Política

El jutjat admet que la Generalitat es personi com a acusació popular en la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O

La van interposar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva i en pengen diverses denúncies de ferits

El jutjat d’instrucció número 2 de Girona ha admès que la Generalitat es personi com a acusació popular en la querella col·lectiva per les càrregues de l’1-O. La querella la van presentar conjuntament els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva (Gironès) i es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comanaments i els responsables polítics de l’operatiu. D’ella també en pengen diverses peces separades –una per a cada col·legi electoral- on s’hi incorporen 200 denúncies que van interposar els ferits per les càrregues durant la celebració del referèndum. Precisament, el mes de febrer els advocats voluntaris de Girona, que porten el cas, van criticar “gravíssimes dilacions” en la instrucció de la querella i van entrar una queixa al jutjat reclamant que citi com a investigats els policies i guàrdia civils que ja estan identificats.

El jutjat ha admès a tràmit la querella presentada per l’advocada de la Generalitat i ha acceptat que es personi com a acusació popular en la demanda col·lectiva per les càrregues de l’1-O presentada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.

La querella es dirigeix contra els agents que van actuar durant els operatius, els seus comandaments i els responsables polítics dels mateixos. D’ella en pengen diverses peces separades en les quals s’hi van incorporar les denúncies interposades pels ferits aquell dia, unes 200.

El maig de l’any passat, el jutjat d’instrucció número 2 va admetre a tràmit la querella, recolzada pels advocats voluntaris però fa unes setmanes el col·lectiu va denunciar públicament “gravíssimes dilacions” en la instrucció del cas.

Entre elles, la transcripció de les comunicacions entre els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Els advocats afirmen que les que van arribar al jutjat no serveixen perquè just abans de les càrregues els agents utilitzaven canals alternatius. Denuncien que el jutjat, en comptes d’investigar aquests canals, ha demanat noves transcripcions i informes als Mossos d’Esquadra sobre aquelles comunicacions que ja se li van aportar.

També reclamen que citi a declarar com a investigats els policies i guàrdies civils a qui ja s’ha identificat i que són prop d’una dotzena. Els advocats van explicar, per exemple, que se sap la identitat de quatre agents que van carregar al col·legi Bruguera, o d’un altre que ho va fer a l’Ernest Lluch. A més, a la càmera Go Pro que la policia estatal va perdre al col·legi Verd, hi apareix el nom d’un comandament del cos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aznar equipara l’assalt al Capitoli amb l’1-O a Catalunya

Madrid

Rússia mantindrà Aleksei Navalni en presó preventiva durant almenys 30 dies

Moscou

L’ajornament electoral, als jutjats

Barcelona

Impulso Ciudadano anuncia que també recorrerà la desconvocatòria del 14-F

Barcelona

El PSC continua estudiant si impugna l’endarreriment del 14-F i demana als partits “que suspenguin la campanya”

Barcelona

La policia assegura que els dos principals acusats del 17-A formaven part del grup i coneixien els plans

Barcelona

El TSJC acumula 4 recursos contra la suspensió del 14-F

Barcelona

Iglesias compara Carles Puigdemont amb els exiliats republicans durant la dictadura franquista

Madrid

Lliga Democràtica porta l’ajornament de les eleccions al TSJC en considerar-lo una “suspensió de la democràcia”

Barcelona