Política

Jané, Ruiz i Baiget sostenen que el govern buscava l’acord

Els exconsellers d’Interior i Ensenyament emmarquen la seva renúncia en l’augment de tensió, i el d’Empresa, en la “falta de confiança” del president

Aragonès no declara

Els exconsellers d’Interior i Ensenyament Jordi Jané i Meritxell Ruiz, respectivament, que van demanar al president de la Generalitat el seu relleu, fet efectiu el 14 de juliol del 2017, i l’exconseller d’Empresa Jordi Baiget, destituït per Puigdemont deu dies abans, van declarar ahir al Tribunal Suprem, tal com van explicar els processats, que el govern català “sempre” va parlar de fer un referèndum “pactat” amb el govern espanyol. I quan van veure que aquesta sortida cada cop era més difícil, van decidir fer un pas al costat, a més d’adduir “la feina feta” als respectius departaments.

L’acusació popular, exercida pel partit d’ultradreta Vox, és qui havia demanat els tres testimonis per evidenciar la fragmentació del govern català, però ni les seves preguntes –massa preparades i sense escoltar les respostes per repreguntar– ni les més àvides del fiscal Jaime Moreno i de l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, no van aconseguir cap retret al president Puigdemont en boca dels exconsellers, sempre molt prudents. I les defenses dels independentistes catalans van emmudir.

Així, l’exconseller Jané va assegurar que des del seu nomenament, el juny del 2015, la seva dedicació a Interior era “molt intensa”, i que fins i tot havia hagut de deixar d’exercir de professor universitari. Va detallar dos motius per demanar el seu cessament: haver assolit objectius, sobretot la Junta de Seguretat, que feia vuit anys que no se celebrava, a Catalunya, i en segon lloc “la possibilitat que s’obria amb el no acord” amb el govern espanyol. Pel que fa a l’acte al TNC i la presentació de l’esborrany de la llei del referèndum, Jané va respondre que “eren actes no jurídics amb la finalitat de buscar un acord”.

L’exconsellera d’Ensenyament també va adduir la feina feta, que “té els fills petits” i que ella “res podria aportar si, com veia, s’incrementava la tensió dialèctica i política”. Amb cinc requeriments del TC, Ruiz va insistir que “al govern no es parlava de la via unilateral”. Tampoc van aconseguir petroli amb l’exconseller Baiget, a qui Puigdemont va destituir per “falta de confiança”, segons va assegurar ahir l’excap d’Empresa, després de reflectir els seus sentiments i dubtes en una entrevista amb el director d’El Punt Avui.

D’altra banda, el vicepresident del govern, Pere Aragonès, va haver d’anar a Madrid perquè el jutge Marchena li digués que la sala accepta que s’aculli al dret a no declarar ja que, tot i que el TSJC no l’investiga, la causa continua oberta contra Josep Maria Jové i podria anar contra ell. L’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó i el director general de Patrimoni, Francesc Sutrias, en ser investigats, en van fer prou enviant una carta al Suprem.

LA XIFRA

43
testimonis en tres dies
està previst que declarin aquesta setmana al Suprem. Ahir el tribunal va acceptar la petició de sis investigats de no declarar.

La petició d’armes dels Mossos

Les úniques preguntes dels defensors van ser del penalista Xavier Melero, advocat de l’exconseller Quim Forn, a Jordi Jané sobre la petició de la compra d’armes per part dels Mossos al Ministeri de l’Interior, fet criminalitzat per la fiscalia. Jordi Jané va explicar que la petició es va fer quan ell era conseller, la va signar l’octubre del 2016, i que des de la secretaria d’estat de Seguretat, encara no dirigida per Antonio Nieto, “van informar de forma favorable i la van enviar a la Guàrdia Civil”. En el judici, Nieto va assegurar que van tombar la petició perquè la veien exagerada i sospitosa, tot i estar en alerta terrorista. El responsables dels Mossos amb el 155, Juan Antonio Puigserver, més tècnic i serè, va sostenir en el Suprem que es va concedir l’armament després de certes correccions.

El mateix to realista van usar ahir dos caps de l’àrea de mediació dels Mossos sobre el que va passar el 20-S a Economia. A les deu de la nit van demanar als responsables de les entitats que desconvoquessin la protesta. “La concentració era molt emocional i sempre costa que la gent faci cas”, va sostenir l’intendent Xavier Pastor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Apoderats de Vox demanen a membres de meses electorals treure’s samarretes a favor dels presos i contra el feixisme

barcelona

Les meses i col·legis electorals obren “sense incidències” a Catalunya

barcelona

Els dos grans blocs espanyols es juguen el poder territorial a l’Estat i els seus equilibris interns

madrid

Obren els col·legis en aquest superdiumenge electoral del 26-M

barcelona

En 113 pobles ja se sap qui és l’alcalde

barcelona

Segona volta

Barcelona

Disset debats i 109 candidats

girona

24 municipis perden regidors i 17 en guanyen

barcelona

L’eurodiputat, més car

barcelona