesa el món de les grans finances a partir de les explicacions, amb un contingut força cínic, de grans directius d'empreses occidentals i de socis de grups d'inversió que, sense escrúpols, especulen amb uns diners que no són seus a costa dels ciutadans del Tercer Món i, ara també, dels treballadors dels països occidentals. Una mostra de cinisme és l'explicació d'un dels directius que apareixen en el documental. Explica, orgullós, que està molt ben trobada la denominació mercats emergents allà on abans dèiem món subdesenvolupat o països pobres. La nova denominació ens fa estar molt més tranquils. Visca!

Wagenhofer llança una pregunta en el documental: “Era evitable la crisi financera?”. Després de passar per Singapur, Madràs, Berlín, Washington i l'illa de Jersey, entre altres, arribes a la conclusió que hauria estat absolutament evitable, sobretot si no haguéssim deixat en mans dels especuladors el món de l'economia real. Cap al final, la veu en off ens ofereix una petita anècdota. Diu que en els paradisos fiscals es calcula que hi ha al voltant d'11,5 bilions de dòlars. Suposant que aquests diners sortissin a la llum, suposant que rebessin un 7% d'interès i suposant que paguessin un 30% d'impostos, tots els governs del món podrien disposar d'una paga extra de 250.000 milions de dòlars més cada any. S'imaginen? Lamentablement, les imatges d'homes, dones, nens i nenes de l'Índia o d'Àfrica treballant de sol a sol, en condicions infrahumanes, pel benestar d'Occident et retornen a l'agra realitat. Són imatges senzilles, acompanyades de paraules sagnants. Wagenhofer presenta la realitat tal com és, la que fa mal. “La llum només ens en mostra uns quants però la foscor n'amaga molts més”, diu la cançó alemanya que tanca el documental. A més de Wagenhofer, hi ha algú altre que pugui encendre més llums? Seria d'agrair.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.