Política

municipal

Veïns de Múnter proposen separar-se del municipi de Muntanyola i annexionar-lo a Malla

S'han recollit una quarantena de signatures que ja s'han lliurat al consistori mallenc

Un grup de veïns del nucli de Múnter vol deixar de formar part del municipi de Muntanyola (Osona) i annexionar-se a Malla. Els principals motius que s'esgrimeixen per part dels veïns que han impulsat la proposta són qüestions pràctiques, de proximitat i pertinença. Muntanyola és un municipi de 600 habitants format per cases i masies disseminades repartides en dos nivells: un, proper al municipi de Malla i a tocar de la C-17; i l'altre enfilat a la muntanya i separat per uns 9 quilòmetres i uns 200 metres d'altitud. De la cinquantena de veïns que viu en una vintena de cases, entre propietaris i no propietaris, la iniciativa va recollir una quarantena de signatures que ja s'han lliurat a Malla perquè iniciï els tràmits d'adhesió. A partir d'ara, la pilota està sobre la teulada de Malla, que veu amb bons ulls l'eixamplament del seu terme municipal en unes 350 hectàrees, tot i que ha d'elaborar una memòria on es demostri que pot garantir els serveis per a tots els ciutadans.

Un grup de veïns del nucli de Múnter ha plantejat la segregació del territori del municipi de Muntanyola per passar a formar part de Malla a nivell administratiu. Un dels seus impulsors, Lluís Vilar, ha explicat a l'ACN que la iniciativa respon a qüestions “pràctiques”, però també perquè se senten més propers a Malla. De fet, Vilar ha assenyalat que des de fa temps ja “conviuen” amb Malla, durant la festa major, o utilitzen serveis com el teatre o el camp de futbol. El servei de correu postal també els arriba des de Malla i comparteixen parròquia i mossèn.

Lluís Vilar ha negat que al darrere hi hagi cap motivació econòmica, “perquè no és que ens sentim desprotegits per l'Ajuntament de Muntanyola, al contrari, hi estem bé”. Però ha assegurat que la sortida “natural” dels habitants de Múnter per anar a Vic a treballar o a gaudir de l'oci o a Tona, on tenen el CAP, és passar per Malla. “Per anar a l'Ajuntament de Muntanyola s'hi ha d'anar expressament i per això ens seria més pràctic i efectiu el fet de tenir l'administració més propera, a Malla “, ha afegit.

Un altre dels veïns que ha impulsat la segregació, Josep Alemany, ha explicat que arran d'una reunió amb els veïns de Múnter per exposar els motius de la separació del nucli i començar el procés legal, es va decidir iniciar una recollida de firmes entre els residents. Alemany ha explicat que durant la recollida un total de 44 persones va signar. “La resta no ens ha dit que no, i si passéssim a ser de Malla tampoc els importaria”, ha afegit. Segons els càlculs, dues de cada tres persones de Múnter donen suport a la iniciativa.

Muntanya desfavorida

Tot i això, l'ACN ha pogut parlar amb alguns veïns de Múnter que no donen suport a la segregació i que, a més, hi estan en contra. Aquests veïns, que prefereixen restar en l'anonimat, es mostren preocupats perquè l'adhesió a Malla afectaria a dues qüestions que consideren de màxima importància. D'una banda, si Múnter passés a formar part de Muntanyola es perdria la denominació com a zona de muntanya desfavorida i, per tant, també es perdrien les subvencions que s'hi associen.

L'abastiment de l'aigua és una altra de les qüestions cabdals pels ciutadans que s'hi mostren en contra. Els veïns no veuen clar com els afectaria el canvi i si Malla els podria oferir un servei “de qualitat” com el que ara reben de Muntanyola. “L'aigua ha d'arribar des de Vic. Ara ens baixa de Muntanyola, però no sé si Malla podrà assumir la inversió en bombes d'aigua que caldria perquè ens arribés al veïnat de Múnter”, s'ha preguntat un dels veïns crítics amb la segregació. Un altre dels veïns s'ha mostrat sorprès amb la petició i ha assegurat que a Muntanyola “ja estem bé”, i ha recordat l'”arrelament” i l'”orgull de ser de Muntanyola”.

Una majoria discutida

L'alcalde de Muntanyola, Ramon Llorà, ha admès que la posició del seu municipi és “complicada”, però ha assegurat que “contra la voluntat no s'hi pot anar”. El batlle ha defensat que el consistori presta els serveis que necessiten els ciutadans, “però no podem entrar en un mercat a veure què ofereix més un municipi que un altre. Això no pot ser un ball de xifres”. Sobre les crítiques de la distància que separa Múnter de l'Ajuntament, el batlle ha recordat que actualment es poden realitzar molts tràmits per internet.

Malgrat el grup de veïns que pretén separar-se ja hagi lliurat les signatures al municipi de Malla per iniciar els tràmits i fer efectiu el canvi, l'alcalde no dóna la situació per perduda, “perquè no és que el 100% del veïnat vulgui marxar, bé hi ha alguns veïns que no ho volen, i llavors com quedaran els altres?”, s'ha preguntat.

Per la seva banda, l'alcalde de Malla, Eudald Senmartí, ha explicat que quan van conèixer la intenció que un grup de veïns de Múnter es volien unir a Malla, des del consistori es va posar la condició que fossin una majoria els que ho volguessin “i no només el caprici d'uns pocs”. Amb el lliurament de les signatures, Senmartí creu que la premissa es compleix i per això es va fer arribar al ple. A partir d'ara, l'Ajuntament de Malla haurà d'elaborar una memòria on s'analitzi el que suposaria l'entrada de Múnter a Malla i es demostri que els ciutadans, tant els de Múnter com els de Malla, tindran garantits tots els serveis.

A partir d'aquí, el document se sotmetrà a exposició pública i els implicats podran aportar les seves al·legacions. Amb les al·legacions resoltes, el text s'enviarà a l'Ajuntament de Muntanyola, el Consell Comarcal d'Osona i la Diputació de Barcelona perquè hi diguin la seva. Tota la informació generada s'enviarà a la Generalitat qui, en última instància, haurà de donar el vist i plau a l'alteració del terme o denegar-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Guillem López i Casasnovas
PROFESSOR A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Els problemes de la sanitat catalana

Crida de Vergés a una unitat “que doni resposta al 80%”

prada

ERC pren el lideratge

barcelona

L’‘Open Arms’ demana anar a Lampedusa o canvi de vaixell

lampedusa (itàlia)

La legislatura de Marchena

madrid

Un jutge apartat del cas Bárcenas, conseller de Justícia de Madrid

madrid
Brasil
Crisi ecològica al pulmó ver del planeta

L’Amazònia s’empetiteix

Buenos Aires

El govern britànic preveu el caos amb un ‘Brexit’ dur

Londres

La Fundació Coppieters augura un “efecte dominó” de nous estats

barcelona