Política

Cuixart i Forcadell acusen l’Estat

El president d’Òmnium reivindica el dret a protestar i a la manifestació

El fiscal ignora l’evidència dels vídeos i busca alimentar la tesi violenta a partir de piulades pacifistes

L’expresidenta del Parlament defensa que la cambra debati de tot malgrat el TC perquè la mesa “no pot censurar”

El judici deixa pas als testimonis de Rajoy, Montoro, Santamaría i Mas

El soci 36.080 d’Òmnium Cultural i president de l’entitat, Jordi Cuixart, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, van entonar ahir el seu personal jo acuso l’Estat amb una aferrissada defensa del dret a manifestació i del dret al debat parlamentari sense censura prèvia. Si la veu de Cuixart va evocar el “no pasarán” contra el feixisme, l’home davant del tanc a Tiananmen el 1989, Rosa Parks, el fundador de CCOO Marcelino Camacho (“el dret a la vaga es guanya fent vaga”) i Lluís Maria Xirinacs com a referents de conquestes a les quals aspira el ple dret de manifestació i protesta sense violència, Forcadell va proclamar que “la paraula és lliure i el Parlament ha de ser lliure per poder debatre de tot”, a pesar dels requeriments del Tribunal Constitucional per la supremacia de la llibertat d’expressió, el pluralisme polític i la inviolabilitat parlamentària. “Jo soc un pres polític”, advertia Cuixart al saló de plens del Tribunal Suprem en un matí en què Òmnium va rebre 1.500 nous socis a rebuf del testimoni del líder social empresonat.

Com ja havia anunciat al seu epíleg al llibre del seu advocat Benet Salellas Jo acuso. La defensa en judicis polítics, Cuixart va sortir a l’atac i ho va fer advertint al tribunal que ell ja no és el mateix que va declarar davant Pablo Llarena l’11 de gener del 2018. “La meves declaracions davant el jutge instructor [Llarena] estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos, ara ja no és així. Jo soc un pres polític, i la meva prioritat ja no és sortir de la presó, sinó denunciar la vulneració de drets a l’Estat espanyol i resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat”, va etzibar Cuixart al tribunal i al fiscal Jaime Moreno.

El mirall de Lavapiés

El to passional i desinhibit de Cuixart davant el fiscal que li demana 17 anys de presó per rebel·lió va incloure repetides exclamacions com ara “hòstia!” i “collons!”. La vehemència li va costar l’amonestació de Marchena per “l’ús d’interjeccions col·loquials”. Davant el fiscal Jaime Moreno i el jutge Marchena que citen Òmnium Cultural com a “o ce”, Cuixart va demostrar a la sala que, tot i els 500 dies a la presó –ara a Soto del Real–, viu de prop protestes com la que tenia lloc la setmana passada al carrer Argumosa del barri madrileny de Lavapiés amb el desnonament de Pepi Delgado. A Lavapiés el bloqueig a la policia judicial va acabar amb sis detinguts després de vius enfrontaments físics amb els agents i l’impacte d’ampolles als caps dels policies, unes imatges que no es van donar el 20 de setembre del 2017 davant de la conselleria d’Economia.

Entestat a dibuixar violència el 20-S i l’1-O, el fiscal va arribar a la paradoxa de convertir proclames pacifistes en indicis violents. “El seu tuit diu «Tothom a rambla Catalunya-Gran Via. Serens i organitzats. Aïllem qualsevol actitud violenta.» Ja preveia actituds violentes?”, li va etzibar el fiscal Moreno provocant un “hòstia!” de Cuixart i un esbufec general dels advocats defensors i del públic, on seia el president Quim Torra, les conselleres Àngels Chacón (Empresa) i Alba Vergés (Salut), el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri i Roger Español, víctima de la bala de goma policial que li va fer perdre un ull l’1-O. “No creu que hi va haver violència l’1-O?”, insistia el fiscal. “Per part de la policia, molta”, contestava Cuixart. “No sap que hi va haver agents lesionats?”, exigia el fiscal buscant un sí. “Quan s’actua amb excés de violència és normal que un policia pugui tenir una capsulitis”, li va concedir Cuixart.

Tot i tenir a l’abast vídeos del 20-S i l’1-O per acreditar la seva versió, el fiscal Moreno va ignorar-los tots i no en va voler veure cap –preferia esprémer les piulades– i va haver de ser l’advocada Marina Roig la que exigís a la sala veure dos vídeos on Cuixart ordena el passadís i on fa una crida a deixar marxar en pau la comitiva judicial. El fiscal Moreno va subratllar aleshores els danys als Nissan Patrol i Cuixart va lamentar els danys fins al punt d’ironitzar que “són els vehicles més lamentats de la història de la democràcia espanyola”. “M’agradaria creure que aquesta sala no qüestiona la mobilització popular”, va sentenciar Cuixart tot jutjant el tribunal que el jutja a ell.

El torn de la tarda va ser per a Forcadell, que es va enfrontar a la fiscal Consuelo Madrigal –fiscal general de l’Estat amb Mariano Rajoy– i a l’advocada de l’Estat Rosa María Seoane i a l’afany de totes dues d’esbrinar per què no obeïa el TC quan l’advertia del “deure d’impedir” tot el que acostés l’1-O, des dels plens de la desconnexió del 6 i 7 de setembre fins a la votació de la DUI. “El que ens demanava el TC era convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor; no podíem decidir d’això es pot parlar i d’allò no”, va rebatre Forcadell.

El fet que l’acusada no enaltís el TC per sobre de tot va fer enfadar la fiscal Madrigal i l’interrogatori va pujar de to. “El màxim intèrpret de la Constitució qui és, vostè o el Tribunal Constitucional? Els drets humans qui els declara, vostè o la Declaració Universal dels Drets Humans i l’ordenament espanyol?”, va contraatacar la fiscal Madrigal. “Respecto el TC, però el TC també s’equivoca. El govern espanyol també ha desoït el TC”, va dir Forcadell.

Amb una mirada al passat, l’expresidenta del Parlament va recordar que en la història del Parlament la mesa només ha inadmès –és a dir, no ha acceptat d’entrada el debat– dues iniciatives, els anys 2009 i 2010, perquè van néixer d’iniciatives legislatives populars (ILP).

Forcadell va fer saber a la sala que és conscient que l’exclusió de la resta de membres de la mesa –enviats per Marchena a última hora al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència– busca que la presidenta de la cambra aparegui en solitari com a mà executora de decisions que eren i són col·legiades en la mesa de la cambra. “No és potestat de la mesa valorar la constitucionalitat de les iniciatives ni entrar en el fons de les tramitacions”, va raonar l’expresidenta del Parlament, tot afegint que, segons el seu criteri, seria a posteriori quan el TC pot suspendre una iniciativa o deixar-la fora de la Constitució, però mai abans de ser debatuda. I això també va enervar la fiscal Madrigal, que li va preguntar si, arribat el cas, també hauria admès el debat d’una iniciativa que volgués legalitzar l’esclavitud.

Responent a la seva advocada Olga Arderiu, Forcadell va citar que el rei Felip VI no la va rebre mai i va invocar l’exemple de John Bercow, el president de la Cambra dels Comuns, que davant el judici de l’1-O ha dit a Westminster que ell sí que permetria un debat sobre l’anhel autodeterminista d’un territori com Gal·les o Escòcia.

Finalitzat ahir el torn dels acusats, avui el judici entra en una nova fase amb els testimonis. Si bé Marchena dirà avui si el president del Parlament ve un altre dia, ja que avui no pot venir perquè té ple, els testimonis que sí que seran escoltats són els de Joan Tardà, Artur Mas i els puntals de l’exgovern del PP: Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta), Cristóbal Montoro (ministre d’Hisenda) i Mariano Rajoy. Tots estan obligats a dir la veritat, i Montoro i Rajoy han negat sempre la malversació en l’1-O quan tutelaven les finances de la Generalitat. El primer a preguntar a Rajoy i els seus ministres serà l’advocat de Vox, que a partir d’avui tindrà el protagonisme que fins ara els acusats li han negat perquè els testimonis han de respondre a totes les parts, inclosa la ultradreta.

LES FRASES

Jo soc un pres polític i la meva prioritat ja no és sortir de la presó, sinó denunciar la vulneració de drets
Jordi Cuixart
president d’Òmnium
El TC ens demanava fer de censors, i la paraula és lliure i el Parlament ha de ser lliure per debatre tot
Carme Forcadell
expresidenta del parlament
El seu tuit diu: «Aïllem qualsevol actitud violenta.» Ja preveia actituds violentes?
Jaime Moreno
fiscal
El màxim intèrpret de la Constitució qui és, vostè, senyora Forcadell, o el Tribunal Constitucional?
Consuelo Madrigal
fiscal

Vox hi va tard però al punt per escoltar Apel·les Mestres

Tot i que actualment són una força extraparlamentària al Congrés i al Senat i no tenen cap compromís institucional més enllà de la presència al Parlament d’Andalusia, els dos advocats de Vox es van absentar a primera hora del setè dia de judici perquè van arribar tard i les seves cadires van quedar buides durant les tres primeres hores de declaració del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, al tribunal on els ultradretans liderats per Santiago Abascal exerceixen l’acusació popular.

El retard dels advocats de Vox Javier Ortega Smith i Pedro Fernández els va deixar fora del judici entre dos quarts de deu del matí i dos quarts d’una del migdia. En les bambolines del Suprem, Ortega i Fernández van topar amb l’exconsellera acusada Meritxell Borràs, que els va evitar durant l’espera.

L’accés amb demora dels dos lletrats de Vox a la sala després del primer descans els va permetre escoltar el tram final de la declaració de Cuixart, en la qual responia a les preguntes de l’advocada Marina Roig, que li demanava pel sentit de la proclama “no pasarán!”, criminalitzada per Llarena i els fiscals. Cuixart va evocar el valor de la frase al Madrid republicà i antifranquista i va explicar la història de la proclama tot recitant el poema d’Apel·les Mestres contingut a Àtila. Flors de sang. “No passareu! I si passeu / quan tots haurem deixat de viure, / sabreu de sobres a quin preu / s’abat un poble digne i lliure. / Mes no serà! Per més que feu, / no passareu!”, va recitar Cuixart en català i de memòria. I va cloure el recitat –mirat amb desgana per Vox– recordant que Mestres va rebre la Creu de la Legió d’Honor francesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Coincidim amb la fiscalia”

barcelona
discurs del 131è president de la generalitat, quim torra

“L’única manera d’avançar és la ruptura democràtica”

La premsa internacional veu el risc de més tensions

BARCELONA
manifest per la inhabilitació del president

Crit de denúncia, acusació i condemna per la inhabilitació del MHP Quim Torra

Sant Jaume acomboia Torra i pressiona ERC

barcelona / girona

L’oposició en bloc considera ja inajornables les eleccions

barcelona

El president, inhabilitat

Barcelona

Eleccions el 7 de febrer

Barcelona

10 de 12 represaliats

barcelona