Política

política catalana

Els independents recuperen posicions i volen visibilitat

Hi ha cinc vegades menys representants que a l'inici de la democràcia, però el doble que el 2003

Osona aposta per fer un front comú a nivell de Catalunya

Els independents recuperen posicions a la regió i en les últimes eleccions municipals han crescut en vots i en nombre de regidors presents als ajuntaments fins a situar-se a nivells del 1999. En aquest mandat hi ha més del doble de representants locals provinents d'agrupacions d'electors que el 2003, any en què la força d'aquestes llistes no vinculades a cap partit polític va arribar al seu mínim. Tot i això, des de la recuperació de la democràcia, aquesta opció havia perdut molt de pes i ara hi ha cinc vegades menys regidors independents que el 1979.

Les agrupacions d'electors van rebre 12.598 vots en les últimes municipals i van aconseguir 138 regidors a la regió. Són la tercera opció més votada a Osona, el Solsonès i al Moianès, i la quarta al Bages, el Berguedà i l'Anoia. Els alcaldes independents reivindiquen la seva autonomia pel fet de no estar lligats a formacions polítiques, aposten pel municipalisme i asseguren que la desvinculació del sistema de partits els permet prendre decisions tenint en compte només l'interès del poble i els facilita els pactes a l'hora de governar. Creuen que cal tenir més visibilitat.

Des d'Osona, per exemple, l'alcalde de Roda de Ter (IPR) i conseller comarcal, Albert Serra, aposta per reunir tots els representants de les agrupacions d'electors de Catalunya per comprovar quina força tenen i per poder incidir en temes de país. Segons Serra, des de la comarca es vol promoure que els independents tinguin representació a l'AMI, que s'ha compromès a reunir-los. L'alcalde de Sant Fruitós de Bages, Josep Maria Batanés (GFP), coincideix que cal “un nexe d'unió” que posi fi a la “dispersió” que hi ha més enllà de l'àmbit local i comarcal. En canvi, l'alcaldessa d'Avià, Patrocini Canal (SA), no ho veu tan necessari. Atribueixen a la desafecció amb els partits polítics la tendència a l'alça d'aquesta opció.

El major pes a Osona

Osona és la comarca amb més presència d'independents, amb 60 regidors elegits i tres consellers comarcals, i on tradicionalment les agrupacions d'electors han tingut més èxit. Una mostra és la presència que va tenir Independents de Progrés Municipal, que es va constituir com a partit polític. Hi ha, però, casos de connexió amb formacions polítiques com el de Folgueroles, on els independents han manat els últims anys i l'alcalde ha fitxat pel PEDeCAT, o a Muntanyola, on l'alcalde ha fet el procés invers. A Sant Pere de Torelló, l'alcalde, Jordi Fàbregas, primer estava vinculat a ICV i ara, a ERC. A Tona, on Tona Futur havia governat 3 mandats, no s'hi van presentar en les eleccions del 2015.

A l'Anoia tenen una presència important i a Vilanova del Camí, de les set forces representades quatre són partits independents. I a la comarca la marca Veïns amb Veu ha obtingut representació a Vilanova i també a Santa Margarida de Montbui, Calaf i Vallbona d'Anoia. En total hi ha 17 regidors independents que van rebre prop de tres mil vots. Al Bages, Gent Fent Poble, que governa a Sant Fruitós, és un dels màxims exemples de grups independents en una comarca on hi ha 21 regidors i van rebre més de tres mil vots, tot i que al Consell Comarcal no tenen representació. El mateix passa al Berguedà, on l'alcaldia d'Avià per part de Som Avià és, junt amb Sagàs, una de les poques alcaldies independents. Sense consellers comarcals, al 2015 les agrupacions d'electors van tenir 18 regidors i més d'un miler de vots. Al Consell Comarcal del Solsonès tenen dos representats i al Moianès, un. Van rebre mig miler de vots.

(Informació recollida per G. Freixa, A. Aguilar, C. Oliveras, M. Canturri i Ò. López).

LES XIFRES

60
regidors
independents té Osona en el mandat actual. Té 3 consellers comarcals i és la comarca on té més pes.
7
consellers
comarcals d'agrupacions d'electors hi ha a la regió, tres a Osona, dos al Solsonès i 1 a l'Anoia i el Moianès.
21.000
vots de mitjana
han tingut les llistes independents. El 1979 va ser quan en van tenir més i el 2003, menys.
JOAN CARLES BATANÉS

“Necessitem un nexe d'unió”

És el segon mandat que Gent Fent Poble governa a Sant Fruitós i l'alcalde, Josep Maria Batanés, diu que aquesta experiència els ha servit per adonar-se que el fet de no estar vinculats a cap partit els ha donat més llibertats a l'hora de pactar el govern. Creu que “podem explicar al ciutadà que l'opció que triem per a cada qüestió no té a veure amb tendències polítiques sinó amb el que és millor pel poble”. Batanés creu que cal “un nexe d'unió” dels grups independents a nivell nacional. “Hi ha una certa dispersió més enllà de l'àmbit comarcal”, diu. Sobre l'evolució de les formacions independents, creu que conservar un grup és complicat i que això pot explicar les davallades fins al 2003. Però alhora hi afegeix que segurament en últimes legislatures, molts ciutadans han votat independent per la desafecció amb els partits polítics. Considera que el fet d'haver de recollir signatures per presentar-se és bo perquè, “si no tenim prou suports, no ens presentem”.

PATROCINI CANAL

“El poble és el nostre interès”

Aquest és el segon mandat de l'alcaldessa d'Avià, Patrocini Canal (Som Avià). Assegura que se sent “còmoda” i “lliure” sent independent. “Es resumeix amb el criteri que nosaltres treballem pel poble, fem servir el sentit comú i ens deixem d'ideologies i consignes”, assegura. Considera que una de les coses positives és que “no se'ns pot recriminar que prenem alguna decisió perquè volem anar al Consell o a la Diputació. El nostre únic interès és el poble i ho fem ben visible”. Sobre si la visibilitat és la mateixa formant part d'un partit polític que, sent independent, creu que el tema dels partits queda “molt esvaït als pobles”. “Hi ha gent que al cap de sis anys no sap si som d'un partit o no”, diu. Sobre l'alça dels independents els últims anys, considera que “els partits han col·laborat molt amb el fet que la gent que vol participar de la vida política del seu poble ho faci des d'un grup independent perquè la gent està una mica cremada amb els partits”.

Assegura que es tornaria a presentar com a agrupació d'electors, tot i que recorda que en anteriors conteses electorals altres formacions havien jugat durant la campanya a dir que arribarien menys subvencions si governava un partit independent. Assegura que s'ha sentit tractada igual a totes les administracions. Aposta perquè hi hagi més unió comarcal.

ALBERT SERRA

“Al país som part important”

Els independents de Roda es remunten al 1983, tot i que ha tingut diversos noms. Del 1999 al 2015 es va presentar com a marca blanca del PSC i el 2015 van tornar a optar per desvincular-se del partit polític. L'alcalde diu que “no ens sentíem representats” i, veient la deriva socialista en la qual no se sentien còmodes, van optar per recuperar els orígens. Assegura que “hi guanyem sent independents perquè ningú ens diu el que hem de fer i tenim plena autonomia. Treballem únicament i exclusivament pel poble independentment de les afinitats polítiques de cadascú, i això suma”. Albert Serra explica que a la reunió de l'assemblea d'electes d'aquesta setmana es va reivindicar el paper dels grups independents en els òrgans de l'AMI. “Som part important del país”, reivindica. I que això els ha portat a plantejar que cal reunir tots els independents del país per valorar quina força tenen i com es poden organitzar per tenir més visibilitat en temes de país, tenint en compte que a nivell comarcal aquest tipus de llista acostuma a tenir un 10% de representació. Sobre l'evolució de les llistes independents, recorda que als anys vuitanta hi havia moltes llistes independents i que als 90 a Osona tenien molta força, però que als anys 2000 va minvar. “Últimament hi ha hagut un repunt perquè molta gent defuig dels partits polítics perquè no et deus a ningú i fas les coses pensant només amb l'autonomia local, sense favors a ningú ni sense hipoteques”, explica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Guillem López i Casasnovas
PROFESSOR A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Els problemes de la sanitat catalana

Crida de Vergés a una unitat “que doni resposta al 80%”

prada

ERC pren el lideratge

barcelona

L’‘Open Arms’ demana anar a Lampedusa o canvi de vaixell

lampedusa (itàlia)

La legislatura de Marchena

madrid

Un jutge apartat del cas Bárcenas, conseller de Justícia de Madrid

madrid
Brasil
Crisi ecològica al pulmó ver del planeta

L’Amazònia s’empetiteix

Buenos Aires

El govern britànic preveu el caos amb un ‘Brexit’ dur

Londres

La Fundació Coppieters augura un “efecte dominó” de nous estats

barcelona