Política

En 113 pobles ja se sap qui és l’alcalde

Un 12% dels municipis de Catalunya celebren les eleccions d’avui amb una única llista

A la majoria d’aquestes poblacions es presenten propostes independentistes, la major part sota el paraigua d’ERC o de Junts per Catalunya

A molts municipis de Catalunya no caldrà esperar a fer el recompte de vots a les urnes per saber el nom de la persona que hi haurà al capdavant de l’Ajuntament els propers 4 anys. De fet, ho saben des que es van fer públiques les llistes electorals. Són els 113 pobles, el 12% dels municipis catalans, on només hi ha l’opció de votar un candidat perquè només es presenta una candidatura.

D’aquest total, 37 pobles corresponen a la demarcació de Girona, 32 a la de Tarragona, 27 a la de Barcelona i 17 a la de Lleida. En la majoria dels casos, es tracta d’agrupacions de persones independents que es presenten sota el paraigua de formacions polítiques d’àmbit nacional. ERC i Junts per Catalunya són les formacions amb més presència. En el cas d’ERC, no es presenten amb la sigla pròpia de la formació republicana, sinó que ho fan amb un nom local, que identifica el poble, seguit de l’expressió “Agrupació Municipal”. Com els socialistes ho fan sota l’epígraf de “Candidatura de Progrés”.

La majoria d’aquests municipis són petits, tenen menys de 1.000 habitants. Però també hi ha importants excepcions, com és el cas de Sant Julià de Vilatorta, a Osona, que, amb 3.000 habitants, és el municipi català més gran amb una sola llista, d’ERC. Tampoc té competència aquest cop l’històric Jordi Fàbrega, a Sant Pere de Torelló, un poble de 2.400 habitants, on governa Entesa per Sant Pere des de l’any 1999.

Benissanet, a les Terres de l’Ebre, és un altre dels municipis que superen el miler d’habitants i que en canvi només té una llista, en aquest cas liderada per Francesc Xavier Arbó, de la candidatura de Tots per Benissanet.

En el cas dels pobles més petits, la dificultat per fer llistes és evident. Ho expliquen els alcaldes que concorren en solitari. És el que passa, per exemple, a Gisclareny, al Berguedà, actualment el poble amb menys habitants de Catalunya. Gisclareny ha perdut 200 habitants en el darrer segle i ara només en té 27 de censats. Aquí repeteix com a únic candidat Joan Tor, que porta més de trenta anys com a batlle, ara com a independent.

Però pocs habitants no sempre és sinònim de llista única. A Savallà del Comtat, a la Conca de Barberà, hi viuen 30 veïns i aquest cop s’hi presenta l’actual alcalde, Joan Altimís, de Junts per Catalunya, però també dues llistes més, una d’elles amb la marca blanca d’ERC.

En un mapa de llistes úniques on més del 80% són candidats independentistes, Vilanova de Prades, també a la Conca de Barberà, representa una excepció, ja que és un dels pocs municipis on el candidat que concorre a les municipals, l’actual alcalde, Artur Miró i Palau, es presenta pel PSC-Candidatura de Progrés. Sales de Llierca i Sant Miquel de Fluvià, tots dos a Girona, són també candidatures socialistes.

En aquestes eleccions hi ha hagut també un poble, Àreu, on no s’ha presentat ningú per ocupar l’alcaldia. L’últim alcalde pedani, Jordi Escolà, va morir l’octubre de l’any passat i no hi ha hagut alternativa. A l’extrem contrari es troben pobles com el cas de Valldoreix, que forma part de Sant Cugat, on els veïns han d’escollir avui dos alcaldes: el del seu municipi i el de l’entitat municipal descentralitzada (EMD).

LES XIFRES

113
pobles
de Catalunya ja saben avui qui ocuparà l’alcaldia perquè només s’hi ha presentat una única llista
27
habitants
censats al municipi menys poblat, Gisclareny, on es presenta Joan Tor, alcalde fa més de trenta anys

Alfara de Carles: nou batlle i nou partit

Alfara de Carles, a la demarcació de Tarragona, és un dels municipis que aquest any tenen una única llista per escollir. La particularitat en aquest cas és que la llista no l’ha presentat l’alcalde, Josep Mas Sabaté, ni tampoc el partit pel qual s’havia presentat sempre, el PSC. Aquest cop, la llista –Endavant Alfara-Acord Municipal– es presenta liderada per Jordi Forné i ho fa sota el paraigua d’ERC, un partit que no tenia representació al consistori.

Però el que des de lluny o des d’una gran ciutat es veu contradictori, al poble, on hi viuen uns 300 veïns, és el més normal del món. Mas Sabaté portava 12 anys a l’Ajuntament i 8 com a alcalde. L’agost passat va anunciar que plegaria i no hi ha hagut ningú del seu color polític que hagi volgut agafar el relleu. “Fer una llista en un poble petit és molt difícil”, assegura l’alcalde.

Malgrat tot, aquest és el primer any que es presenta una llista única a Alfara de Carles. “Altres anys com a mínim n’hi han concorregut dos o tres”, recorda. Això no vol dir, però, que no puguin encabir-se en la proposta diferents sensibilitats. “Generalment en una llista hi ha gent de tots els colors. En un poble petit ens coneixem tots i el que preval és la voluntat de treballar plegats pel bé de la població, tot i que t’has de sentir còmode quan vas al Consell Comarcal”, subratlla. Per Mas Sabaté, no és cap problema el fet que hi hagi una llista única. “Jo prefereixo només una. En un municipi tan petit ens coneixem tots, és millor treballar tots junts ”, opina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP diu a Torra que la resposta a la sentència de l’1-O no pot ser “només simbòlica”

Barcelona

Vox denuncia que YouTube li ha tancat el canal

Barcelona

Merkel treu ferro als tremolors

Barlín

Corbacho trenca amb Valls i s’uneix al grup municipal de Cs a l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona

Puigdemont recorrerà el seu cas al TJUE i confia que hi hagi una decisió “abans del 2 de juliol”

Brussel·les

Nieto defensa que la policia va actuar de forma “exemplaritzant” per evidenciar que l’1-O era il·legal

Barcelona

L’estat espanyol supera les 100.000 sol·licituds d’asil pendents de resoldre

barcelona

L’executiu confia en una “solució” perquè Puigdemont, Junqueras i Comín recullin l’acta d’eurodiputats

Barcelona

Institucions Penitenciàries pregunta al Suprem si trasllada a Catalunya els presos polítics

madrid