Política

ELS PROTAGONISTES

Un mandat marcat pel torcebraç polític

La inestabilitat política ha estat gairebé constant des del 2015, fet que ha afectat el dia a dia

Llançà ha tingut dos alcaldes des del 2015, i podrien haver estat tres si s’hagués complert el darrer pacte PDeCAT-PSC

Pere Vila
Alcalde a partir del 2017. PDeCAT
Abans d’aquest mandat ja havia estat alcalde. Va ser-ho entre els anys 2003 i 2015. Des del 2015 fins al juliol d’aquest 2018 va ser president de la Diputació de Girona. Des d’aquesta data, és delegat del govern de la Generalitat a la demarcació. Ha renunciat a presentar-se de nou com a alcalde l’any vinent.
Guillem Cusí
Alcalde (2015-2017) i portaveu d’ERC-AM
Va iniciar el mandat com a alcalde gràcies a un pacte amb el PSC i Alternativa per Llançà. Una moció de censura, però, pactada pel PDeCAT i els seus socis del PSC el va deixar a l’oposició. Al maig va ser escollit en unes primàries com a futur candidat d’ERC a Llançà per a les municipals del 2019.
Francesc Guisset
Portaveu del PSC i regidor de govern des del 2015
Valora la capacitat que ha tingut el PSC per aportar estabilitat al govern, tot i que lamenta que durant l’alcaldia de Cusí no els va ser possible fer canviar la dinàmica de treball, molt compartimentada, dels seus socis. Respecte al 2019, l’agrupació local no ha pres cap decisió sobre qui serà el seu candidat.
El govern d’ERC, el PSC i APL va durar un any i set mesos i el va reemplaçar un executiu del PDeCAT amb els socialistes
En aquest mandat ha estat complicat poder fer una gestió efectiva del municipi a causa de les complicacions polítiques

Aquest mandat ha estat –està sent– indiscutiblement atípic a Llançà, i ja des d’un bon principi. L’hegemonia política que havia tingut CiU des del 1979 es va trencar en les eleccions del 2015. Va tornar a ser la força més votada, però amb una majoria insuficient que posava en risc la seva continuïtat a l’alcaldia. El grup, encapçalat per Pere Vila, que havia estat l’alcalde des del 2003, va perdre dos regidors –va passar de set a cinc– i es va quedar a un de la majoria absoluta (en necessitava sis).

El 12 de juny del 2015 es va anunciar un pacte a tres bandes: ERC (tres regidors), el PSC (dos) i el grup independent Alternativa per Llançà (APL), amb un sol regidor, desbancaven CiU. Els grups van remarcar l’interès de trencar l’hegemonia que havia tingut durant 36 anys CiU, i van investir el republicà Guillem Cusí com a nou alcalde. Tot i això, el regidor d’APL, Claudio Grande, durant un ple, va arribar a oferir a CiU entrar al govern amb la voluntat d’ “allargar la mà per a una entesa positiva i beneficiosa per al poble”. Una oferta que no estava consensuada amb els altres integrants de l’equip de govern i que va ser retirada l’endemà mateix. Aquest fet, puntual i anecdòtic si es vol (i sembla evident que més propi d’un error benintencionat que d’una estratègia política calculada), és força representatiu de la inestabilitat que ha regnat a Llançà tot el mandat. N’és també una clara mostra l’oferta que Vila feia tot just un any després als regidors del PSC en la línia que pactessin amb CiU per desbancar de l’alcaldia ERC, en aquell moment socis de govern dels socialistes. Vila va explicar que feia aquesta oferta als socialistes en vista del que considerava una manifesta inoperància del govern, la seva poca vinculació amb les entitats del poble i per la manca de sintonia interna de l’equip de govern. El PSC, però, no la hi va acceptar, i es van limitar a emetre un comunicat en què anunciaven que per la seva banda el pacte de govern amb ERC i APL continuava “totalment en vigor”. Més expeditiu va ser l’alcalde Cusí, que va negar les acusacions de Vila afirmant que tot plegat eren “injúries” en un intent de desacreditar el govern.

La pau duraria ben poc perquè gairebé un mes després, a final de setembre del 2016, fonts dels socialistes van admetre que estaven en converses amb el grup de CiU perquè no estaven satisfets amb el funcionament del govern del qual formaven part. La crisi va explotar del tot a mitjan desembre amb l’expulsió per part de l’alcalde dels dos regidors socialistes, després que aquests s’abstinguessin en la votació del pressupost i impedissin, així, que prosperés la previsió dels comptes per a l’any següent.

Cusí va veure en l’abstenció socialista “un pretext inconsistent” per desdir-se del pacte, mentre que els socialistes van al·legar que ERC no els deixava participar en el govern, que Cusí no admetia el debat intern a l’equip de govern i que no s’atenien les seves peticions de debatre i consensuar aspectes transversals del projecte compartit. El portaveu socialista, Francesc Guisset, assegura que el pressupost va ser només la consumació formal de les diferències internes dins l’equip de govern: “Hi havia molta inestabilitat i l’alcalde no va saber cohesionar l’equip de govern, suposo que per falta d’experiència.” Pel que fa a l’expulsió, afirma que ells ja havien expressat dins el govern que no es podia continuar d’aquella manera. “ No es podia tirar endavant el projecte que els veïns de Llançà es mereixen”, conclou.

La controvèrsia va derivar en una moció de censura el gener del 2017, presentada per CiU, que va deixar ERC i APL a l’oposició. El pacte preveia que CiU i el PSC (Vila i Guisset) es repartirien l’alcaldia el temps que quedava de mandat. Cusí es referma en la impressió que tot plegat responia a una estratègia preparada des de l’inici del mandat: “Vila i Guisset tenien un acord previ i s’ho van fer venir bé per provocar el trencament de l’equip de govern. Vila va vendre que simplement reaccionava a una situació que s’havia trobat, però el cert és que van ser ells, Vila i Guisset, els que la van provocar. Estava premeditat.” Vila ho desmenteix. Recorda que va proposar un pacte al PSC tres cops, i que totes tres vegades els socialistes s’hi van negar: “Per tant, no podia estar cuinat, o la primera vegada ja hauríem assolit l’alcaldia. Si es va trencar el govern de Cusí és perquè ells ho van propiciar. Tots plegats. No nosaltres.”

El nou govern

Guisset assegura que l’entesa del govern format per CiU (ara PDeCAT) i el PSC és molt millor que en l’anterior: “El PDeCAT va acceptar les bases del nostre programa sense discussió i va ser fàcil l’acord. Ara el govern de Llançà actua com un veritable equip de govern. Les coses es debaten i s’arriba a consensos, i es pot treballar d’una manera que amb ERC no podíem fer.” Aquesta perspectiva, però, entra en clara contradicció amb el que afirma Cusí, que considera que Llançà avança sense rumb: “El desgovern és total. No han dut iniciatives pròpies. El poc que estan fent no està consensuat entre els grups que avui manen. I, a més, tenim l’alcalde desaparegut. Exerceix de delegat del govern com abans ho feia de president de la Diputació, i no d’alcalde. Es limiten a passar el dia a dia i res més.”

El pacte entre el PDeCAT i el PSC, però, tampoc ha estat una bassa d’oli. A principi d’aquest 2018, per la conjuntura nacional, es van trencar molts pactes municipals entre forces independentistes i no independentistes. A Llançà aquest trencament no es va consumar, però va anar de poc. Al febrer, Vila va anunciar que sotmetria a les bases –que hi acabarien donant el vistiplau– la possibilitat de trencar l’acord amb els socialistes i, per tant, no cedir l’alcaldia a Guisset. Aquesta decisió va tensar considerablement, de nou, el govern. El PSC, però, després de prendre’s unes setmanes de reflexió, va decidir empassar-se el gripau i continuar al govern. Guisset explica els motius: “Naturalment no ens va agradar gens la decisió del PDeCAT; en aquest sentit, ens van decebre com a partit. Però des del PSC vam saber separar l’interès municipal dels interessos partidistes.” En aquest sentit, considera, l’acord municipal estava (i està) funcionant: “Vam posar damunt la taula l’interès dels ciutadans, i creiem que era motiu suficient per seguir.” Tot i això, la disputa ha deixat llagues: “El que va passar no ho oblidarem, però prioritzem l’interès general per damunt dels particulars.” Vila també admet conseqüències: “És evident que el que va passar va provocar una ferida. Hi és i hi hem de conviure, però estem d’acord els uns i els altres a continuar treballant pel poble.”

Feina feta i feina per fer

Treballar pel poble. Aquest és el punt de partida que dona sentit a la celebració d’eleccions cada quatre anys per triar uns gestors municipals. I aquesta tasca, aquest mandat, a Llançà, ha estat complicada. Cusí admet que “no ha estat un bon mandat per al poble en general”, però posa en relleu la tasca que va fer durant el temps que va ser alcalde, tot i els entrebancs: “Va ser un període molt breu, insuficient per engegar tot el que volíem fer perquè la maquinària burocràtica dels ajuntaments és molt lenta.” Destaca que la primera prioritat va ser la transparència: “Vam posar parets de vidre i llums on no n’hi havia per erradicar males praxis en el funcionament propi de l’Ajuntament, per exemple en els sistemes de treball.” Destaca també que es va executar obra pública de manteniments i millora, i que es va iniciar el procediment de noves obres, “algunes de les quals s’estan executant ara, però les vam engegar nosaltres”. A causa del poc temps que van poder estar al govern, diu, va quedar-los al voltant del 80% del seu programa “al tinter”. Preveia aspectes com ara el condicionament de carrers al nucli antic i al port, substitució de clavegueram obsolet, fer un passeig marítim nou, canviar el sistema de recollida de residus que considera deficient, impulsar la municipalització del servei d’aigua que ara té Sorea, potenciar les sinergies entre el consistori i el sector comercial local, reforçar i crear noves eines de desestacionalització turística, etc.

Pel que fa a Vila, destaca que pretén continuar amb l’embelliment del poble, crear més aparcament, consolidar la façana marítima i impulsar accions per afavorir el turisme, la cultura i l’esport.

El portaveu del PSC posa en relleu que des de dins el govern han intentat aportar estabilitat. Voluntat, diu, en la qual han reeixit en l’actual pacte, tot i que remarca que va ser també el seu objectiu en l’acord d’inici de mandat amb ERC i APL. Entre els projectes que volen impulsar dins el govern, destaca l’impuls d’una residència per a la gent gran per resoldre així un dels grans dèficits que, des del seu punt de vista, té Llançà (alhora que es crea nova activitat econòmica, més enllà de l’estacionalització cada cop més marcada del turisme). De fet, hi afegeix, estan a punt d’aprovar les bases per tirar endavant aquest projecte. També volen aprofitar una línia de subvencions de la Diputació per crear una nova biblioteca municipal i es marquen l’objectiu de treballar per fer una nova comissaria per a la policia. A part, volen executar el condicionament de carrers i camins, i crear sòl industrial per impulsar la instal·lació al municipi d’indústries logístiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxCat i la CUP podrien fer grup al Congrés sense buscar-ho

madrid
JORDI TURULL
EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA. PRES POLÍTIC

“Benvinguda la proposta de fer un altre referèndum”

barcelona

L’eina que controla els CDR a la presó, la més polèmica

Barcelona

Les promeses impossibles dels dos candidats

Londres
opinió

Més cultura per a les persones i per al país

Diputat i Portaveu Junts x Catalunya de la Comissió de Cultura

Corbyn, el líder esquerrà que divideix els laboristes i uneix els conservadors

londres

El PSC exigeix a Madrenas més mà ferma amb Endesa

Girona
EL RADAR

Malta, un altre test de credibilitat per a la UE

ERC de Llançà vol que dimarts no hi hagi ple

llançà