Política

La nova ultradreta holandesa agafa el control del Senat

La coalició de govern, formada per liberals i centristes, queda sense majoria a la cambra alta

El radicalisme dretà aconsegueix una nova victòria a només dos mesos de les eleccions europees

Un nou partit ultradretà, fundat fa dos anys i mig, ha aconseguit prendre el control del Senat d’Holanda a la coalició de govern del liberal Mark Rutte. Les eleccions als dotze consells provincials holandeses van donar una victòria mortal a l’anomenat Fòrum per la Democràcia (FvD), liderat per Thierry Baudet, de 36 anys i sense plataforma a escala nacional. Un líder que cuida la seva imatge d’home modern, cultivat o fins i tot exquisit, que veu la immigració com una amenaça a la civilització superior, la que ell creu representat.

El FvD tindrà previsiblement el mateix nombre d’escons al Senat que el liberal Partit de la Democràcia i la Llibertat (VVD) de Rutte. Entre els quatre partits de la coalició de govern –els liberals del primer ministre i tres partits més centristes– no tindran la majoria en aquesta cambra, on han de ser ratificades les lleis i els projectes governamentals.

Ha estat un cop per a Rutte, en el poder des del 2010 i afeblit des de les darreres generals, el 2017. Aleshores, el seu gran enemic va ser el Partit de la Llibertat (PVV) de Geert Wilders, que aspirava fins i tot a quedar com a primera força. Rutte va aconseguir mantenir la seva posició de lideratge i, després d’una dura negociació, va lligar una coalició centrista sense incloure-hi l’islamòfob Wilders.

Dos anys després, la ultradreta clàssica del PVV ha perdut pes al Senat, però la sorpresa l’ha donada aquest nou partit de la dreta radical, teòricament menys dura que el partit de Wilders, però igualment centrada en el discurs antifeminista, islamòfob i xenòfob.

Males perspectives per a Rutte, si més no fins a les pròximes generals holandeses. I males perspectives també per als partits establerts de cara a les europees, on les ultradretes continentals volen donar el següent ensurt als bipartidismes tradicionals.

En el cas holandès, els analistes coincidien ahir a explicar l’empenta d’aquesta nova ultradreta en l’impacte deixat per l’atac de dilluns passat a Utrecht, on un ciutadà d’origen turc va matar tres persones i en va deixar tres més de ferides, a trets, dins un tramvia. Primer es va parlar d’un atac terrorista, després de crim familiar i, finalment, ahir es va tornar a la tesi de l’atemptat, encara per aclarir. Sembla ser que l’alarma per terrorisme va donar ales a la ultradreta, en un país que en el passat va ser model de convivència multiètnica.

Fins a les eleccions al Parlament Europeu de finals de maig hi ha dues eleccions més on la ultradreta espera victòries morals o reals. Les de l’Estat espanyol, el pròxim 28 d’abril, on Vox aspira al màxim protagonisme i fins i tot a col·locar-se en el poder, en complicitat amb el PP i Cs. Només quinze dies abans s’hauran celebrat les generals a Finlàndia, on la ultradreta ja té un peu al poder, amb Futur Blau –una escissió dels més radicals Veritables Finlandesos– con a soci de coalició.

LA XIFRA

1
primer cop
des de les reformes polítiques del 1917 que un partit recentment creat és més gran que les tres tendències establertes (confessional, liberal i socialdemòcrata).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TSJC rebutja presentar qüestió prejudicial al TJUE pel judici a Torra

Barcelona

La JEC determina que els rectors de la UPF i la UOC van vulnerar la “neutralitat política” amb el rebuig a la sentència

Madrid

Sassoli obre la porta a “revisar” la seva opinió sobre els escons independentistes a l’Eurocambra “si és necessari”

Brussel·les

Iglesias es mostra “molt optimista” amb la investidura

Madrid

La CUP “no entendria” que ERC i JxCat contribuïssin a la “governabilitat” a l’Estat sense amnistia i autodeterminació

Madrid

Puigdemont i Comín insisteixen a l’Eurocambra que els hauria de reconèixer “provisionalment” mentre es resol el seu cas

Brussel·les

Degoteig de dimissions a Cs

Barcelona

La fiscalia estudia impugnar la imputació de periodistes de vuit mitjans per informar sobre el sumari dels CDR

Barcelona

El 48,2% de ciutadans de la resta de l’Estat acceptaria el resultat d’un referèndum legal i acordat a Catalunya

Barcelona