Política

Els agents descarten crides a la violència en els correus electrònics que van analitzar

Marchena torna a topar amb les defenses pel contingut d’algunes de les preguntes

Els advocats defensors repeteixen les queixes per vulneració del dret a la defensa

La sessió de tarda d’aquest dimecres ha estat dedicada exclusivament a les declaracions d’efectius de la Guàrdia Civil que van participar en els diferents escorcolls realitzats en habitatges, seus oficials o empreses privades en relació a la celebració del referèndum de l’1-O.

En total han estat quatre els membres de la Guàrdia Civil els que han declarat durant les poc més de dues hores que ha durat la sessió d’aquesta tarda. En tots els casos, de fet des del moment que van començar a declarar els membres del cos policial, els agents han declarat identificant-se només amb el seu codi policial i ocultant en tot moment la seva imatge.

Com ja s’està tornant habitual, la sessió d’aquest dimecres a la tarda ha tornat a patir diferents interrupcions per part del jutge Marchena que ha volgut acotar el sentit de les preguntes de les diferents defenses. Un cop més, l’advocada Marina Roig ha tornat avui a fer una queixa al tribunal per indefensió i ha tornat a mantenir un diàleg amb el jutge Marchena per aquest motiu.

Els testimonis d’avui eren agents que bàsicament van analitzar les bústies de correu electrònic d’alguns dels acusats. Potser per aquest motiu, les defenses han fet un interrogatori encaminat una mica més cap al vessant tecnològic. Les defenses han preguntat de manera repetida als diferents testimonis si ells personalment havien participat en el procés de còpia de les bústies de correu. Els testimonis han reconegut que ells no havien estat els que havien procedit a fer les còpies. Ells només es van dedicar a analitzar el contingut dels missatges que, prèviament, els havien aportat, segons han reconegut. Els agents han explicat que van rebre ordres de fer una cerca manual sobre els continguts dels missatges i que després van seleccionar els que van creure que eren més significatius.

En relació al contingut dels missatges, els agents han reconegut que no hi ha cap que faci una crida a la violència i que en tots els casos els missatges havien estat llegits quan els van rebre. Sobre aquest aspecte, Jordi Pina ha preguntat per com es va fer l’anàlisi, quin programari es va fer servir per fer-lo i si s’havia investigat si els missatges havien estat llegits, quan i per qui. Els agents no han pogut aclarir-ho. Simplement han dit que els missatges havien estat llegits. Es pot deduir que les defenses volien saber si els acusats havien llegit els missatges, o bé ho havien fet els agents que van fer les còpies o els primers clivatges.

L’estudi dels missatges també ha donat alguna dada sorprenent, com quan un dels agents que va analitzar els correus ha explicat que en correus del 2016 es feia referència a Joaquim Forn com un dels assistents a alguna reunió que hauria servit per preparar el referèndum de l’1-O en la seva condició de conseller —d’Interior—. En realitat Quim Forn va ser nomenat conseller el juliol del 2017. Un altre aspecte, si més no curiós, ha estat que l’agent que va estudiar els correus de Jordi Sànchez ha explicat al seu advocat, Jordi Pina, que tots els correus que va analitzar tenien Sànchez com a destinatari, és a dir, cap dels missatges que li van donar per analitzar havia estat enviat per l’expresident de l’Assemblea, ell només els havia rebut.

Un dels temes estrella del judici per a les acusacions, la qüestió de la violència ha tornat a sortir avui durant l’interrogatori. Més enllà de la inexistència de missatges fent una crida a fer mobilitzacions violentes —reconeguda pels agents que van analitzar els correus dels acusats—, l’acusació particular de Vox ha intentat aprofitar que algun dels agents havia participat en escorcolls a empreses o edificis oficials per intentar treure alguna confirmació a l’existència de violència durant les concentracions de protesta que es van organitzar. Fins i tot ha arribat a preguntar si els concentrats havien fet servir tàctiques de “guerra de guerrilla”. Un cop més, la resposta hauria tancat la porta a l’escenari de violència: “els assistents estaven asseguts a terra i s’agafaven amb els braços”, ha contestat l’agent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La fiscalia presenta al TSJC una querella contra Buch i un sergent dels Mossos pel servei d’escorta a Puigdemont

Barcelona

El Parlament aprova “renunciar a iniciatives unilaterals o il·legals”

Barcelona

Centenars de persones bloquegen l’N-II a la Jonquera amb talls intermitents i simultanis

Barcelona

El ‘Black Friday’ comportarà la contractació de fins a 38.900 persones a Catalunya

El Parlament aprova la moció de la CUP que expressa la voluntat d’exercir de forma “concreta” l’autodeterminació

Barcelona

El TC suspèn la moció de la CUP sobre l’autodeterminació i avisa Torrent i la Mesa de responsabilitats penals

Madrid

L’advocat general del TJUE reconeix Junqueras com a eurodiputat perquè el mandat surt “només del vot dels electors”

Brussel·les

Torra assegura que si Sánchez accepta un diàleg sense condicions “estudiaran” facilitar-li la investidura

Barcelona

Escorcollen la secretaria general de l’Esport en una operació per suposats desviaments de fons de la Generalitat

Barcelona