Política

El judici contra Catalunya

La vista contra els dotze independentistes catalans comença demà, amb una gran expectació

S’espera que el Tribunal Suprem mostri un tracte exquisit als processats per la retransmissió televisiva, però no en el fons jurídic

Junqueras podria declarar dijous

Si a gran part dels catalans se’ls ha encongit l’ànima pel fet de tenir set excàrrecs del govern i del Parlament i dos líders d’entitats civils en presó preventiva des de fa més d’un any per haver defensat el dret a l’autodeterminació sense violència, demà, amb l’inici del judici al Tribunal Suprem de Madrid, segurament experimentaran que ells mateixos seuen al banc dels acusats al costat dels dotze independentistes catalans. “És el judici a la democràcia”, asseguren els processats, que sostenen que no volen renegar de la gestió política ni de la mobilització al carrer que van protagonitzar la tardor del 2017, tot i que s’enfronten a penes de presó elevadíssimes.

Efecte televisió

Tothom podrà veure la retransmissió del judici per televisió (El Punt Avui Televisió el seguirà) o a través del web que habilitarà el Tribunal Suprem. No és el primer cop que un judici d’aquesta importància es retransmet en directe. El cas Nóos, amb la infanta Cristina asseguda al banc dels acusats, n’és un exemple recent. L’efecte de la televisió, segurament, provocarà canvis en el comportament habitual del tribunal i farà que el seu president, Manuel Marchena, sigui més permissiu i amable amb els acusats, als quals se’ls podrà veure de cara –la dels nou presos polítics impactarà– si finalment se’ls permet seure al costat dels seus advocats per garantir millor el seu dret de defensa i que es puguin comunicar constantment. En el moment de l’interrogatori, però, seuran al banc dels acusats, informen des del Suprem. Els nou advocats defensors –tots ells de gran nivell tècnic– també s’aprofitaran de l’efecte televisiu, com les acusacions, especialment Vox.

Marchena ja va exhibir un tracte exquisit amb les defenses el 18 de desembre passat, quan els demanava una exposició d’uns vint minuts a cadascun per qüestionar la competència del tribunal per jutjar-los, un dels punts negres d’aquest procés penal. Tot i aquest tracte garantista, el president del tribunal –que és qui redactarà la sentència– ja ha demostrat en les darreres resolucions que està més a prop de la tesi de la fiscalia que de la de les defenses. A cap defensa li convé que un estirabot emmascari el debat de fons d’aquest judici: la defensa de drets fonamentals com la llibertat d’expressió i el dret a l’autodeterminació.

Presos i logística

La reiteració del tracte degradant en el trasllat des de les presons catalanes a les madrilenyes no ha fet canviar de parer el Suprem sobre el règim dels nou presos polítics, que cada matí hauran de fer una hora de trajecte, en furgons, des de la presons d’Alcalá-Meco (Carme Forcadell i Dolors Bassa) i des de Soto del Real (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Quim Forn i Jordi Cuixart) fins a la plaça de la Villa de París de Madrid, seu de l’alt tribunal espanyol.

El Suprem va explicar que s’habilitarà un espai a l’edifici judicial perquè els presos polítics hi puguin estar durant els recessos i, finalment, també hi podran dinar, una tasca que és competència d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior, que ha acceptat aquesta fórmula, ja que, si no, els hauria de conduir als calabossos de l’Audiencia Nacional, a cinc minuts del Suprem. Atesa la seva falta de llibertat, però, i per seguretat, els haurien de traslladar fins allà amb els inhumans furgons.

La logística del Suprem es posarà a prova, perquè, a banda del judici, hi ha fins a 83 magistrats i 500 funcionaris treballant a l’edifici, i se’ls ha de garantir que podran fer la seva feina amb normalitat. A més, s’han habilitat espais, com ara la biblioteca, per encabir-hi els 300 periodistes acreditats.

Qüestions prèvies

El judici està previst que comenci demà a les deu del matí. El tribunal no ha fet cap guió de les sessions com és habitual en aquests macrojudicis. Una explicació que donen fonts properes al Suprem és que els interrogatoris dels acusats –s’intentarà fer-ne un per dia, per l’anomenada unitat d’actuació– podrien fer trontollar el calendari fixat. La previsió és que, un cop declarin els dotze acusats, es faci un calendari de testimonis, que s’ajustarà setmana a setmana per evitar el perill de suspensió de la seva citació, ja que la majoria vindran de Catalunya. Hi ha uns 500 testimonis admesos, i finalitzar el judici abans de les eleccions municipals de maig, com plantegen algunes veus, s’albira impossible.

Demà, la sessió començarà amb les qüestions prèvies, en què defenses i acusacions expressaran el seu desacord amb certes resolucions i demanaran al Suprem que canviï de parer sobre proves inadmeses. Les defenses dels independentistes denunciaran vulneració de drets fonamentals com ara el dret a tenir un judici just, ja que no els han deixat més temps per preparar la vista atesa la falta de documents, que ara el Suprem ha acceptat encarregar i incorporar. L’exposició de qüestions prèvies es preveu que s’allargui fins dimecres, i dijous es podria iniciar l’interrogatori del vicepresident Oriol Junqueras, ja que és el primer processat en l’escrit d’acusació de la fiscalia. Si la declaració del president d’ERC s’allargués molt, s’anuncia que el tribunal podria habilitar divendres per acabar el seu interrogatori. Pel que fa a les qüestions prèvies, el tribunal pot aturar el judici fins a resoldre-les o pot anunciar que ho farà en sentència, al final, com està previst en aquest cas.

L’ús del català

El Suprem ha assegurat que “té mitjans” per fer “la traducció simultània i consecutiva” del català al castellà, tal com va reclamar la defensa de Rull, Turull i Sànchez. No obstant això, caldrà veure què decideixen fer els independentistes catalans, tant en valorar la qualitat del professional de traducció com pel fet de fons de no poder usar amb normalitat la llengua pròpia i cooficial a l’Estat. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ja va denunciar fa poc que amb el traductor es “blanqueja” el tribunal, el qual necessitarà la traducció de tots els escrits del Parlament, que s’han afegit a la causa, ja que es jutja tot el que van aprovar a la cambra.

Les defenses també han denunciat greus errors en les traduccions que s’han fet en els atestats de la Guàrdia Civil sobre els fets del 20-S i l’1-O, fins i tot en el mateix escrit d’acusació de la fiscalia, que ha provocat que la defensa de l’exconseller d’Interior Quim Forn hagi hagut de demanar una prova pericial filològica sobre la interpretació inculpatòria i errònia feta en un informe de la direcció dels Mossos.

Relat de rebel·lió

Força professionals ja han expressat que el que va passar a Catalunya el 2017 no és pas un delicte de rebel·lió ni de sedició. No obstant això, alguns juristes que han llegit les últimes interlocutòries del tribunal el veuen cada cop més receptiu a la tesi de la fiscalia, que assegura que en la rebel·lió “no tots els participants han d’haver fet (o previst) accions violentes” i que és un “delicte de resultat tallat”. És a dir, no consumat. Per desmuntar-ho, les defenses s’hauran d’arromangar les togues.

50
seients per al públic
ha reservat el Suprem dins la sala del judici, a banda dels llocs per als familiars i la premsa.
1
any i quatre mesos
ha trigat la justícia espanyola a dur l’independentisme català a judici des de la querella.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Diversos eurodiputats es queixen a Tajani per l’acte que La Falange i Democracia Nacional preveuen fer a l’Eurocambra

Brussel·les

Homs creu que els interrogatoris de les acusacions són “propis d’un judici sobre desobediència” i no de rebel·lió

Madrid

Mundó diu que signar conjuntament el decret per fer l’1-O “emfatitzava el caràcter polític del moment”

Madrid

Paul Newman, expert en drets humans diu que el judici s’hauria de fer en un “tribunal internacional”

madrid

Borràs nega que el seu departament comprés les urnes i diu que només hi havia un “acord marc” per a eleccions

barcelona

Bassa diu que va assumir la gestió directa dels centres cívics per evitar “problemes” als directors

barcelona

Torrent i tres expresidents del Parlament demanen l’alliberament de Forcadell a Madrid

madrid

Felip VI considera que no és “admissible” apel·lar a “una suposada democràcia per sobre del dret”

Madrid

Admesa a tràmit el recurs de Puigdemont contra l’acord de la Mesa del Parlament que li retirava el vot

barcelona