Política

Més enllà de la mediàtica desobediència a l’Estat

Celrà és un poble molt viu en l’àmbit lúdic, social, cultural i esportiu, i això s’ha potenciat aquest mandat

El gran repte és pal·liar la divisió creada pel fet de tenir dos nuclis separats i la barrera de la carretera de Palamós

Una obra clau de vertebració és la millora del carrer Germans Sàbat, que finalment es preveu iniciar abans de finals d’any
La gran incògnita és si Cornellà repetirà. Tothom té clar que la CUP tindrà molt més bon resultat si es presenta ell

Celrà ha copat titulars els últims anys pel fet de tenir un consistori capdavanter en molts aspectes del procés –va ser dels primers de treballar el 12 d’octubre i també de treure el nom de Constitució a una plaça, per exemple– i per la seva empenta i originalitat a l’hora de desobeir l’Estat, sovint plasmades en vídeos virals a les xarxes. Aquest activisme independentista tan intens s’explica perquè és un ple sobiranista al cent per cent –els únics grups són la CUP, iCelrà-ERC i CiU– i pel govern de la CUP amb majoria absoluta. L’alcalde, Dani Cornellà, diu que sempre seran al costat del moviment popular per implementar la República i faran el que creuen més ètic –és dels pocs municipis que encara paguen a la hisenda catalana–, però té clar que el seu compromís és municipal: “La política municipal no ens portarà a la República, com diuen alguns. La política municipal és treballar per la gent, el dia a dia del poble.”

Celrà, més enllà del focus sobiranista en què ens centrem els mitjans, és un poble viu, molt actiu, en l’àmbit social, ludicocultural i esportiu, amb molt associacionisme i moltes entitats. És –i això és cabdal– un poble allargassat, amb dos nuclis de població un xic separats, i esquarterat per la carretera de Palamós i la via del tren. Hi ha qui recrimina al govern haver deixat aturats projectes cabdals per ajudar a solucionar aquesta divisió, però l’alcalde assegura que s’han fet passos molt importants. De fet, la crítica és més general: manca de projectes destacats. Una acusació que Cornellà rebat amb una llarga llista de projectes endegats (en què destaca el carril bici, els pisos de lloguer social, la futura plaça Cors-Guinart, l’ampliació de la biblioteca...), i també dues xifres: diu que han complert més del 80% del programa i recorda que fa poc van editar un fullet amb 155 accions fetes.

Però anem a pams. Celrà és conegut al Gironès per la seva activitat cultural. Hi ha unanimitat que és un dels punts forts del poble. Per reforçar-ho, Gerard Fernández, portaveu d’iCelrà-ERC i exalcalde –va governar amb la CUP el mandat passat partint-se l’alcaldia amb Cornellà dos anys cadascú–, proposa crear un festival de referència amb la dansa com a eix. A més de l’àmbit cultural, Celrà també té molta activitat popular i lúdica. “És un poble molt dinàmic per si sol, però des de l’Ajuntament ho hem potenciat molt també”, destaca l’alcalde. Hi està d’acord Dani Jiménez, un dels organitzadors de la Festa de Celrà: “Hi ha molta més activitat de caire col·lectiu, s’han obert diferents línies i ara cada mes hi ha ofertes diferents.” També Carla Magín, de l’Esplai de Celrà, assenyala que el poble “té una sinergia en si molt associativa i cultural” i destaca el paper que té l’Esplai en la implicació dels joves en el poble. D’altra banda, un dels aspectes que s’han potenciat és l’esportiu.Cornellà remarca que han desenvolupat molts equipaments i que l’impuls a l’àrea esportiva, que és en una zona del poble diferent de la dels equipaments culturals, ha ajudat a pal·liar la divisió entre els dos nuclis.

Una divisió que per a David Mas, portaveu de CiU, és un dels principals reptes del poble a mitjà termini. Creu que les obres que arrancaran abans de finals d’any al carrer Germans Sàbat per fer-lo de doble sentit i dotar-lo de vorera són un primer pas però que caldria desenvolupar la zona entremig dels dos nuclis. El retard en la millora al carrer Germans Sàbat –fa ja sis anys que Foment va arreglar el pas sota la via– és criticat tant per Fernández com per Francesc Camps, alcalde per Entesa per Celrà del 2000 al 2011, ja que la veuen una obra cabdal. Cornellà remarca que han volgut fer un projecte més ampli i incloure-hi una rotonda a l’altura de l’escola l’Aulet. A més, destaca que ja s’està obrint un altre vial –també provisional i a càrrec de l’Ajuntament, perquè no hi ha expectatives de construcció de part dels propietaris– de la carretera de Juià a l’institut. L’alcalde reconeix que són pedaços, com li retreu iCelrà-ERC. Els republicans, que troben a faltar una planificació global, també l’acusen de falta de valentia, de por de perdre vots no tirant endavant projectes històrics “essencials” si els han de pagar els propietaris. Es refereixen a aquest projecte –que al final es fa per ocupació directa– i al del carrer de la Cabanya. Cornellà admet que aquest últim és “un problema important”, però diu que el projecte –fet fa anys– val molts diners i que amb la crisi no el farà assumir als propietaris.

L’altre eix clau és la carretera de Palamós, i la variant que mai arriba. Camps critica que s’hagi abandonat el projecte de la variant de Celrà i Bordils. “És una cosa estratègica que ha de servir per relligar els municipis de la llera del Ter”, assenyala, i hi afegeix que fer-ho pel polígon, pel carrer Ter, “seria una solució per a Celrà però no per a Bordils”. Cornellà explica que la Generalitat els ha deixat clar que no hi ha diners i que n’hi ha per a anys, i que, per això, al setembre els presentaran un avantprojecte per fer la variant pel carrer Ter. Es tractaria de convertir-lo en una via de tres carrils, un per cada sentit i l’altre de serveis per a les empreses del polígon. La idea, explica Cornellà, és ben vista pels empresaris, que no veien clara la variant per allà. Mentrestant destaca que s’han fet obres a la carretera de Palamós per fer-la més segura i “més carrer” transitable per als vianants, i que al setembre s’arreglarà el ferm del carrer Ter. Aquesta era una reivindicació dels empresaris del polígon, igual que l’ampliació de la depuradora, que també finalment sembla que s’ha desencallat. Això permetrà que puguin créixer les empreses existents i també la implantació de noves.

Un dels punt calents a Celrà és la recollida de residus porta a porta. Tots els polítics tenen clar que és el camí, però reconeixen que hi ha veïns –sobretot en pisos– que no compleixen i això perjudica la imatge general. Fernández entona un mea culpa i diu que quan van implantar-ho van ser massa permissius. Cornellà destaca les millores introduïdes gràcies un procés participatiu. I Mas apunta que “l’incivisme fa semblar que el poble brutegi” i demana més recursos en neteja. Un altre aspecte que no acaba de funcionar, com a molts pobles, és la participació ciutadana, tot i els esforços del govern.

El que sí que s’ha solucionat ha estat el litigi amb Girona pel castell de Sant Miquel, gràcies a l’acord dels dos consistoris. Un pacte celebrat per tots. També el triomf en la lluita contra una línia d’alta tensió –que al final es farà més lluny dels nuclis habitats– realitzada conjuntament pels pobles de la zona. També hi ha consens que la unió entre municipis tant per reivindicar com, sobretot, per mancomunar serveis és clau. “Els pobles petits només tenim aquesta sortida per tenir alguns serveis; si no, estem condemnats a ser la perifèria d’una gran ciutat com Girona”, remarca Camps. Cornellà apunta que la Llera del Ter és una realitat, però creu que Celrà no n’ha de ser el líder, tot i ser qui té més població: “Seria un error que algú ho liderés.” Celrà va quasi duplicar la població en una dècada i s’acosta als 5.400 veïns. Cornellà defensa que cal un creixement més sostingut, i no tan sobtat, que ajudi al concepte de poble, i recorda que amb l’actual planejament es pot arribar a 8.000 habitants.

En l’aspecte polític, a nou mesos de les municipals, la gran incògnita és si Cornellà repetirà. Ell afirma que la limitació a dos mandats de la CUP admet excepcions als pobles i que el candidat no el decidirà l’assemblea fins a final d’any, perquè primer han de fer el programa. Tothom té clar que la CUP tindrà molt més bon resultat si es presenta. També ell admet que hi ha aquesta percepció, però ho veu un error. Se li reconeix carisma i dots de lideratge, tot i que iCelrà-ERC –que amb tota probabilitat tindrà de candidat Robert Vilà, fins ara alcalde de Sant Martí Vell– és més crític que CiU. De fet, Mas –que sí que repetirà– diu que té “una bona manera de fer poble” i que tant el seu partit com ERC “haurien d’aprendre de la bona feina de les bases de la CUP”. L’altra incògnita és si Ciutadans, després de tenir un 14% de vots el 21-D, es presentarà i el consistori deixarà de ser un dels últims grans pobles sobiranistes al cent per cent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra denuncia un “judici polític” que vol “alterar el panorama polític català” amb un tribunal “parcial”

barcelona

El fiscal superior creu que el president de la Generalitat va fer “befa” en substituir el llaç groc per un de blanc

barcelona

Deportat al Marroc el noi de 22 anys detingut a Lleida durant els aldarulls després de la sentència de l’1-O

Lleida

Mossos que eren a col·legis gironins l’1-O asseguren que Guàrdia Civil i Policia Nacional van carregar només d’arribar

Girona

El PSOE consultarà l’acord amb Podem a la militància el 23 de novembre

Madrid

ERC manté el ‘no’ a Sánchez si no s’avé a una mesa de negociació amb calendari i garanties per complir els acords

Barcelona

L’excomissari en cap dels Mossos diu que no era difícil complir l’ordre de la JEC de retirar llaços grocs

Barcelona

El govern espanyol va vetar una visita del Parlament a Escòcia abans del 28-A

Brussel·les

El TC anul·la un acord de la Mesa del Parlament del 2018 que acceptava esmenes de la CUP per “restablir” la república

Madrid