Política

opinió

Jerusalem, segrestada

La provocació d’Ariel Sharon visitant l’esplanada de les mesquites acompanyat de 700 policies, el setembre del 2000, va desencadenar el començament de la Segona Intifada i el va convertir en president. Les conseqüències varen ser nefastes, es va enterrar el cadàver del procés de pau i, després de centenars de morts per les dues bandes, es va construir el mur de l’apartheid a Cisjordània i es van endurir encara més els controls, les detencions i tortures i els càstigs col·lectius contra la població palestina. L’estatus de Jerusalem està sempre en joc, és la clau de volta de la qüestió palestina. Ocupada des del 1967, els governs d’Israel han aplicat una política d’expulsió sistemàtica i d’ofegament social de la població palestina i, per una altra banda, han afavorit l’ocupació de cases pels colons i la construcció de colònies al voltant de la ciutat que l’han aïllat de la resta de Cisjordània.

La mesquita d’Al Aqsa, el tercer lloc més sagrat de l’Islam després de Meca i Medina, està sempre en el centre de la polèmica per la pretensió de l’extremisme sionista –els colons radicals– de destruir-la per reconstruir el mític, però no històric, temple de Salomó. Aquest temor, cada cop més real per l’aliança del president Netanyahu amb els colons ultranacionalistes, és el que alimenta la reacció a qualsevol canvi en relació amb l’àrea de la mesquita de la Roca. Abans han estat les excavacions arqueològiques per sota de l’esplanada, la prohibició total de l’accés per resar als palestins de menys de 40 anys i la demolició sencera del barri dels marroquins, el 1967, per crear una esplanada davant el Mur de les Lamentacions.

A Netanyahu, més crescut que mai per la visita de Trump a Israel i les atencions rebudes a França del president Macron, no li importa pactar amb l’extrema dreta europea i israeliana per tal de continuar en la presidència. Un camí que estarà replè de cadàvers palestins i israelians. La provocació que suposen els nous sistemes de control per passar a la mesquita d’Al Aqsa pot ser la guspira que encengui la Tercera Intifada.

Europa té el deure històric i la clau política per posar fi a l’ocupació israeliana de Palestina. Que l’exèrcit i la policia israeliana controli els accessos i moviments a tot el perímetre de les mesquites és un disbarat, el mateix que si els guardians de la revolució iraniana controlessin els accessos al Vaticà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Illa, sobre la decisió de la Mesa del Parlament sobre Torra: “Respectarem el que decideixin”

Pineda de Mar

Jordi Sànchez surt de la presó de Lledoners en el seu primer permís penitenciari de 48 hores

Sant Joan de Vilatorrada
opinió
Maria Lluïsa Oliveres

Després de veure ‘Mientras dure la guerra’, d’Amenabar

Mare de l’eurodiputat Toni Comín

Guanyar temps per a Torra

Barcelona
Un 61,6% de catalans creuen que el govern és ineficaç  amb els problemes del país

Un 61,6% de catalans creuen que el govern és ineficaç amb els problemes del país

barcelona
LAURA BORRÀS
PORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYA AL CONGRÉS

“Amb ERC, ni peix ni cove”

Barcelona

Puigdemont cita a Perpinyà el Consell per la República

barcelona

Macron empeny la reforma

París
Gegants amb  peus de fang
L’APUNT

Gegants amb peus de fang