Política

POLÍTICA

La violència destapada

Entre el 8 de setembre i el 13 de desembre es van produir 139 incidents violents amb motivació política espanyolista

Ho recull un informe de l’anuari de Media.cat, on es denuncia la invisibilitat mediàtica del fenomen

“La novetat alarmantés que el perfil dels agressors ha canviat i ja no són només activistes d’extrema dreta”

Insults, amenaces, coaccions, pallisses, actes vandàlics i fins i tot agressions sexuals, d’arma blanca i trets de balins als balcons. La tensió política d’aquesta tardor ha fet sortir al carrer el vessant més violent de l’espanyolisme a Catalunya, amb agressions de diversa gravetat. El periodista Jordi Borràs n’ha fet un recull exhaustiu a través d’un reportatge publicat a l’Anuari Media.cat 2016-2017–un recull de reportatges crítics i independents que edita cada any el Grup de Periodistes Ramon Barnils–. En el reportatge En el nom d’Espanya, s’hi recullen 139 incidents violents amb motivació política favorable a la unitat d’Espanya, entre el 8 de setembre i el 13 de desembre. Aquests incidents han provocat un total de 101 víctimes de diversa consideració. En el recompte, Borràs no hi ha inclòs les accions policials de l’1 d’octubre per impedir el referèndum i que van provocar un miler de ferits, i es limita a les agressions protagonitzades per ciutadans anònims però que tenen en comú que estan fetes des d’una motivació espanyolista.

“Si bé els seus autors són una petita minoria entre totes les persones que s’han manifestat a favor de la unitat d’Espanya, la violència ha esdevingut més transversal i ha estat una tònica en una gran part de les mobilitzacions dels contraris a la independència”, explica Borràs, que s’ha especialitzat els darrers anys a seguir les activitats dels moviments d’extrema dreta a Catalunya. Una de les conclusions del reportatge és precisament aquesta: tot i que hi ha militants d’extrema dreta que han protagonitzat un bon nombre d’incidents, com per exemple els produïts a Balsareny, “ni de lluny es poden atribuir a l’extrema dreta espanyolista”. “La novetat, i és alarmant que sigui així, és que el perfil de l’agressor ha canviat, i no es tracta ja només d’activistes d’extrema dreta, sinó gent que no pertany necessàriament a aquests grups”, diu Borràs. L’únic denominador comú entre els agressors dels incidents que ha recollit Borràs en el seu informe és l’exhibició de simbologia o consignes espanyolistes.

Crit a la impunitat

Per què gent que no pertany a cap grup radical ni havia professat fins ara actituds violentes ha protagonitzat agressions físiques o verbals per motius polítics a altres persones? Segons Borràs, l’actitud de l’Estat i dels mitjans de comunicació espanyols des del mes de setembre contra el procés català ha donat ales a aquestes actituds. “L’A por ellos! i la violència policial de l’1 d’octubre van ser un crit a la impunitat; quan la policia deixa un miler de ferits i les institucions de l’Estat ho defensen i ho aplaudeixen, això fa que una part de l’espanyolisme militant consideri que és legítim fer-la sevir.”

Els mitjans de comunicació no han ajudat a evitar-la, sinó al contrari. Segons l’informe de Borràs, la majoria de mitjans de comunicació han alimentat un relat anticatalanista que les ha fet encara més impunes, i quan s’han produït les han ignorat. Els mitjans espanyols que han sortit de la norma, com el diari Público, “han estat perseguits i criminalitzats”.

Dels 139 incidents violents registrats fins al 13 de desembre, hi ha tota mena de delictes: desperfectes materials, violació de domicili, pintades a les seus dels partits, amenaces. El més greu es va produir el 27 d’octubre, quan un grup violent va agredir una parella que tornava pel passeig de Gràcia de la celebració de la declaració de la República. Un dels ferits va resultar molt greu, amb ferides d’arma blanca. “Si no hi ha hagut cap mort és de miracle; no hem estat lluny d’això, i seria un autèntic desastre”, explica Borràs, que reclama una reacció de la societat i les institucions per posar-hi fre. “Ens hem de conjurar per denunciar cada cas i no permetre’ls, i prendre mesures com per exemple una oficina o un observatori de la catalanofòbia on ajuntaments i administracions es presentin per denunciar-ho.” Es tracta, aquests sí, de delictes d’odi, perquè són agressions físiques i verbals que estan motivades per la ideologia o el sentiment identitari de les víctimes. “Seria importantíssim que l’espanyolisme parlamentari acceptés la seva part de responsabilitat en aquest tema i, en lloc de menysprear o negar aquests casos de violència, treballés per evitar-los; m’agradaria sentir Arrimadas o Albiol posant el crit al cel per cada agressió”, declara Borràs.

Dels 139 casos estudiats, en 28 casos les víctimes no han volgut presentar denúncia. En 59 més no se sap si s’han denunciat, i només en 52 s’han portat als tribunals. Per a Borràs, no presentar denúncia agreuja el problema, perquè el fa invisible en l’àmbit penal i també mediàtic i provoca que es perpetuï el problema.

L’informe no inclou el miler de ferits de les accions policials del dia 1 d’octubre, sinó que se centra en els actes violents no institucionals. Tot i això, d’aquests, en quatre casos van cometre les agressions agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, tres d’ells fora de servei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TSJC rebutja presentar qüestió prejudicial al TJUE pel judici a Torra

Barcelona

La JEC determina que els rectors de la UPF i la UOC van vulnerar la “neutralitat política” amb el rebuig a la sentència

Madrid

Sassoli obre la porta a “revisar” la seva opinió sobre els escons independentistes a l’Eurocambra “si és necessari”

Brussel·les

Iglesias es mostra “molt optimista” amb la investidura

Madrid

La CUP “no entendria” que ERC i JxCat contribuïssin a la “governabilitat” a l’Estat sense amnistia i autodeterminació

Madrid

Puigdemont i Comín insisteixen a l’Eurocambra que els hauria de reconèixer “provisionalment” mentre es resol el seu cas

Brussel·les

Degoteig de dimissions a Cs

Barcelona

La fiscalia estudia impugnar la imputació de periodistes de vuit mitjans per informar sobre el sumari dels CDR

Barcelona

El 48,2% de ciutadans de la resta de l’Estat acceptaria el resultat d’un referèndum legal i acordat a Catalunya

Barcelona