Política

TONI POSTIUS

Candidat de JxCat a l'alcaldia de Lleida

“Lleida ha despertat i això és un reflex de ganes de canvi”

Espera que, després de quaranta anys de PSC i malgrat fallar l’intent de llista unitària, pugui formar govern i evitar que el bloc del 155 sumi

Aturar la despoblació, millorar serveis i potenciar el teixit industrial i comercial, apostes de la candidatura renovada

Que el 2019 estiguem parlant de com hem d’industrialitzar Lleida i de com captem inversions és una anomalia
La llista no ha estat difícil de fer, la gent ha vist que en aquesta situació excepcional s’ha de fer un pas endavant
Som la capital de Ponent, però nosaltres reivindiquem que som l’altra capital de Catalunya i ens ho hem de creure

L’any 2015 es va presentar per primera vegada de cap de llista ja amb l’objectiu de poder bastir una alternativa per treure els socialistes de la Paeria, i vuitanta vots van ser l’escull que no ho va fer possible. Ara apel·la de nou al discurs de la unitat, amb una llista renovada i més energia.

És perjudicial o és beneficiosa, la proximitat amb els comicis espanyols?
Distorsiona el que seria una campanya normal en clau local perquè l’atenció mediàtica estaria centrada en propostes per a Lleida. Al maig parlarem molt en clau de ciutat, però el mateix dia hi ha eleccions europees, que tampoc són normals, on JxCat presenta de cap de llista Puigdemont i ERC, Junqueras, i això farà que a Lleida, on tradicionalment el 50% no va a votar, tothom es mobilitzi.
Quines sensacions té?
Que hi ha moltes ganes de canvi després de quaranta anys de governs socialistes. Estem al final d’un projecte esgotat i d’un mandat agònic molt marcat pel 155.
Fa quatre anys ja deia que el canvi era imminent...
L’altra vegada va anar de 80 vots que el 155 sumés majoria absoluta. Hi va estar molt a prop, però és evident que les circumstàncies del 2015 no són les d’ara. La ciutat ha canviat. D’acord amb els resultats del 21-D, és una ciutat republicana, ja que amb ERC sumem més del 50% dels vots, i avui tenim un govern unionista que encara es nega a condemnar la violència de l’1-O i va suprimir l’ús preferent de la llengua catalana. Mai havíem tingut tantes manifestacions, tan multitudinàries i tan reiterades en el temps. Als barris i a les entitats tothom està mobilitzat i preocupat. Lleida ha despertat, és el reflex d’unes ganes de canvi i espero que es traslladi als resultats de les eleccions municipals.
Ha estat defensor de la llista única independentista. Què no l’ha fet possible?
Enteníem que la fórmula que garantia un èxit rotund per al canvi era la llista unitària amb ERC i les formacions que s’hi volguessin adherir. Vam ser els primers a posar-ho sobre la taula i no hi vam posar cap condició prèvia. La resposta ha estat desfavorable, d’ERC i d’altres que consideren que cadascú ha de lliurar la seva pròpia batalla particular. I la llei electoral en clau local premia el que queda primer en vots, i des d’aquesta lògica no té cap mena de sentit la no-unitat, encara que això comportés la pèrdua d’uns pocs vots. La gent vol unitat, és el que em demanen, i no s’entén ni aquí ni a les generals ni a Europa. I en no ser possible, vam decidir fer una llista el més transversal possible.
Amb un 75% d’independents...
Sí, són persones de la societat civil que decideixen fer un pas endavant i no són polítiques. Ha tingut molt bona acollida i la gent té ganes de veure cares noves.
Llista excepcional per a una situació excepcional.
En una situació de normalitat no hi hauria aquesta demanda d’unitat perquè no estaríem en una situació de repressió judicial, de persecució, ni de presó ni d’exili. I és clar que les formacions polítiques han d’evolucionar i ens hem d’obrir. La llista no ha estat difícil de fer i la gent ha vist que en aquesta situació excepcional s’havia de fer un pas endavant, com ara la Rosa Fabregat. Ja ho va dir en el parlament el dia de la presentació, que mai s’havia volgut significar políticament, però que en el moment actual li corresponia fer-ho.
I el partit no li ha dit res?
El 2015 em vaig sotmetre a un procés de primàries on es van presentar tres persones i vaig ser el més votat. Vam treballar quatre anys i en assemblea al gener vaig dir que, vista la negativa a la llista unitària i el context, havíem de fer una llista diferent. I tothom hi va votar a favor. A Lleida no hi ha una única societat, cada barri té problemes i lideratges, i vam buscar que en fos un reflex.
I de la unitat postelectoral n’han parlat?
Si l’objectiu és que el 155 no pugui tenir majoria absoluta, estic convençut que ens podem entendre en la resta. No sé què n’opinen. Fa quatre anys vaig dir que no hi hauria sociovergència i vam complir, i això és una carta de garanties.
Quins són els problemes de Lleida?
Tenim reptes estructurals, com ara que perdem població. Havíem estat prop de 140.000 habitants i ara som uns 137.000. Molta gent jove marxa a estudiar fora i no troben feina. I que el 2019 estiguem parlant de com hem d’industrialitzar Lleida, com captem inversions i com potenciem el nostre teixit industrial i econòmic, és una anomalia. Tenim terreny, sol i energia, i veiem que se’n van cap a Aragó. I som una ciutat endeutadíssima, ja que la transformació en època d’Àngel Ros es va fer a base de crèdit, però som de les més cares en impostos i ens resta competitivitat amb uns serveis que no estan a l’altura.
I del dia a dia?
Lleida ha d’estar neta, il·luminada, hi ha d’haver més seguretat i civisme amb contundència i tolerància zero als que creuen que les ordenances no són per a ells. I proposem un canvi policial, més de proximitat i actuant preventivament. I un altre repte és que, si la ciutat envelleix, els barris han de tenir més equipaments comunitaris: centres de dia, habitatges tutelats... I finalment el rol de Lleida al conjunt del país. Som la capital de Ponent, però reivindiquem que som l’altra capital de Catalunya i ens ho hem de creure.
S’ha notat en alguna cosa la marxa d’Àngel Ros i el canvi amb Fèlix Larrosa?
No hi ha hagut un canvi de tarannà i fins i tot la Junta Electoral els ha dit que no utilitzin la revista municipal per fer-se propaganda. Ni s’han revertit decisions passades, ni s’ha buscat diàleg en la tramitació del POUM..., i com que Cs i el PP els voten a favor, tant els fa.
Quin seria un bon resultat?
El 2015 era un candidat pràcticament desconegut i l’equip, nou. Les enquestes auguraven tres regidors i anar cap avall i vam pujar en vots i vam quedar 8 regidors a 6 amb Àngel Ros. Sortim a guanyar, obtenir més regidors i quedar primers. I que el PSC, el PP i Cs no sumin.
Què ha après de dues legislatures al Congrés dels Diputats?
Que és clau que ens reivindiquem des del territori. I Lleida no la defensarà ningú més que nosaltres. Hem de reivindicar que Catalunya comença també a Lleida. I també he vist la cruesa del procés des del punt de vista de la repressió. M’ha ajudat a créixer políticament i personalment.

La generació dels canvis i cosmopolita

Té moltes ganes i vocació de liderar la ciutat, però reconeix que forma part d’una generació acostumada als canvis i cosmopolita i no l’espanta haver de fer una altra cosa. Nascut l’11 d’agost del 1984, és enginyer tècnic en informàtica de gestió, també llicenciat en dret, i recorda que va estar un any vivint a Dinamarca i que té la sort de formar part d’una família d’empresaris. ‘Puigdemontista’ convençut, defensa que els temps han canviat i que la forma i els instruments de la política han d’evolucionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra insta les patronals a fer front comú per les inversions

barcelona

Sánchez torna a Pedralbes

madrid
opinió

Solé Tura, entre el mite i la realitat

Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC)

El PDeCAT vol “transitar” cap a un partit que es digui JxCat

Barcelona

Veuen contradiccions en el policia que duia GoPro l’1-O

girona

Els laboristes s’estimben i toquen fons amb Corbyn

Londres

Guanya el ‘Brexit’

Londres
Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Tres mil efectius vigilaran el Tsunami al Camp Nou

Barcelona

Obres de millora al peveter del Fossar